Germans Livonians de l'Espasa

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emblema dels Germans Livonians de l'Espasa

Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia). Estava basat primordialment en els estatuts dels Cavallers Templers.

Escut de l'orde

Des de la seva fundació, l'orde solia ignorar el seu suposat vassallatge al bisbat. En 1218 el bisbe va demanar al rei Valdemar II de Dinamarca suport contra l'orde, però Valdemar II va concertar un acord amb la Germandat i va aprofitar per a conquistar el nord d'Estònia.

Les casernes de l'Orde es trobaven a Viljandi (Fellin), en l'actual Estònia, on les muralles del castell encara segueixen dempeus. Altres places fortes incloïen: Cesis (Wenden), Sigulda (Segewold) i Aizkraukle (Ascheraden). Els comandants de: Viljandi (Fellin), Kuldiga (Goldingen), Aluksne (Marienburg), Tallinn (Reval) i el batlle de Paide (Weissenstein) pertanyien al consell de cinc membres del Mestre de l'Orde.

[edita] Mestres de l'Orde

  • Wenno (von Rohrbach?) 1204–1209
  • Volquin (von Naumburg?) 1209–1236
Territori dominat per l'Orde de Livònia

[edita] Mestres de Livònia (Orde Teutònic)