Gertrude Bell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gertrude Bell

Gertrude Bell el 1909
Naixement Gertrude Margaret Lowthian Bell
14 de juliol de 1868
Washington Hall, Comtat de Durham, Anglaterra Regne Unit
Defunció 12 de juliol de 1926 (als 57 anys)
Bagdad, Iraq Iraq
Sepultura Cementiri britànic, districte Bab al-Sharji, Bagdad
Educació Historia Moderna, Universitat d'Oxford
Ocupació Escriptora, viatgera, exploradora, espia agent de l'Imperi Britànic, arqueòloga, cartògrafa a l'Orient Mitjà

Gertrude Margaret Lowthian Bell (Washington, Comtat de Durham, Anglaterra, 14 de juliol de 1868 - Bagdad, Iraq, 12 de juliol de 1926) va ser una viatgera, espia agent de l'Imperi Britànic, arqueòloga i escriptora britànica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era la primogènita de Hugh Bell, important industrial del ferro. Als 18 anys va ingressar a la residència feminina de la Universitat d'Oxford, Lady Margaret Hall. Hi va estudiar història moderna i va acabar la carrera el 1888 abans del previst i amb nota d'excel·lent. No es va arribar a casar mai i després d'acabar els estudis, el 1892, Bell va ser confiada al seu oncle diplomàtic a Pèrsia, Frank Lascelles, amb qui va viatjar per aquest país. Fruit d'aquest viatge va escriure Persian Pictures, publicat el 1894. Posteriorment va continuar viatjant per l'Orient Mitjà tot recorreguent deserts, coneixent tribus i vestigis arqueològics. Va descriure i fotografiar molts pobles i monuments que va anar trobant. Moltes publicades a llibres, com ara Syria: The Desert and the Sown (1907). Va arribar a parlar amb fluïdesa l'àrab i el persa, a més del francès, l'alemany, l'anglès. En aquests viatges es va iniciar a l'arqueologia. El 1909, en el transcurs d'una llarga expedició de Síria a Mesopotàmia, va descobrir la fortalesa-palau d'Ukhaidir, que va descriure i fotografiar. En una excavació arqueològica va conèixer en T. E. Lawrence, a qui li passaria molta informació.

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial l'oficina d'intel·ligència militar britànica la va sol·licitar com a agent, ja que els interessava per les estretes relacions amb tribus de tot l'Orient Mitjà que Bell havia fet al llarg dels seus viatges. Així va començar a subministrar informació a l'Imperi Britànic sobre tot el que veia i sabia. Els àrabs l'anomenaren "Al-Khatun" (dona de la cort que manté sempre un ull i una orella ben oberts). Va ser l'única oficial feminina en el servei d'intel·ligència de l'exèrcit britànic. Fins i tot va ser guardonada com a "Comandant" de l'Orde de l'Imperi Britànic.

Després de la guerra i la caiguda de l'Imperi Otomà, quan el Regne Unit i França es van repartir l'Orient Mitjà, Bell va dibuixar les fronteres d'un nou país, l'Iraq. I el 1921 va cooperar per col·locar al tron ​​iraquià a Faysal ibn Husayn, participant en la Conferència del Caire de 1921. Bell va jugar un paper important en l'establiment de l'estat modern de l'Iraq, utilitzant la seva perspectiva única dels seus viatges i les relacions amb els líders tribals de tot l'Orient Mitjà. Va tutelar i aconsellar el monarca en els seus primers anys al tron. També va crear el Museu Arqueològic de l'Iraq (actualment Museu Nacional de l'Iraq)

Inclinada a la depressió, va ser trobada morta el 1926 per sobredosi de somnífers, poc després de la inauguració del seu museu.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Melús, Eva. «La reina sin corona de Irak». Revista Historia y Vida, Núm. 519, 2011, pàg. Pàg. 20-23.
  • Howell, Georgina. La hija del desierto: la vida íntima de Gertrude Bell. Barcelona: Lumen, 2008. 
  • Wallach, Janet. La reina del desierto. Barcelona: Ediciones B, 1996. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gertrude Bell Modifica l'enllaç a Wikidata