Gerry Mulligan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gerry Mulligan

Gerry Mulligan
Naixement Joseph Gerald Mulligan
6 d'abril de 1927
Nova York
Defunció 21 de gener de 1996 (als 68 anys)
Darien, Connecticut
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ocupació Saxofonista, pianista, arranjador i director d'orquestra

Joseph Gerald Mulligan (Nova York, 6 d'abril de 1927Darien, Connecticut, 21 de gener de 1996) fou un saxofonista, pianista, arranjador i director d'orquestra estatunidenc.

Fou conegut artísticament com a Gerry. Visqué part de la seva infància i la primera joventut a Filadèlfia, on estudià música, concretament, piano i composició. Treballà com a arranjador de peces per a emissores radiofòniques, mentre aprenia el saxòfon baríton i el clarinet, ja que estava interessat pel món del jazz. Després de tocar en alguns locals, el 1949 començà a col·laborar amb Miles Davis, per al qual compongué peces com Geru, Venus del Milo i Rocker, convertides avui en clàssics del gènere, labor que simultaniejà amb la seva participació com a saxofonista del grup (noneto) de Davis.

La seva fama aviat s'expandí en el món del jazz i això li permetia tocar junt a Stan Getz i George Wallington. El 1954 actuà en el Festival de París i el 1955 organitzà un sextet amb el que actuà dos anys. El 1956 crea la famosa Concert Jazz Band, un grup de 13 intèrprets que dirigí i per el qual va compondre diverses peces.

El 1971 la seva carrera donà un gir quan incorporà instruments electrònics als seus treballs, producte del qual fou el disc Age of steam, on adoptà el saxòfon soprano. Llavors dirigia un sextet que el considerava com un laboratori experimental, amb el que retornà a Europa el 1977.

En aquests anys també actuà junt a Charles Mingus i, el 1974, gravà amb el bandeonista argentí Astor Piazzola, i posteriorment ho feu amb el mateix Mingus, Theleonius Monk i Paul Desmond. El 1991 visità Espanya al front d'un quartet, i de nou retornà, l'any següent, amb la banda Re-Birth of The Cool.

Com a arranjador, Mulligan sentí preferència pels efectes contrapuntístics, amb tendència a dosificar els ritmes, a l'estil de Harry Carney, i com instrumentista va saber convertir el saxòfon, en les seves diverses variants, en solista.

La seva mort es produí a causa d'una afecció cancerosa que arrossegava des d'almenys dos anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerry Mulligan


  • Suplement 1995-1996, pag. 139, de l'enciclopèdia Espasa.