Giacomo Antonio Perti

Giacomo Antonio Perti (Bolonya, 6 de juny del 1661 - Bolonya, 10 d'abril de 1756) fou un compositor i mestre de capella italià actiu principalment a la ciutat de Bolonya durant l'època barroca.

Biografia

Bien que né à Bologne (Émilie-Romagne), Giacomo Perti est, de par sa famille, originaire de Crevalcore. Il est fils de Vincenzo Perti et Angiola Beccantini. Il étudie le chant, le clavecin, le violon et le contrepoint (composition) d’abord auprès de son oncle Lorenzo Perti, qui était maître de chapelle depuis 1655, et de Rocco Laurenti, puis auprès de Petronio Franceschini. Durant cette période il étudie également la grammaire auprès des Jésuites.

Bé que nascut a Bologne (ÉMilie-romagne), Giacomo Perti és, per la seva família, originari de Crevalcore. És fill de Vincenzo Perti i Angiola Beccantini. Estudia el cant, el clavecí, el violí i el contrapunt (composició) en principi amb el seu oncle Lorenzo Perti, que era amo de capella des de 1655, i de Rocco Laurenti, després amb Petronio Franceschini. Durant aquest període estudia igualment la gramàtica amb els Jesuïtes.

A 17 ans il compose ses premières œuvres, un motet, une messe, des pages d’un magnificat. Peu après, en 1679, il compose le troisième acte de l’opéra Atide ainsi que son oratorio Santa Serafina e Santa Sabina. En 1681 déjà, il est admis dans la prestigieuse Académie des Philharmoniques de Bologne (Accademia dei Filarmonici), suite à quoi il se rend à Parme où il étudie le contrepoint et la musique sacrée auprès de Giuseppe Corso (dit Celano). La plupart de ses Psaumes composés durant la fin du Plantilla:XVIIe sont manifestement imprégnés del l’influence de Corso.

Als 17 anys compon les seves primeres obres, un motet, una missa, de les pàgines d'un magníficat. Poc després, en 1679, compon el tercer acte de l'òpera Atide així que el seu oratori Santa Serafina e Santa Sabina . El 1681 ja, és admès en la prestigiosa Acadèmia de les Filharmòniques de Bologne (Accademia dei Filarmonici), en resposta al qual va a Parme on estudia el contrapunt i la MÚsica consagrada a Giuseppe Desfilada (va dir Celano ). La majoria dels seus Salms barreges durant la fi del Plantilla:XVIIe són manifestament impregnats del la influència de Corso.

En 1682 il part pour Modène où il compose son drame L’Oreste, puis continue vers Venise en 1683 où il écrit son Coriolano. En 1690, il est élu à l’unanimité maître de chapelle (maestro di cappella) de San Pietro, fonction qu'il reprend de son oncle et qu’il conservera pendant 60 ans. En 1696, il devint maître de chapelle au sein d’une autre église de Bologne, la Collegiata di San Petronio, suite au décès de Giovanni Paolo Colonna dans l’année précédente.

En 1682 marxa per a Modène on compon el seu drama L'Oreste, després continua cap a Venècia el 1683 on escriu el seu Coriolano . En 1690, és escollit per unanimitat amo de capella (mestre di cappella) de San Pietro, funció que reprèn del seu oncle i que conservarà durant 60 anys. En 1696, es va fer amo de capella al si d'una altra església de Bologne, la Collegiata di San Petronio, en resposta a la defunció de Giovanni Paolo Colonna en l'any precedent.

Perti fut élu « Prince des Philharmoniques » (Principe de' Filarmonici, une fonction honorifique annuelle) en 1687, en 1693, en 1697, en 1705 et en 1719.

Perti va ser escollit «Príncep de les Filharmòniques» ( Principi de' Filarmonici, una funció honorífica anual) en 1687, en 1693, en 1697, en 1705 i en 1719.

