Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gabrielistes
Montfort-Gabriel.png
Emblema de la congregació: en un quarter blau, color de Maria, el lliri, símbol marià i A.M. ("Ave Maria"); en el quarter vermell, color de sang (la donada per Crist), la creu i D.S. ("Déu sol", lema de la congregació), i dos quarters blancs, color de puresa
Institut dels Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel
Nom oficial llatí Institutum Fratrum instructionis Christianae a S. Gabriele
Sigles S.G.
Altres noms Germans de Sant Gabriel; nom antic: Germans de l'Esperit Sant
Hàbit Hàbit de prevere, capa negra i pitet blau fosc emmidonat, sabates i solideu
Lema Deo soli (Només a Déu)
Tipus Congregació laica masculina
Objectius principals Ensenyament i educació cristiana dels joves; apostolat missioner
Fundació ca. 1715, Saint-Laurent-sur-Sèvre (Vendée, País del Loire) per sant Louis-Marie Grignion de Montfort; com a congregació independent: 1840 per Gabriel Deshayes
Aprovat per Pius X, en 19 de febrer de 1910
Patrons Mare de Déu i Sant Gabriel en l'Anunciació
Branques i reformes Sorgit com a branca de germans de la Companyia de Maria Montfortana (1705)
Fundacions a terres de parla catalana Girona (1903)
Lloc web http://www.stgabrielinst.org/

Els Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel, en llatí Institutum Fratrum instructionis Christianae a S. Gabriele, són un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació laica. Els seus membres, coneguts com a Gabrielistes, posposen al seu nom les sigles S.G.

Història[modifica | modifica el codi]

La congregació s'origina en l'escola de caritat fundada per Louis-Marie Grignion de Montfort cap al juny de 1715 a Saint-Laurent-sur-Sèvre, dirigida per professors laics o "germans" de la Companyia de Maria Montfortana i anomenats Germans de l'Esperit Sant. De fet, formaven part de la mateixa Companyia de Maria i depenien del seu superior.

Gabriel Deshayes (1767-1841) fou elegit superior general de la Companyia de Maria en 1821 i volgué revifar la comunitat d'ensenyants, que en la branca masculina estava a punt de desaparèixer. En 1815, Deshayes havia instituït a Auray una fraternitat similar, que fou confiada a Jean-Marie de La Mennais i acabà formant els Germans de la Instrucció Cristiana de Ploërmel. L'actuació del superior va fer que la comunitat masculina tornés a créixer i es decidí de formar-ne dues branques separades, una dedicada a la pastoral i el sacerdoci, i l'altra a l'ensenyament.

El 15 d'octubre de 1853 els Germans de l'Esperit Sant van tenir una casa autònoma i es constituïren en congregació independent, amb constitucions pròpies. En honor de Deshayes, el nou institut es dedicà a Sant Gabriel arcàngel i prengué el nom d'Institut dels Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel.

Fou reconegut pel govern de Napoleó III el 3 de març de 1853, obtenint el permís per ensenyar a tot França, i per la Santa Seu el 19 de febrer de 1910.

Activitat i difusió[modifica | modifica el codi]

Els gabrielistes es dediquen a l'educació i ensenyament dels joves, i a l'apostolat missioner. Tenen escoles per a cecs i sordmuts.

Són presenta a Europa (Bèlgica, França, Polònia, Itàlia, Regne Unit, Espanya), Amèrica (Brasil, Canadà, Colòmbia, Haití, Perú), Àfrica (Camerun, República Centreafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Gabon, Guinea, Madagascar, Maurici, Ruanda, Senegal, Tanzània), Àsia (Filipines, Índia, Malàsia, Singapur, Tailàndia) i Oceania (Fidji, Papua-Nova Guinea, Tonga); la seu general és a Roma.

En acabar 2005, la congregació tenia 259 cases i 1.261 religiosos, 26 dels quals són sacerdots.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]