Gevuina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gevuina
Avellaner xilè amb flors i fruits
Avellaner xilè amb flors i fruits

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermes
Ordre: Proteales
Família: Proteaceae
Gènere: ''Gevuina''
Espècie: ''G. avellana''
Nom binomial
Gevuina avellana
(Molina) Gaertn.
Gevuina avellana - MHNT

Gevuina és un gènere monotípic d'arbres, l'única espècie és l'avellaner xilè (Gevuina avellana). Malgrat el nom d'avellaner, l'avellaner xilè no està estretament emparentat amb els avellaners el quals pertanyen al gènere Corylus i la família betulàcia mentre que Gevuina és dins la família proteàcia com la macadàmia. En algunes classificacions taxonòmiques també s'inclouen dins el gènere Gevuina les espècies d'Australàsia G. bleasdalei de Nova Guinea i G. papuana que en altres classificacions s'inclouen dins la família.Bleasdalea [1] o al gènere endèmic de les illes Fiji Turillia,[2]

L'avellaner xilè és natiu de parts de Xile i Argentina.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'avellaner xilè és un arbre de fulla persistent de fins a 20 m d'alçada, és natiu delsud de Xile i zones adjacents d'Argentina. Es troba des del nivell del mar fins a 700 m d'altitud. Està distribuït entre les latituds 35° a 44° Sud. Les fulles són compostes brillants i serrades i floreix entre juliol i novembre. les flors són molt menudes de color beige a blanquinoses i són hermafrodites, s'agrupen de dos en dos en llargs raïms. El fruit, molt semblant a una avellana, és primer de color vermell fosc i més tard es torna negre. Aquest arbre pot creixer amb una sola tija o amb diverses tiges des del sòl (com un arbust).

Usos[modifica | modifica el codi]

La seva llavor es pot menjar crua, bullida o torrada. El fruit té un 12% de proteïna, un 49% d'oli i un 24% de carbohidrats.[3] La llavor té alta concentració d'oli monoinsaturats, és rica en antioxidants i vabé per contrarestar el colesterol. És una bona font de vitamina E (a-tocotrienol) i b-carotè. Ambel seu oli es fabriquen protectors solars per a la pell. l'oli de Gevuina és un ingredient cosmètic pel tractament de la pell per les seves qualitats humectants i per ser una font natural d'Omega 7 (àcid palmitoleic).[4][5] També és una planta ornamental. la seva fusta es fa servir en ebenisteria. Resisteix glaçades de fins -12 °C i per tant es pot cultivar en climes temperats com el de la Gran Bretanya i altres d'hivern no gaire extrem. A Espanya se'n cultiven uns pocs espècimens[6] també es cultiva a la costa nor-oest del Pacífic dels Estats Units.[7] Des de la plantació triga uns 5 anys a començar a produir. La major part de la produció es cull en els boscos però s'estan seleccionant varietats per la producció cultivada.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències i enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  1. A.C.Smith & J.E.Haas, 1975. American Journal of Botany, 62: 142.
  2. A.C.Smith, 1985. Flora Vitiensis Nova 3: 754.
  3. Facciola. S. Cornucopia - A Source Book of Edible Plants. Kampong Publications 1990 ISBN 0-9628087-0-9
  4. A Bertoli, C. et al. Characterization of Chilean hazelnut (Gevuina avellana Mol) seed oil. Journal of the American Oil Chemists' Society) August 1998. Vol. 75, N° 8, pages 1037-1040.
  5. FR 2681530 A1 (SO.F.I.A. Cosmetiques (S.A.R.L.)) 26.03.1993
  6. «Chilean plants cultivated in Spain». José Manuel Sánchez de Lorenzo-Cáceres. [Consulta: 2009-06-27].
  7. «Gevuina avellana in Washington Park Arboretum». Seattle Government. [Consulta: 2009-06-27].
  • Rodríguez, Roberto; Mathei, Oscar y Quezada, Max. 1983. Flora arbórea de Chile. Universidad de Concepción. 408p.
  • Donoso, C. 2005. Árboles nativos de Chile. Guía de reconocimiento. Edición 4. Marisa Cuneo Ediciones, Valdivia, Chile. 136p.
  • Hoffman, A. 1982. Flora silvestre de Chile zona araucana. Edición 4. Ediciones Fundación Claudio Gay, Santiago, Chile. 258p.
  • Muñoz, M. 1980. Flora del Parque Nacional Puyehue. Editorial Universitaria, Santiago, Chile. 557p.
  • «Gevuina avellana». Enciclopedia de la Flora Chilena. [Consulta: 2009-06-27].
  • «Gevuina avellana in Scotland». PlantenTuin Esveld. [Consulta: 2009-06-27].
  • «Gevuina avellana: Potential for commercial nuts». Acta Horticulturae. [Consulta: 2009-06-27].
  • «A cool climate nut of the Proteaceae plant tropical family». New Zealand Crop & Food Research. [Consulta: 2009-06-27].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gevuina