Gertrude Bell
Gertrude Bell el 1909 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Gertrude Margaret Lowthian Bell 14 juliol 1868 Washington, Tyne and Wear (Anglaterra) |
Mort | 12 juliol 1926 (57 anys) Bagdad |
Causa de mort | valor desconegut (Sobredosi ) |
Sepultura | Iraq |
Dades personals | |
Formació | Lady Margaret Hall Queen's College of London |
Activitat | |
Camp de treball | Arqueologia |
Ocupació | exploradora, fotògrafa, espia, assiriòleg, política, diplomàtica, escriptora, alpinista, arqueòloga, arabista |
Esport | alpinisme |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Hugh Bell i Maria Shield |
Germans | Hugh Lowthian Bell |
Premis Comandanta de l'orde de l'Imperi Britànic
| |
Gertrude Margaret Lowthian Bell (Washington, comtat de Durham, Anglaterra, 14 de juliol de 1868 - Bagdad, Iraq, 12 de juliol de 1926) va ser una viatgera, espia agent de l'Imperi britànic, arqueòloga i escriptora britànica.
Biografia
Era la primogènita d'Hugh Bell, important industrial del ferro. Als 18 anys, va ingressar a la residència femenina de la Universitat d'Oxford, Lady Margaret Hall. Hi va estudiar història moderna i va acabar la carrera el 1888, abans del previst i amb nota d'excel·lent. No es va arribar a casar mai i després d'acabar els estudis, el 1892, Bell va ser confiada al seu oncle diplomàtic a Pèrsia, Frank Lascelles, amb qui va viatjar per aquest país. Fruit d'aquest viatge va escriure Persian Pictures, publicat el 1894. Posteriorment, va continuar viatjant per l'Orient Mitjà tot recorrent deserts, coneixent tribus i vestigis arqueològics. Va descriure i fotografiar molts pobles i monuments que va anar trobant, moltes publicades en llibres, com ara Syria: The Desert and the Sown (1907). Va arribar a parlar amb fluïdesa l'àrab i el persa, a més del francès, l'alemany, l'anglès. En aquests viatges es va iniciar en l'arqueologia. El 1909, en el transcurs d'una llarga expedició de Síria a Mesopotàmia, va descobrir la fortalesa palau d'Ukhaidir, que va descriure i fotografiar. En una excavació arqueològica va conèixer T. E. Lawrence, a qui li passaria molta informació.
Amb l'esclat de la Primera Guerra mundial, l'oficina d'intel·ligència militar britànica la va sol·licitar com a agent, ja que els interessava per les estretes relacions amb tribus de tot l'Orient Mitjà que Bell havia fet al llarg dels seus viatges. Així va començar a subministrar informació a l'Imperi britànic sobretot el que veia i sabia. Els àrabs l'anomenaren Al-Khatun (dona de la cort que manté sempre un ull i una orella ben oberts). Va ser l'única oficial femenina en el servei d'intel·ligència de l'exèrcit britànic. Fins i tot va ser guardonada com a "comandanta" de l'orde de l'Imperi britànic.
Després de la guerra i la caiguda de l'Imperi otomà, quan el Regne Unit i França es van repartir l'Orient Mitjà, Bell va dibuixar les fronteres d'un nou país, l'Iraq. I el 1921 va cooperar per col·locar al tron iraquià Faysal ibn Husayn, participant en la conferència del Caire de 1921. Bell va jugar un paper important en l'establiment de l'estat modern de l'Iraq, utilitzant la perspectiva única dels seus viatges i les relacions amb els líders tribals de tot l'Orient Mitjà. Va tutelar i aconsellar el monarca en els seus primers anys al tron. També va crear el Museu Arqueològic de l'Iraq (actualment Museu Nacional de l'Iraq).
Inclinada a la depressió, va ser trobada morta el 1926 per sobredosi de somnífers, poc després de la inauguració del seu museu.
Bibliografia
- Melús, Eva «La reina sin corona de Irak». Revista Historia y Vida, Núm. 519, 2011, pàg. Pàg. 20-23.
- Howell, Georgina. La hija del desierto: la vida íntima de Gertrude Bell. Barcelona: Lumen, 2008.
- Wallach, Janet. La reina del desierto. Barcelona: Ediciones B, 1996.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gertrude Bell |