?uvres

Giacomo Perti était reconnu principalement pour sa musique d’église (musica sacra) et ses opéras ; il excellait dans les œuvres vocales et a laissé peu d’œuvres instrumentales. Il a composé une grand nombre d’oratorios et de cantates. Sa production de musique sacrée est considérable : plus de 120 Psaumes, 54 motets, 28 messes, 83 versetti. Dans le registre de la cantate il a laissé près de 150 cantates solo. Son caractère musical est influencé par Giacomo Carissimi, Antonio Cesti et Luigi Rossi.

Giacomo Perti era reconegut principalment per a la seva música d'església (musica va blasfemar) i les seves òperes; destacava a les obres vocals i ha deixat poques obres instrumentals. Ha compost una gran MOLTS oratoris i cantates. La seva producció de música sagrada és considerable : més de 120 Salms, 54 motets, 28 misses, 83 versetti . En el registre de la cantata ha deixat prop de 150 cantates solo. El seu caràcter musical és influenciat per Giacomo Carissimi, Antonio Cesti i Luigi Rossi.

Músiques d'escena

• Atide, acte III, 1679

• Atide, aixeca acta d'Iii, 1679
• Marzio Coriolano, 1683

• Marzio Coriolano, 1683
• Oreste in Argo, 1685

• Oreste in Argo, 1685
• L'incoronazione di Dario, 1686

• L'incoronazione di Dario, 1686
• La Flavia, 1686

• La Flavia, 1686
• La Rosaura, 1689 (ed. anastatica New York - Londres, Garland)

• La Rosaura, 1689 (ed. anastatica New York - Londres, Garland)
• Dionisio siracusano, 1689

• Dionisio siracusano, 1689
• Brenno in Efeso, 1690

• Brenno in Efeso, 1690
• L'inganno scoperto per vendetta, 1691

• L'inganno scoperto per vendetta, 1691
• Il Pompeo, 1691

• Il Pompeo, 1691
• Furio Camillo, 1692

• Furio Camillo, 1692
• Nerone fatto Cesare, 1693

• Nerone fatto Cesare, 1693
• La forza della virtù, 1694

• La forza della virtù, 1694
• Laodicea e Berenice, 1695

• Laodicea e Berenice, 1695
• Penelope la casta, 1696

• Penelope la casta, 1696
• Fausta restituita all'Impero, 1697

• Fausta restituita all'Impero, 1697
• Perseo (con diversi autori), 1697

• Perseo (idiota diversi autorigut), 1697
• Apollo geloso, 1698

• Apollo geloso, 1698
• Ariovisto (avec P. Magni et F. Ballarotti), 1699

• Ariovisto (amb P. Magni i F. Ballarotti), 1699
• La prosperità di Elio Sejano (avec A. Vanelli et F. Martinengo), 1699

• La prosperità di Elio Sejano (amb A. Vanelli i F. Martinengo), 1699
• Lucio Vero, actes II et III (acte I de M. Bitti), Pratolino, 1700

• Lucio Vero, aixeques acta d'Ii i Iii (acte I del Sr. Bitti), Pratolino 1700
• Astianatte, Pratolino, 1701

• Astianatte, Pratolino 1701
• Dionisio, re di Portogallo, Pratolino, 1707

• Dionisio, re di Portogallo, Pratolino 1707
• Venceslao, ossia Il fratricida innocente, 1708

• Venceslao, ossia Ell fratricida innocent, 1708
• Ginevra, principessa di Scozia, Pratolino, 1708

• Ginevra, principessa di Scozia, Pratolino 1708
• Berenice, regina d'Egitto, Pratolino, 1709

• Berenice, regina d'Egitto, Pratolino, 1709
• Scipione nelle Spagne, acte II, Barcelone, 1709

• Scipione nelle Spagne, aixeca acta d'Ii, Barcelona 1709
• Rodelinda, regina de' Longobardi, Pratolino, 1710

• Rodelinda, regina de' Longobardi, Pratolino 1710
• Il riso nato tra il pianto, avec divers auteurs, 1710

• Ell riso nato tra ell pianto, amb diversos autors 1710
• Il più fedele tra i vassalli, 1710

