Germanes Angèliques de Sant Pau
Congregatio Sancti Pauli Sorores Angelicae  | |
 Escut de la congregació amb la creu, l'hòstia i el calze (símbols de la devoció a l'Eucaristia i a Crist crucificat), els lliris (símbol de la virginitat de les germanes), la corona d'espines (símbol de Sant Pau, que predicava el Crist crucificat) i les inicials P.A. (Paulus Apostolis) | |
| Tipus | Congregació religiosa; entre 1572 i 1919, orde monàstic |
|---|---|
| Nom oficial | Germanes Angèliques de Sant Pau |
| Nom oficial llatí | Sorores Angelicae Sancti Pauli |
| Sigles | A.S.P. |
| Altres noms | Angèliques de Sant Pau |
| Hàbit | Túnica blanca, escapulari i vel negres |
| Objectiu | Vida contemplativa; fins al 1572 i des de 1919: apostolat i predicació de l'Evangeli (educació, catequesi, assistència a presons i hospitals) |
| Fundació | 1530 ca., Milà, palau de la Comtessa de Guastalla per Sant Antoni Maria Zaccaria i Ludovica Torelli, comtessa de Guastalla; refundació: 21 d'abril de 1879 per Pio Mauri |
| Aprovat per | Pau III, en 15 de gener de 1535; aprovació de l'orde restaurat: 21 d'abril de 1882 per Lleó XIII |
| Regla | Regla de Sant Agustí |
| Constitucions | Per Carlo Bascapè, aprovades per Urbà VIII, 12 de maig de 1625 |
| Patrons | Sant Pau |
| Supressió | 1810-1879 per Napoleó I |
| Branques i reformes | Branca femenina dels Clergues Regulars de Sant Pau (1530) |
| Primera fundació | San Paolo Converso (Milà), Octubre de 1535 |
| Fundacions destacades | Vicenza, Verona, Venècia, Brescia, Ferrara; Lodi, Milà, Fivizzano, Palència; Brasil (1922) |
| Persones destacades | Paola Antonia Negri (1508-1555), venerable Giovanna Bracaval (1861-1935) |
| Lloc web | angeliche.it |
La congregació de Germanes Angèliques de Sant Pau (en llatí Sorores Angelicae Sancti Pauli) és una congregació religiosa, institut de perfecció femení, de germanes, fundada com a branca femenina dels Clergues Regulars de Sant Pau. Les seves membres posposen al seu nom les sigles A.S.P.
Història[modifica]
_-_Vedute_di_Milano_-_15_-_Sant%27Eufemia_e_San_Paolo_Converso_-_ca._1745.jpg)
La congregació va ésser fundada cap al 1530 pel prevere Antonio Maria Zaccaria i la comtessa de Guastalla Ludovica Torelli (1500-1569), de qui Zaccaria era capellà. Els dos van entrar en contacte amb dos nobles milanesos Giacomo Antonio Morigia (1497-1546) i Bartolomeo Ferrari (1499-1544), i maduraren el projecte de fundar una Companyia de Fills i Filles de Pau Sant, congregació religiosa que integraria tres "col·legis": un de sacerdots, un de dones religioses i un de laics. A diferència d'altres ordes centrades en la catequesi de nens i joves, la idea era fer apostolat i catequesi als adults i les famílies, que així educarien cristianament els nens. De la proposta només fou aprovat, però, el de clergues, que va donar lloc a la congregació dels barnabites.
Mentrestant, a Milà, la comtessa Torelli va començar a recollir a casa seva algunes joves que volien viure retirades del món. Sota la guia espiritual de Zaccaria, van formar el col·legi femení de la congregació. L'institut fou aprovat amb la butlla Debitum pastoralis de Pau III el 15 de gener de 1535, donant-los la Regla de Sant Agustí i l'hàbit de les monges dominiques, eximint-les de la clausura i donant autorització per fer apostolat fora del monestir. L'octubre de 1535 es traslladaren al nou monestir de San Paolo, vora l'església de Sant'Eufemia.
Les primeres comunitats d'angèliques eren grups de dones laiques que es retiraven a fer vida en comunitat a cases aïllades, lluny dels centres urbans i sovint en barris baixos de mala fama. Hi duien una vida comunitària sense jerarquies, diferent a la dels convents tradicionals. La comtessa Torelli va cedir en 1539 els seus estats i drets a Ferran I Gonzaga, i ingressà a la congregació fent-ne els vots a la congregació dirigida per Paola Antonia Negri, mística anomenada la "divina madre".
El nom d'"angèliques" fou formalment aprovat per Pau III el 6 d'agost de 1545. Van participar activament en la reforma moral i social de la diòcesi de Milà promoguda per Carles Borromeo. A partir de Pius V en 1551 i Gregori XIII en 1572, ja de manera definitiva, se les obligà a fer clausura, com a la resta de congregacions femenines: esdevingueren llavors un orde monàstic de vida contemplativa. La comtessa Torelli, en desacord, va deixar el monestir en 1552. Les constitucions foren redactades pel barnabita Carlo Bascapè, per ordre de Carlo Borromeo, i foren aprovades per Urbà VIII el 12 de maig de 1625.
Supressió i restauració[modifica]
El primer monestir angèlic, el de San Paolo de Milà, fou tancat el 1785 per Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, i Napoleó I va suprimir l'ordre en 1810; l'última monja morí en 1846 i l'orde s'extingí.
El 1879, el 21 d'abril, el barnabita Pio Mauri va restaurar l'orde a Lodi; el 21 d'abril de 1882, l'orde fou aprovat per Lleó XIII i el 1919 Benet XV va eximir les monges de la clausura: el 1926, les angèliques dels monestirs de Milà, Arienzo (Caserta) i Fivizzano (Massa Carrara) passaren d'ésser monges a ésser germanes.
Activitats i difusió actuals[modifica]
Les Angèliques de Sant Pau s'ocupen sobretot de la instrucció i educació cristianes de joves, i obres d'apostolat a parròquies i a missions.
Són presents a: Albània, Bèlgica, Brasil, Xile, Filipines, Kosovo, Itàlia, Polònia, Portugal, República Democràtica del Congo, Espanya i els Estats Units d'Amèrica.
El 2006, la congregació tenia 240 religioses en 38 cases.
Bibliografia[modifica]
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germanes Angèliques de Sant Pau |
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats a Llombardia
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XVI
- Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'apostolat
- Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'ensenyament
- Família augustiniana
- Família zaccariana
- Instituts religiosos femenins
- Ordes monàstics femenins