Germans Livonians de l'Espasa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Germans Livonians de l'Espasa
Zakon Kawalerów Mieczowych COA.svg
Emblema dels Germans Livonians de l'Espasa, amb l'espasa i la creu
Germans de l'Exèrcit de Crist de Livònia
Nom oficial llatí Fratres Militiae Christi Livoniae
Altres noms Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases, Milícia de Crist de Livònia
Hàbit túnica, mantell i caputxa blanques, amb la dues espases creuades i una creu vermella al pit i al costat del mantell
Tipus Militar
Objectius principals Lluita contra els infidels (els pagans de Livònia i del voltant del Golf de Riga) i la seva conversió
Fundació 1202, Riga (Estònia) per Albert von Buxhoeveden
Aprovat per Innocenci III, en 1204
Regla Basada en la dels templers, sobre les regles benedictina i augustiniana
Supressió 1237, quan s'integra a l'Orde Teutònic formant la branca anomenada Orde Livonià
Branques i reformes A partir de 1237, passa a ser l'Orde Livonià, dependent de l'Orde Teutònic
Primera fundació Viljandi (Estònia)
Fundacions destacades Cesis, Sigulda, Aizkraukle, Reval
Persones destacades Wenno

Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia). Estava basat primordialment en els estatuts dels Cavallers Templers.

Des de la seva fundació, l'orde solia ignorar el seu suposat vassallatge al bisbat. En 1218 el bisbe va demanar al rei Valdemar II de Dinamarca suport contra l'orde, però Valdemar II va concertar un acord amb la Germandat i va aprofitar per a conquistar el nord d'Estònia.

En 1237 van passar a formar part de l'Orde Teutònic, formant-ne una branca anomenada Orde Livonià.

Les casernes de l'orde es trobaven a Viljandi (Fellin), en l'actual Estònia, on les muralles del castell encara segueixen dempeus. Altres places fortes incloïen: Cesis (Wenden), Sigulda (Segewold) i Aizkraukle (Ascheraden). Els comandants de: Viljandi (Fellin), Kuldiga (Goldingen), Aluksne (Marienburg), Tallinn (Reval) i el batlle de Paide (Weissenstein) pertanyien al consell de cinc membres del Mestre de l'Orde.

Mestres de l'Orde[modifica | modifica el codi]

  • Wenno (von Rohrbach?) 1204–1209
  • Volquin (von Naumburg?) 1209–1236

Mestres de Livònia (Orde Teutònic)[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germans Livonians de l'Espasa
  • Friedrich Benninghoven: Der Orden der Schwertbrüder: Fratres milicie Christi de Livonia; Böhlau, Colònia, 1965
  • Alain Demurger: Die Ritter des Herrn. Geschichte der geistlichen Ritterorden; Beck, Munic 2003, ISBN 3-406-50282-2
  • Wolfgang Sonthofen: Der Deutsche Orden; Weltbild, Augsburg 1995, ISBN 3-89350-713-2
  • Dieter Zimmerling: Der Deutsche Ritterorden; Econ, Munic 1998, ISBN 3-430-19959-X

Coord.: 58° 22′ 00″ N, 25° 36′ 00″ E / 58.36666667°N,25.6°E / 58.36666667; 25.6