Germanes de la Sagrada Família d'Urgell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Germanes de la Sagrada Família d'Urgell
EscudoAMJ.jpg
Escut de la congregació: el fons blau simbolitza la Mare de Déu; el colom, l'Esperit Sant, irradiant els seus béns sobre els monogrames de Crist, Maria i Josep; al voltant, el lema
Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell
Sigles S.F.U.
Lema Sinite parvulos venire ad Me ("Deixeu que els nens s'apropin a Mi")
Tipus Congregació religiosa femenina
Objectius principals Educació cristiana dels infants i assistència a malalts i ancians
Fundació 29 de juny de 1859, la Seu d'Urgell (Alt Urgell) per venerable Anna Maria Janer i Anglarill i Josep Caixal i Estradé
Aprovat per Pius X, en 10 d'abril de 1906
Constitucions 1860
Patrons Sagrada Família
Branques i reformes Moviment Janer (joves)
Primera fundació Sagrada Família d'Urgell
Fundacions a terres de parla catalana Talarn, Rubí, Barcelona (1909), el Masnou (1914); Andorra: Canillo, les Escaldes, Santa Coloma d'Andorra (1883)
Lloc web http://www.safaurgel-la.org

L'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell és una congregació religiosa de germanes, dedicades a l'ensenyament, fundat en 1859 per la venerable Anna Maria Janer. Les seves germanes posposen al nom les sigles S.F.U.

Història[modifica | modifica el codi]

Anna Maria Janer i Anglarill estava convençuda de la necessitat de crear escoles cristianes per a la promoció de la dona i de la família. El 1857, el bisbe d'Urgell, Josep Caixal i Estradé, li demanà que es fes càrrec de l'hospital de la Seu d'Urgell, on fundà un institut que se'n faria càrrec: la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell. La fundació fou el 29 de juny de 1859, dedicat a l'educació cristiana de nens i joves i a l'assistència de malalts i ancians. El 1860 el bisbe Caixal va aprovar les regles i constitucions de l'institut. La Casa de Caritat de Cervera es va unir al nou institut.

Col·legi que la congregació té al carrer d'Avinyó de Barcelona; detall del pati, amb la commemoració de la beatificació de la germana Anna Maria Janer

Aviat es difondria per la zona. El 1863, Janer va fundar el col·legi de Cervera i l'hospital de Tremp. Més endavant, entre altres, el col·legi d'Oliana (1864), l'asil de Sant Andreu de Palomar (1866), i els col·legis de Llívia (1868) i de les Avellanes (1872). Durant la vida de la fundadora van tenir lloc vint-i-tres fundacions, arribant a Canillo (Andorra) i altres llocs d'Andorra. Amb un sentit realista, la mare Janer formava les novícies no només en l'espiritualitat, sinó en ciències i arts, clau d'un bon ensenyament; les germanes havien de tenir, per ensenyar, el títol oficial de magisteri. La revolució de 1868 deturà l'expansió de la congregació i foren expulsades de l'hospital i de les escoles rurals que dirigien, que foren secularitzades.

A partir de 1874, el pare Josep Manyanet es va fer càrrec de l'institut de la la mare Janer. Els seus criteris divergien, sobretot en l'estil de vida de les germanes, que Manyanet volia més contemplatiu. A la mort del bisbe Caixal, el 28 d'agost de 1879, el nou bisbe, Salvador Casañas, va prendre en consideració la continuïtat de la congregació, a la que afavorí, conservant-ne l'esperit fundacional. El primer capítol general tingué lloc a Talarn el 19 de març de 1880 i hi fou elegida superiora Anna Maria Janer, que ho fou durant tres anys. Abundaren les vocacions i s'adoptà el lema Deixeu que els nens vinguin a Mi.

Pius X concedí l'aprovació com a congregació el 10 d'abril de 1906.

Activitat i difusió[modifica | modifica el codi]

Les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell es dediquen a l'ensenyament i l'assistència a hospitals i residències, missions, parròquies, temps lliure i altres apostolats compatibles amb el carisma. Són presents a Catalunya, Andorra (col·legi Mare Janer de Santa Coloma i escola Sagrada Família d'Escaldes), Astúries, Valladolid, Madrid i Andalusia, Mèxic, Argentina, Xile, Uruguai i Colòmbia, Guinea Equatorial i Itàlia. La seu general és a Rubí. A Catalunya és present a escoles a Barcelona -Sant Andreu de Palomar i Avinyó–, Sabadell, el Masnou, Viladecans i Lleida, a Matadepera amb una llar d'infants; a residències d'avis a Sant Andreu de Palomar, Matadepera i Cervera; i als hospitals de la Seu d’Urgell i de Valls. També compta amb comunitats a l'Hospitalet i a Badalona. A la residència de la Seu d'Urgell descansen les restes de la fundadora.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germanes de la Sagrada Família d'Urgell

Coord.: 41° 22′ 52″ N, 2° 10′ 36″ E / 41.381101,2.176712