Germans de Limburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Germans Limbourg)
Infotaula d'organitzacióGermans de Limburg
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Components
Jean de Limbourg (segle XIV - 1416 (Gregorià)). Il·luminador

Herman de Limbourg (segle XIV - 1416 (Gregorià)). Il·luminador

Pol de Limbourg (Nimega, dècada del 1380 - 1416). Il·luminador Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de germans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació dels membrespintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1402 Modifica el valor a Wikidata –  1416 Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorJoan I de Berry
Felip II de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
MovimentGòtic internacional Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Musicbrainz: cb320090-955c-4de2-b16f-8131217c1c23 Modifica el valor a Wikidata

Els germans de Limburg (Herman, Paul i Johan) foren pintors dels Països Baixos del Renaixement, actius al segle xv a la ciutat de Nimega. Foren els creadors del manuscrit il·luminat medieval més ric de tots els temps, Les molt riques hores del duc de Berry, exemple màxim de l'"estil internacional" en la pintura centreeuropea de l'últim terç del segle xiv i del primer terç del segle xv.

Nissaga[modifica]

Els Limburg eren una família d'artesans del comtat de Gueldre a les Disset Províncies, dedicada a la creació d'emblemes heràldics per a elms, banderes i estendards.

L'avi, anomenat Johannes de Lymborgh, probablement provenia de Limburg, la capital del ducat de Limburg. El seu fill Arnold fou un ebenista que treballà en la cort ducal. Vers el 1385 es casà amb Mechteld Maelwael, filla d'una família de pintors heràldics. El seu cunyat, Jan Maelwael, havia treballat a Dijon (França) per al duc de Borgonya, Felip II l'Agosarat, i fou un dels artistes millor pagats en la França d'aquella època.

Hermann (1385) fou el fill gran d'Arnold i Mechteld; el seguien Paul (1386 o 1387) i Johan 1388. Tenien germans més joves, Rurger i Arnold, i una germana, Greta.

La tasca[modifica]

Els germans Limburg realitzaren revolucionaris manuscrits amb el seu estil gòtic internacional d'orfebres elegants miniaturistes, paisatges, retaules religiosos i escenes nocturnes que influïren decisivament i continuaren inspirant artistes diversos durant segles. Peter Roefols va dir en el diari The Times:

« Els Limburg destaquen en el detall gràfic i atmosfèric. »

En haver-se format a París, fou Felip II l'Agosarat qui els encarregà una Bíblia moralitzada (1402-1406), un manuscrit il·luminat de la Bíblia. Quan el 1404 el duc Felip morí, els germans ja havien completat els tres primers llibres, que incloïen 384 miniatures. El germà de Felip, Jean de França, duc de Berry, es convertí en el nou mecenes dels Limburg. Els encàrrecs que realitzaren sota el seu padrinatge els feren famosos, i entraren a formar part del cercle íntim de la cort.

Segrest a Brussel·les[modifica]

A finals del 1399, en tornar d'una visita a Nimega, i a causa de la guerra, foren capturats a Brussel·les. La seva mare no va poder pagar el rescat de 55 escuts d'or. El gremi local d'orfebres començà a recollir diners; però, finalment, Felip II de Borgonya, pagà el rescat com a present per a l'oncle dels tres germans, que era el seu pintor; els dos joves foren alliberats el maig de 1400.

Obres famoses[modifica]

Una de les seves obres més valorades fou El llibre d'hores del duc de Berry (1404-1409), que incloïa 172 miniatures, moltes d'aquestes inspirades en temes poc convencionals. La seva millor obra, Les molt riques hores del duc de Berry (1412-1416), és el manuscrit medieval més famós i millor il·lustrat servat fins avui. Els germans Limburg hi treballaren fins a la seva mort, que fou causada possiblement per la pesta o en la defensa de Bourges, ciutat on es trobaven treballant -els tres moriren abans de complir els 30 anys, en la primera meitat del 1416.

Malgrat restar incomplet, el manuscrit conté un centenar de miniatures, i destaca especialment per les dotze il·lustracions dels mesos de l'any, que descriuen les vides dels grangers, pastors, camperols i nobles, així com paisatges i històries bíbliques.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Rob Dückers and Pieter Roelofs (eds.), The brothers van Limburg. Exhibition catalogue, Ludion, Nijmegen 2005. ISBN 90-5544-576-2.
  • Husband, Timothy B., The Art of Illumination: The Limbourg Brothers and the Belles Heures of Jean de France, Duc de Berry. The Metropolitan Museum of Art/Yale University Press, 2008. ISBN 978-0-300-13671-5.