Giacinto Scelsi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Giacinto Scelsi (La Spezia, 8 de gener del 1905Roma, 9 d'agost del 1988) va ser un compositor italià.

Vida[modifica | modifica el codi]

Descendent d'una família de la noblesa italiana, Scelsi va estudiar primerament a Roma i després a Viena amb un alumne d'Arnold Schönberg. Va ésser el primer adepte italià del dodecafonisme, molt abans que Luigi Dallapiccola. Va patir una crisi moral al final dels anys 1940 i va posar en dubte totes les seves composicions anteriors. Llavors va fer uns quants viatges per Orient, on va descobrir la spiritualitat. Després de nombrosos viatges per Europa, va decidir a establir-se a Roma, on treballava de manera solitària. Va esdevenir un dels actors majors del postserialisme. Enamorat de les cultures orientals, Scelsi volia ésser un missatger, un «carter», com li feia il·lusió de dir, d'un missatge més espiritual. Scelsi sempre es va negar a fer-se fotografiar.

La seva obra va influir en les obres dels compositors Tristan Murail, Gérard Grisey, Michaël Levinas i Solange Ancona, que Scelsi va trobar a la Villa Medici al principi dels anys 1970.

Obra[modifica | modifica el codi]

Scelsi va compondre més de 150 obres musicals. Les que van deixar rastre són aquestes posteriors al 1950 que es caracteritzen per una obsessió amb el so, sovint monòdica o amb clústers instrumentals o vocals, servint-se de microintervals o de la granulació de les articulacions. Al principi escrivia sobretot per un instrument sol, però en el transcurs dels anys 1950 la seva obra va eixamplar cap a petites formacions de música de cambra en abandonar a poc a poc el seu instrument de predilecció: el piano, aquest ja no essent apropiat per les seves recerques noves sobre les articulacions i les durades de notes. Amb les Quattro pezzi su una nota sola (1959), aquesta nova concepció de la música i del so pren la seva forma madura. Cadascuna de les quatre composicions es basa en una nota sola tocada per una orquestra de cambra amb diferències lleugeres d'atac i articulació. Hi ha també una inspiració oriental com a dins les composicions Aion, quatre episodis de la vida de Brama (1961) i Konx-Om-Pax 1968 (tres termes que volen dir «pau» en assiri, sànscrit i llatí). Les seves obres orquestrals de maduresa es caracteritzen per la utilització preponderant de corns i instruments de percussió, si bé els instruments de corda conserven una funció important. També Scelsi va escriure reculls de poèsia en francès.

Es va posar en dubte l'autenticitat de la seva obra -precisament còpies fetes a partir d'unes improvisacions- després de la seva mort. El compositor Vieri Tosatti va escriure a través de la premsa que va ésser el vertader autor de l'obra de Scelsi. No hi ha dubte que Tosatti va tenir una col·laboració estreta amb ell, però és difícil definir amb precisió el grau d'aquesta col·laboració.

Cal dir que Giacinto Scelsi treballava molt amb els músics que interpretaven les seves obres. Això va ésser un aspecte musical molt important per a ell. Alguns dels intèrprets més coneguts són Michiko Hirayama (veu), Joëlle Léandre (contrabaix) i Frances Marie Uitti (violoncel).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]