Germinal (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Germinal

Fitxa tècnica
Direcció: Claude Berri

Producció: Claude Berri
Bodo Scriba
Pierre Grunstein

Guió: Claude Berri
Arlette Langmann
Basat en la novel·la d'Émile Zola

Música: Jean-Louis Roques

Fotografia: Yves Angelo

Muntatge: Hervé de Luze

Vestuari: Villard Bernadette, Gautrelet Sylvie i Vivaise Carolina

Maquillatge: Martí cristiana i Hoang Thanh A

Protagonistes: Miou-Miou
Renaud
Gérard Depardieu
Jean Carmet
Judith Henry
Jean-Roger Milo

Dades i xifres
Països: Bèlgica
França
Italia
Data d'estrena: 1993
Gènere: Drama històric
Duració: 160 min
Idioma original: francès

Pàgina sobre “Germinal a IMDb

Valoracions
IMDb 7/10 stars
FilmAffinity 6.8/10 stars

Germinal és una pel·lícula francobelga, presa de la novel homònima d'Émile Zola, dirigida per Claude Berri, llançada el 1993.

Sinopsis[modifica | modifica el codi]

La història té lloc a la ciutat minera al nord de Voreux, França, a finals del segle XIX. Etienne Lantier (Renaud), un maquinista a l'atur, arriba a la ciutat i troba un lloc per quedar-se amb la família de Maheu (Gérard Depardieu). Ell s'enamora de la filla gran de Maheu, Catherine (Judith Henry). A la mina de carbó de Voreux troba un lloc de treball. Però aviat es troba en les condicions inhumanes de feina tan indignants que proposa als miners a dur a terme una revolta contra la burgesia que té el poder per augmentar el salari i la motivació.

La vaga, que proposa Étienne, porta tota la indústria del carbó de la regió en problemes, i disminueixen les condicions de vida de les famílies treballadores. Els burgesos, com els treballadors no van a treballar, contraten a miners belgues i es despreocupen dels miners francesos. Els treballadors estan indignats i decideixen anar tots junts contra els militars que vigilen les mines. Podem observar una escena que fa referència al famós quadre El Quart Estat de Giuseppe Pellizza da Volpedo. Hi ha un tiroteig en el qual diversos insurgents, entre ells Maheu i el seu petit fill moren. Per la fam i la desesperació, els vaguistes finalment tornen al seu treball i se'ls paga menys ara.

Souvarine (Laurent Terzieff) l'anarquista, saboteja la mina i la inunda, la qual cosa resulta en un col·lapse. Etienne se salva, però Catherine i el seu ex nuvi, Chaval (Jean-Roger Milo), moren a l'interior. Finalment podem veure Maheude (Miou-Miou) que torna a la feina a les mines, l'única dona forta que no s'ha detingut davant res i ha mostrat ser una gran lluitadora. Etienne se'n va a la recerca d'esperança per al marxisme a un altre lloc.

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • Etienne Lantier, interpretat per Renaud, és un obrer que va a la mina en busca de treball, la situació en que es veu envoltat provoca que junt amb Toussiant liderin una vaga. Abans d'això organitza un dipòsit de diners, per poder disposar-ne. La seva ideologia es Marxista, esta a favor de la Internacional i parla sobre ella diverses vegades. És un home que no es deixarà esclavitzar i acabarà anant-se de Voreaux.
  • Toussiant Maheu, interpretat per Gerard Depardieu, és el pare de família dels Maheu, porta una vida medianament normal treballant a la mina, és un treballador exemplar. Però després de conèixer a Lantier es deixa emportar pels seus pensaments migrevolucionaris, que el portaran a liderar la vaga i a deixar la vida en aquesta defensa del proletariat.
  • La Maheude, interpretada per Miou-Miou, és la dona de Toussiant, s'ocupa de la seva família, però no treballa a la mina. A causa de la rebaixa del preu per vagoneta, defensa la vaga fins al final. És una dona d'un caràcter molt fort. Després de perdre una part de la seva família, acaba treballant a la mina, per poder viure.
  • Catherine, interpretada per Judith Henry, és una noia de caràcter dèbil que es veu sempre lligada a un home que la maltracta tant físicament com psicològicament, acaba arrastrant-se rere ell a treballar i la seva família la repudia. A l'atemptat de la mina mor.
  • Chaval, interpretat per Jean-Roger Milo, es l'home de la Catherine, es dominador i fals. En principi vol ajudar al moviment dels miners, però li poden els diners i no convoca cap vaga a la seva mina. Sempre creu que té raó. Acaba mort a l'atemptat de la mina.
  • Rasseneur, interpretat per Jean-Pierre Bisson, és l'home de l'hostal que ràpidament estableix una amistat amb Lantier i està a favor de fer una vaga immediata sigui com sigui.
  • Souverine, interpretat per Laurent Terzieff, apareix principalment a la taberna, sempre sol i llegint el diari. És un dels pocs que sap llegir, escolta les conversacions Marxistes que tenen els obrer i sempre s'involucra criticant el Marxisme. Defensa un sistema sense caps, ni obrers ni burgesos, un estat igualitari i prefereix la destrucció del planeta a la pujada del poder dels obrer, ja que creu que tornaran a oblidar-se dels menys privilegiats i només buscaran el seu bé comú. Souverine és un anarquista violent i provoca un atemptat a la mina.
  • Hennebeau, interpretat per Dacqmine Jacques, és el director de la mina. Un burgès ric. S'oposa a les reivindicacions dels obrers, es egoista, i té la fe burgesa que ajuda als obrers deixant les cases, però no s'adona o no vol adonar-se que els diners de les cases li es retornat quan els obrers van a comprar a la botiga de la mina.

Premis[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va ser nominada el 1994 dotze vegades per al Premi César francès, però va ser capaç de proseguir en només dues categories: Millor fotografia i Millor vestuari. Les altres deu nominacions van ser en les categories: Millor pel·lícula, Millor director, Millor actriu (Miou-Miou), Millor actor de repartiment (Jean-Roger Milo), Millor actriu de repartiment (Judith Henry) , Millor guió, Millor banda sonora, Millor so, art i Millor muntatge.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]