Germaine Richier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Germaine Richier (Grans, 16 de setembre de 1902 - Montpeller, 21 de juliol de 1959) va ser una escultora francesa.

Richier va començar els seus estudis a l'Ecole des Beaux Arts de Montpeller. El 1926 va anar a treballar amb Antoine Bourdelle, romanent al seu estudi fins a la seva mort el 1929. Allà va conèixer a Alberto Giacometti. Richier estava més interessada en un enfocament clàssic a l'escultura, preferint treballar a partir d'un model en viu i després tornant a treballar el producte final. En aquesta etapa de la seva carrera també va conèixer Cèsar Baldaccini.

Els seus primers treballs van combinar formes clàssiques amb híbrids humans-animals i representant criatures com l'aranya i l'hidra. El seu estil es va convertir en menys figuratiu després de la Segona Guerra Mundial, quan les deformacions corporals que ella feia servir com a tema es van veure més accentuades en un intent de transmetre un major sentit de l'angoixa.

La controvèrsia més gran que envolta l'obra de Richier va venir amb la creació d'una estàtua de Crist per a l'església de Notre-Dame de Toute Grâce du Plateau d'Assy. Pretenia representar el turment espiritual i físic de Crist, es va ordenar que l'escultura s'ocultés per ordre del bisbe d'Annecy. Aquest esdeveniment va ser el catalitzador d'un gran debat sobre la naturalesa i el paper de l'art sacre que va tenir lloc al llarg dels anys 1950, durant el qual molts artistes es van veure oposats al paper tradicional de l'art religiós i acadèmic.

Algunes de les seves obres més rellevants són La borrasca, El Crist i L'Ogre, entre d'altres.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germaine Richier
  1. «Germaine Richier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.