Gerry Mulligan
| Gerry Mulligan | |
|---|---|
 Gerry Mulligan |
|
| Naixement | Joseph Gerald Mulligan 6 d'abril de 1927 Nova York |
| Defunció | 21 de gener de 1996 (als 68 anys) Darien, Connecticut |
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Ocupació | Saxofonista, pianista, arranjador i director d'orquestra |
Joseph Gerald Mulligan (Nova York, 6 d'abril de 1927 – Darien, Connecticut, 21 de gener de 1996) fou un saxofonista, pianista, arranjador i director d'orquestra estatunidenc.
Conegut artísticament com (Gerry). Visqué part de la seva infància i la primera joventut a Filadèlfia, on estudià música, concretament piano i composició. Treballà com arranjador de peces per a emissores radiofòniques, mentre aprenia el saxo-baríton i el clarinet, interessat pel món del jazz. Després de tocar en alguns locals, el 1949 començà a col·laborar amb Miles Davis, pel que composà peces com Geru, Venus del Milo i Rocker, convertides avui en clàssics del gènere, labor que simultaniejà amb la seva participació com a saxofonista del grup (noneto) de Davis.
La seva fama aviat s'expandí en el món del jazz i això li permetia tocar junt a Stan Getz i George Wallington. El 1954 actuà en el Festival de París i el 1955 organitzà un sextet amb el que actuà dos anys. El 1906 crea la famosa Concert Jazz Band, un grup de 13 intèrprets que dirigí i per el qual va compondre varies peces.
El 1971 la seva carrera donà un gir quan incorporà instruments electrònics a llurs treballs, producte del qual fou el disc Age of steam, on adoptà el saxo-soprano. Llavors dirigia un sextet que el considerava com un laboratori experimental, amb el que retornà a Europa el 1977.
En aquests anys també actuà junt a Charles Mingus i el 1974 gravà amb el bandeonista argentí Astor Piazzola, i posteriorment ho feu amb el mateix Mingus, Theleonius Monk i Paul Desmond. El 1991 visità Espanya al front d'un quartet i de nou retornà l'any següent amb la banda Re-Birth of The Cool.
Com arranjador, Mulligan sentí preferència pels efectes contrapuntistics amb tendència a dosificar els ritmes, a l'estil de Harry Carney, i com instrumentista va saber convertir el sàxo, en les seves diverses variants, en solista.
La seva mort es produí a causa d'una afecció cancerosa que arrossegava des d'almenys dos anys.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerry Mulligan |
- Suplement 1995-1996, pag. 139, de l'enciclopèdia Espasa.
