Ghiyath al-Din Baysonghor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ghiyath al-Din Baysonghor (nascut 15 de setembre de 1397 - mort 1433) fou un príncep timúrida, fill de Shahrukh (i la seva esposa Gawhar Shad) i nét de Tamerlà.

Se l'esmenta per primer cop (a part el naixement) el setembre del 1408 quan junt amb el seu germà Muhàmmad Txuqi Mirza va viatjar a Herat. Es torna a esmentar un retorn a Herat procedent de les pastures d'Astarabad el 25 d'abril de 1414 sembla que sota orde del seu pare que al seu torn va sortir de Rayy (5 d'abril de 1414) en relació a la revolta de Iskandar ibn Umar Shaykh. A finals de 1414 (amb 17 anys) va rebre el govern de les províncies de Tus, Mashhad, Abiward, Baylakan, Iarmakan, Kabushan, Nasa, Yaraz (Yazar?), Astarabad, Shamasan i Kabudjama amb les seves dependències, i era vist com l'hereu presumpte. El febrer de 1417 fou nomenat amir-i diwan equivalent a jutge de la cort. L'agost de 1418 un exèrcit sota el seu comandament va capturar al príncep Qaydu ibn Pir Muhammad prop de Sabz. El 1420 va portar les seves forces (esmentades com l'avantguarda) a l'Azerbaidjan contra Kara Yusuf i va arribar a Tabriz el 17 de novembre de 1420 entrant a la ciutat el dia 21 de novembre després de la inesperada mort de Kara Yusuf, sent confirmat pel seu pare com a governador de la ciutat i de l'Azerbaidjan. El 22 de desembre de 1420 va portar al presoner Amir Baba Hajji a presència de Xah-Rukh que era a la regió de Gavrud. La primavera del 1421 va fer una expedició contra el turcman Yar Ahmad Karaman, que havia assolat les regions de Bardaa i Gandja; el va capturar al cap d'uns mesos després d'assetjar i conquerir la fortalesa de Isfarzan a Geòrgia. Posteriors referències l'esmenten en caceres diverses. El 28 de maig de 1427 va acompanyar al seu pare Xah-Rukh des de Herat a Samarcanda amb la intenció d'ajudar al governador Ulugh Beg (germà de Baysonghor) que havia estat derrotat per l'uzbek Baraq, però en arribar a Balkh fou reenviat a Herat a petició d'Ulugh Beg que se sospita que temia que el substituís en el govern (Baysonghor era vist com el virtual hereu). El 10 d'abril de 1429 va dirigir un exèrcit que va sortir d'Herat contra Iskandar ibn Kara Yusuf procedent de Sultaniyya. El 24 de juny de 1429 va fer moviment cap a Tabriz. El 23 d'octubre de 1431 el seu pare li donava l'orde de passar l'hivern a Astarabad amb l'emir Ala al-Din Alika Kukaltash (això era equivalent a governar la província), retornant a Herat a la primavera.

Els astròlegs li havien anunciat que no viuria més de 40 anys i va portar una vida de disbauxa. Va morir el 20 de desembre de 1433 als 36 anys a causa sobretot de l'abús del vi. Fou enterrat a la madrassa de Gawhar Shad a la rodalia d'Herat. Va deixar tres fills: Ala al-Dawla Abd Allah, Sultan Muhammad, i Abu l-Kasim Babur Mirza. Ala al-Dawla fou nomenat pels governs del seu pare i els altres dos van rebre pensions. Els relats el mostren com un príncep de gran clemència que intercedia sovint davant el seu pare en favor de individuals; el visir del pare, Sayyid Fakhr al-Din, li fou hostil. Fou protector de les arts i dels creadors dels manuscrits il·luminats i va finançar la còpia dels manuscrits. Va fundar una notable biblioteca amb un equip dedicat a l'estudi. Es conserven 15 manuscrits i un àlbum, dels quals només 4 són anteriors a 1426 (1412, 1420, 1421 i 1425). la resta són posteriors: a l'Humay-i Humayun que és de 1427/1428, segueix algun de 1429-1430 i altres de 1429 i 1430, de 1431-1432, i el darrer és una còpia de l'Alcorà de Shams al-Baysunghuri que es va completar el 2 de maig de 1434.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]