Gertrude Bell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:08, 16 set 2016 amb l'última edició de Pdg (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaGertrude Bell

Gertrude Bell el 1909
Biografia
Naixement(en) Gertrude Margaret Lowthian Bell Modifica el valor a Wikidata
14 juliol 1868 Modifica el valor a Wikidata
Washington, Tyne and Wear (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 1926 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata (Sobredosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaIraq Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLady Margaret Hall
Queen's College of London Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArqueologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióexploradora, fotògrafa, espia, assiriòleg, política, diplomàtica, escriptora, alpinista, arqueòloga, arabista Modifica el valor a Wikidata
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesHugh Bell Modifica el valor a Wikidata  i Maria Shield Modifica el valor a Wikidata
GermansHugh Lowthian Bell Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 19726067 Project Gutenberg: 46514 Modifica el valor a Wikidata

Gertrude Margaret Lowthian Bell (Washington, comtat de Durham, Anglaterra, 14 de juliol de 1868 - Bagdad, Iraq, 12 de juliol de 1926) va ser una viatgera, espia agent de l'Imperi britànic, arqueòloga i escriptora britànica.

Biografia

Era la primogènita d'Hugh Bell, important industrial del ferro. Als 18 anys, va ingressar a la residència femenina de la Universitat d'Oxford, Lady Margaret Hall. Hi va estudiar història moderna i va acabar la carrera el 1888, abans del previst i amb nota d'excel·lent. No es va arribar a casar mai i després d'acabar els estudis, el 1892, Bell va ser confiada al seu oncle diplomàtic a Pèrsia, Frank Lascelles, amb qui va viatjar per aquest país. Fruit d'aquest viatge va escriure Persian Pictures, publicat el 1894. Posteriorment, va continuar viatjant per l'Orient Mitjà tot recorrent deserts, coneixent tribus i vestigis arqueològics. Va descriure i fotografiar molts pobles i monuments que va anar trobant, moltes publicades en llibres, com ara Syria: The Desert and the Sown (1907). Va arribar a parlar amb fluïdesa l'àrab i el persa, a més del francès, l'alemany, l'anglès. En aquests viatges es va iniciar en l'arqueologia. El 1909, en el transcurs d'una llarga expedició de Síria a Mesopotàmia, va descobrir la fortalesa palau d'Ukhaidir, que va descriure i fotografiar. En una excavació arqueològica va conèixer T. E. Lawrence, a qui li passaria molta informació.

Amb l'esclat de la Primera Guerra mundial, l'oficina d'intel·ligència militar britànica la va sol·licitar com a agent, ja que els interessava per les estretes relacions amb tribus de tot l'Orient Mitjà que Bell havia fet al llarg dels seus viatges. Així va començar a subministrar informació a l'Imperi britànic sobretot el que veia i sabia. Els àrabs l'anomenaren Al-Khatun (dona de la cort que manté sempre un ull i una orella ben oberts). Va ser l'única oficial femenina en el servei d'intel·ligència de l'exèrcit britànic. Fins i tot va ser guardonada com a "comandanta" de l'orde de l'Imperi britànic.

Després de la guerra i la caiguda de l'Imperi otomà, quan el Regne Unit i França es van repartir l'Orient Mitjà, Bell va dibuixar les fronteres d'un nou país, l'Iraq. I el 1921 va cooperar per col·locar al tron ​​iraquià Faysal ibn Husayn, participant en la conferència del Caire de 1921. Bell va jugar un paper important en l'establiment de l'estat modern de l'Iraq, utilitzant la perspectiva única dels seus viatges i les relacions amb els líders tribals de tot l'Orient Mitjà. Va tutelar i aconsellar el monarca en els seus primers anys al tron. També va crear el Museu Arqueològic de l'Iraq (actualment Museu Nacional de l'Iraq).

Inclinada a la depressió, va ser trobada morta el 1926 per sobredosi de somnífers, poc després de la inauguració del seu museu.

Bibliografia

  • Melús, Eva «La reina sin corona de Irak». Revista Historia y Vida, Núm. 519, 2011, pàg. Pàg. 20-23.
  • Howell, Georgina. La hija del desierto: la vida íntima de Gertrude Bell. Barcelona: Lumen, 2008. 
  • Wallach, Janet. La reina del desierto. Barcelona: Ediciones B, 1996. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gertrude Bell