Gertrude Belle Elion

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gertrude Belle Elion
Nci-vol-8236-300 Gertrude Elion.jpg
Naixement 23 de gener de 1918
Nova York, Estats Units
Mort 21 de febrer de 1999 (als 81 anys)
Chapel Hill, Carolina del Nord, Estats Units
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Camp bioquímica I farmacologia
Premis importants Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988
Premi Nobel
Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia
(1988)

Gertrude Belle Elion (Nova York, EUA 1918 - Chapel Hill 1999 ) fou una farmacòloga, bioquímica i professor universitària nord-americana guardonda amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 23 de gener de 1918 a la ciutat de Nova York, filla d'immigrants jueus. Va estudiar medicina a la Universitat de Nova York, on es graduà el 1941. Impossibilitada d'obtenir un lloc d'investigadora a causa de la seva condició de dona va treballar com assistent de laboratori i professora d'Institut Secundari, abans de convertir-se en assistent de George H. Hitchings a la companyia farmacèutica "Burroughs-Wellcome", actualment anomenada GlaxoSmithKline. Posteriorment aconseguí ser professora a la Universitat Duke.

Morí el 21 de febrer de 1999 a la ciutat de Chapel Hill, població situada a l'estat nord-americà de Carolina del Nord.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Treballant en solitari o simultàniament amb Hitchings va desenvolupar gran quantitat de nous fàrmacs, valent-se de nous i innovadors mètodes d'investigació que posteriorment conduirien al desenvolupament del fàrmac zidovudina (AZT) per al tractament de la sida. Elion i Hitchings van utilitzar les diferències bioquímiques entre cèl·lules humanes normals i patògenes, agents causants de malalties, per a dissenyar fàrmacs que poguessin eliminar o inhibir la reproducció de patògens particulars sense danyar les cèl·lules hostes.

Al llarg de la seva carrera científica Elion aconseguí crear diversos fàrmacs: 6-mercaptopurina (Purinatiol), el primer tractament contra la leucèmia; l'azatioprina (Imuran), el primer agent immunosupressor usat en els transplantament d'òrgans; l'al·lopurinol (Zyloprim), contra la gota; la pirimetamina (Daraprim), contra la malària; el trimetoprim (Septra), contra la meningitis, la septicèmia, i infeccions bacterianes de l'aparell urinari i respiratori; i l'aciclovir (Zovirax), contra l'herpes.

L'any 1988 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment d'importants principis en el tractament amb fàrmacs, premi compartit amb George H. Hitchings i James Whyte Black.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]