• Ell più fedele tra i vassalli, 1710
• Il Cortegiano, prologue, 1739

• Il Cortegiano, pròleg 1739
• Foca superbo

• Foca superbo
• Rosinda ed Emireno

• Rosinda ed Emireno

Revisions d'obres teatrals d'altres compositors

• L'eroe innocente, ovvero Gli equivoci nel sembiante (de Alessandro Scarlatti), 1679

• L'eroe innocent, ovvero Gli equivoci nel sembiante (d'Alessandro Scarlatti), 1679
• Teodora Augusta (de Domenico Gabrielli), 1687

• Teodora Augusta (de Domenico Gabrielli), 1687
• Pompeo Magno (de Giovanni Domenico Freschi), 1687

• Pompeo Magno (de Giovanni Domenico Freschi), 1687
• Il Re infante (de Carlo Pallavicino), 1694

• Il Re infanta (de Carlo Pallavicino), 1694
• Faramondo (de Carlo Francesco Pollarolo), 1710

• Faramondo (de Carlo Francesco Pollarolo), 1710

Oratoris

• Due gigli porporati nel martirio di Santa Serafia e Santa Sabina, Bologne, 1679

• Deguda gigli porporati nel martirio di Santa Serafia e Santa Sabina, Bologne 1679
• Abramo vincitor de' proprii affetti, Bologne, 1683 (rev. Modène, 1685; rev. Agar, Bologne, 1689; transmis également sous le titre Agar scacciata ou Sara

• Abramo vincitor de' proprii affetti, Bologne 1683 (rev. Modène 1685; rev. Agar, Bologne 1689; vas transmetre igualment sota el títol Agar scacciata o Sara
• Il Mosè conduttor del popolo ebreo, Modène, 1685

• Il Mosè conduttor del popolo ebreo, Modène, 1685
• Oratorio della Passione, Bologne, 1685 (rév. Gesù al sepolcro, 1703; ed. anastatica Bologne, Forni)

• Oratori della Passione, Bologne 1685 (rév. Gesù al sepolcro, 1703; ed. anastatica Bologne, Forni)
• La beata Imelde Lambertini bolognese, Bologne, 1686

• La beata Imelde Lambertini bolognese, Bologne 1686
• « Oratorio a 6 Voci, con concertino, e concerto grosso » (sujet inconnu), Modène (?), 1687 (perdu)

• «Oratori té 6 Voci, idiota concertino, e concert grosso» (assumpte desconegut), Modène (?), 1687 (perdut)
• San Galgano Guidotti, Bologne, 1694

• San Galgano Guidotti, Bologne 1694
• La Passione di Cristo, Bologne, 1694 (= Oratorio sopra la passione del Redentore = Affetti di compassione alla morte del Redentor della Vita; en collaboration avec des élèves)

• La Passione di Cristo, Bologne 1694 (= Oratori sopra la passione del Redentore = Affetti di compassione va anar morta del Redentor della Vita; en col·laboració amb alumnes)
• Christo al Limbo, Bologne, 1698

• Christo al Limbo, Bologne 1698
• La morte del giusto, overo Il transito di San Giuseppe, Venise, 1700 (perdu)

• La morta del giusto, overo Ell transito di San Giuseppe, Venècia, 1700 (perdut)
• La lingua profetica del Taumaturgo di Paola, Florència, 1700

• La lingua profetica del Taumaturgo di Paola, Florence 1700
• La Morte delusa, Milà, 1703 (contribution au « pasticcio »; perdu)

• La Morta delusa, Milà, 1703 (contribució al «pasticcio»; perdut)
• I trionfi di Giosuè, Florència, 1704 (contribution au « pasticcio »; perdu)

• I trionfi di Giosuè, Florence 1704 (contribució al «pasticcio»; perdut)
• La sepoltura di Cristo, Bologne, 1704

• La sepoltura di Cristo, Bologne 1704
• San Petronio, Bologne, 1720 (« pasticcio »)

• San Petronio, Bologne 1720 («pasticcio»)
• La Passione del Redentore, Bologne, 1721

• La Passione del Redentore, Bologne 1721
• I conforti di Maria Vergine addolorata per la morte del suo divin Figliuolo, Bologne, 1723 (transmis aussi sous le titre de L'Amor Divino)

