Germà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Germà (desambiguació)».
«Germanes» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Germanes (desambiguació)».
Dues germanes de William-Adolphe Bouguereau

Un germà o germana és una persona que respecte a una altra té els mateixos pares o solament el pare o la mare. Germans és el nom genèric que es dona a dos o més germans, siguin homes o dones.

És comú d'entendre que els germans són genèticament molt semblants, tot i així no ho és necessàriament, puix que un o més germans poden ser adoptats pels pares.

En la major part de les societats del món, els germans es crien i creixen plegats. Aquesta proximitat pot estar marcada pel desenvolupament de fortes unions emocionals com l'afecte o l'enemistat.

Tipus de germans[modifica]

Germans[modifica]

Normalment s'entén com a germans les persones que comparteixen els dos pares o solament el pare o la mare, que siguin adoptius o biològics.

  • Els que són fills del mateix pare i de la mateixa mare s'anomenen germans bons, germans propis, o germans carnals.
  • Els que són fills del mateix pare però de mare diferent s'anomenen germans de pare o germans agnats (i també, impròpiament, germans consanguinis)
  • Els que són fills de la mateixa mare però de pare diferent s'anomenen germans de mare o germans uterins
  • Els que comparteixen almenys un dels progenitors són germans consanguinis

Germanastres[modifica]

Els germanastres són els fills de consorts que no comparteixen ni el pare ni la mare. Impròpiament també s'utilitza el nom de germanastres per als que comparteixen només un dels progenitors

Germans bessons[modifica]

De bessons, també n'hi ha de dos tipus: un es dona quan l'òvul fecundat es divideix en dos, donant així vida a dos (o més) germans iguals i del mateix sexe; per això s'anomenen bessons idèntics o univitel·lins. L'altre mena és quan es fecunden dos òvuls i neixen dos germans diferents físicament i no necessàriament del mateix sexe; aquests són dits bessons fraternals, no idèntics, o bivitel·lins.

Quan dos bessons univitel·lins neixen units físicament per alguna part del cos s'anomenen germans siamesos

Cosins[modifica]

En determinats sistemes de parentiu, el cosí pot considerar-se un germà quan descendeix del germà del sexe privilegiat a cada llinatge, com passa en les famílies dels nadius nord-americans.

Germans espirituals[modifica]

Els germans espirituals o germans d'afillament són els fills del padrí o de la padrina o els fillols de el pare o de la mare. És l'equivalent al terme anglès Godbrother. No apareix en el diccionari català i no té incidència a efectes jurídics, però té una gran consideració social.

Germans de llet[modifica]

Antigament s'anomenaven germans de llet els nens que compartien dida (ama).

Germans de sang[modifica]

Reben el nom de germans de sang els camarades que per raons polítiques i socials estan disposats a prestar-se ajuda mútuament fins al final. La denominació es feu famosa amb l'obra musical Blood Brothers de Willy Russell, estrenada en català el 1994.

Germans famosos[modifica]