Gergòvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda arvernesa representant un soldat

Gergòvia (llatí Gergovia) fou una ciutat dels bois, esmentada principalment per Juli Cèsar que la va ocupar i la va incorporar als dominis dels seus aliats edus després de la guerra helvètica. Més tard, quant Cèsar la va voler ocupar durant la rebel·lió de Vercingètorix, és presentada com una ciutat dels arverns (la moderna Gergovie a uns 12 km del Puy de Dôme). La conclusió és que la lectura de la primera ciutat no és exacte o bé hi va haver dues ciutats amb el mateix nom.

La primera ciutat esmentada no pot ésser situada, però per la segona el propi Cèsar dóna prou detalls narrant el Setge de Gergòvia. Des d'Avaricum Cèsar va passar a Decetia (Décise) al Loira on va arreglar algunes diferències que s'havien plantejat per una doble elecció entre els edus. Després, amb sis legions i unitats de cavalleria va passar al país dels arverns en direcció sud, seguint el riu Elaver (Alier) que va creuar abans d'arribar a Gergovia.

Vercingetorix va destruir una sèrie de ponts que creuaven el riu impedint a Cèsar de creuar, ja que tenint l'enemic enfront (que el seguia per l'altra banda del riu) no va poder construir un nou pont. Va acampar a un bosc a l'oest de l'Allier, prop d'un pont destruït, i l'endemà va enviar al sud a quatre legions i es va quedar amb dos legions al lloc mentre les que sortiren van agafar tota la impedimenta per fer veure que es tractava de les sis legions; quant les quatre legions foren lluny, les altres dues van sortir dels amagatalls i van reparar el pont destruït una part del qual encara podia ser aprofitat. Quant la feina fou feta es va cridar a les altres legions.

Vercingetorix es va adonar del que havia passat però no va voler arriscar a un combat a la vora del riu amb les legions a punt d'arribar i es va replegar a Gergòvia. Del riu a Gergòvia Cèsar va tardar cinc dies. Gergòvia era situada a una muntanya alta, de difícil accés per tots costats. El quarter del cap gal era proper a la ciutat i a les rodalies es van establir els contingents del divers estats gals i ocupant també totes les altures.

A l'altre costat de la ciutat hi havia un turó molt bo per la defensa, controlat pels gals, però Cèsar es va adonar que si el podia ocupar podria dominar l'enemic al tallar-li el subministrament de bona part de l'aigua. A la nit va atacar el turó (el Puy de Jussat), el va ocupar i va posar allí dues legions; des el turó va tractar de sorprendre la ciutat i va atacar pel nord-oest mentre els seus aliats, els edus, van atacar pel sud-est; tres dels camps gals foren ocupats pels romans i els gals es van retirar cap a la ciutat perseguits pels romans; un centurió i tres soldats van creuar les muralles; però els gals justament eren per les rodalies d'aquesta part que suposaven la més dèbil i van atacar lliurant-se batalla sota els murs amb els romans entre dos focs i amb inferioritat numèrica i a més molt cansats de les darreres marxes i lluites.

Cèsar va enviar des el Puy de Jussat algunes cohorts per ocupar uns turons a la dreta de Gergovia, per si eren rebutjats assegurar bones posicions per l'endemà, però en aquell moment es van trobar amb els edus, als que van confondre amb els gals de Vercingetorix i quant l'error fou advertit ja era tard.

En la batalla els romans van perdre 46 centurions, uns set-cents soldats i foren rebutjats de la muntanya. Quant els romans es van reagrupar Vercingetorix ja havia ocupat posicions claus. Cèsar va abandonar el lloc cap al país dels edus, creuant altre cop el riu.

Coord.: 45° 43′ N, 3° 08′ E / 45.717,3.133