Gertrude Belle Elion
 |
|
| Naixement | 23 de gener de 1918 Nova York, Estats Units |
|---|---|
| Mort | 21 de febrer de 1999 (als 81 anys) Chapel Hill, Carolina del Nord, Estats Units |
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Camp | bioquímica I farmacologia |
| Premis importants | Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988 |
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1988) |
Gertrude Belle Elion ( Nova York, EUA 1918 - Chapel Hill 1999 ) fou una farmacòloga, bioquímica i professor universitària nord-americana guardonda amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988.
Biografia [modifica]
Va néixer el 23 de gener de 1918 a la ciutat de Nova York, filla d'immigrants jueus. Va estudiar medicina a la Universitat de Nova York, on es graduà el 1941. Impossibilitada d'obtenir un lloc d'investigadora a causa de la seva condició de dona va treballar com assistent de laboratori i professora d'Institut Secundari, abans de convertir-se en assistent de George H. Hitchings a la companyia farmacèutica "Burroughs-Wellcome", actualment anomenada GlaxoSmithKline. Posteriorment aconseguí ser professora a la Universitat Duke.
Morí el 21 de febrer de 1999 a la ciutat de Chapel Hill, població situada a l'estat nord-americà de Carolina del Nord.
Recerca científica [modifica]
Treballant en solitari o simultàniament amb Hitchings va desenvolupar gran quantitat de nous fàrmacs, valent-se de nous i innovadors mètodes d'investigació que posteriorment conduirien al desenvolupament del fàrmac zidovudina (AZT) per al tractament de la sida. Elion i Hitchings van utilitzar les diferències bioquímiques entre cèl·lules humanes normals i patògenes, agents causants de malalties, per a dissenyar fàrmacs que poguessin eliminar o inhibir la reproducció de patògens particulars sense danyar les cèl·lules hostes.
Al llarg de la seva carrera científica Elion aconseguí crear diversos fàrmacs: 6-mercaptopurina (Purinatiol), el primer tractament contra la leucèmia; l'azatioprina (Imuran), el primer agent immunosupressor usat en els transplantament d'òrgans; l'al·lopurinol (Zyloprim), contra la gota; la pirimetamina (Daraprim), contra la malària; el trimetoprim (Septra), contra la meningitis, la septicèmia, i infeccions bacterianes de l'aparell urinari i respiratori; i l'aciclovir (Zovirax), contra l'herpes.
L'any 1988 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment d'importants principis en el tractament amb fàrmacs, premi compartit amb George H. Hitchings i James Whyte Black.