• I conforti di Maria Vergine addolorata per la morta del suo diví Figliuolo, Bologne 1723 (vas transmetre també sota el títol de L'Amor Divino )
• Il figlio prodigo, non daté

• Ell figlio prodigo, no datat
• Oratorio della nascita del Signore, non daté

• Oratori della nascita del Signore, no datat
• San Francesco, non daté

• San Francesco, no datat
• La sepoltura di Cristo, non daté (differente da Bologne, 1704; attribué à Perti, probablement une révision d’une oeuvre de Giacomo Cesare Predieri; transmis également sous le titre de San Giovanni)

• La sepoltura di Cristo, no datat (differente da Bologne, 1704; atribuït a Perti, probablement una revisió d'una obra de Giacomo Cesare Predieri; vas transmetre igualment sota el títol de San Giovanni )

Bibliografia

• (anglès) Jean Berger, The Sacred Works of Giacomo Antonio Perti, «Journal of the American Musicological Society», XVII, 1964, pp. 370-377.

• (anglès) Texans Pastor, The Sacred Works of Giacomo Antonio Perti, «Diari of the American Musicological Society», Xvii, 1964, pàg. 370-377.
• (italià) Marcello De Angelis, Il teatro di Pratolino tra Scarlatti e Perti. Il carteggio di Giacomo Antonio Perti con il principe Ferdinando de' Medici (1705-1710), «Nuova Rivista musicale italiana», XXI, 1987, pp. 606-640.

• (italià) Marcello De Angelis, Ell teatro di Pratolino tra Scarlatti e Perti. Ell carteggio di Giacomo Antonio Perti idiota ell principi Ferdinando De' Medici (1705-1710), «Nuova Rivista musical italiana», Xxi, 1987, pàg. 606-640.
• (italià) Mario Fabbri, Nuova luce sull’attività fiorentina di Giacomo Antonio Perti, Bartolomeo Cristofori e Giorgio F. Haendel: valore storico e critico di una “Memoria” di Francesco M. Mannucci, «Chigiana», XXI, 1964, pp. 143-190.

• (italià) Mario Fabbri, Nuova luce sull'attività fiorentina di Giacomo Antonio Perti, Bartolomeo Cristofori e Giorgio F. Haendel: valore storico e critico di una "Memoria" di Francesco M. Mannucci, «Chigiana», Xxi, 1964, pàg. 143-190.
• (italià) Osvaldo Gambassi, L’Accademia Filarmonica di Bologne. Fondazione, statuti e aggregazioni, Florència, Olschki, 1992 («Historiae musicae cultores», LXIII).

• (italià) Osvaldo Gambassi, L'Accademia Filarmonica di Bologne. Fondazione, statuti e aggregazioni, Florence, Olschki 1992 («Historiae musicae cultores», Lxiii).
• (italià) Francesco Lora, I drammi per musica di Giacomo Antonio Perti per il teatro della Villa medicea di Pratolino (1700-01; 1707-10), tesi di dottorato, Università di Bologna, 2012.
• (italià) Francesco Lora, Giacomo Antonio Perti: il lascito di un perfezionista. Aspetti della personalità per una nuova ipotesi sull'entità numerica e qualitativa delle opere, in Un anno per tre filarmonici di rango. Perti, Martini e Mozart, a cura di Piero Mioli, Bologne, Pàtron, 2008, pp. 47-76.

• (italià) Francesco Lora, Giacomo Antonio Perti: ell lascito di un perfezionista. Aspetti della personalità per una nuova ipotesi sull'entità numerica e qualitativa delle opere, in Un anno per tre filarmonici di rango. Perti, Martini e Mozart, té va netejar di Piero Mioli, Bologne, Pàtron 2008, pàg. 47-76.
• (italià)/(anglès)Francesco Lora, Introduzione / Introduction à Giacomo Antonio Perti, Integrale della musica sacra per Ferdinando de’ Medici, principe di Toscana (Firenze 1704-1709), éd. par Francesco Lora, Bologne, Ut Orpheus, 2010-2011, 2 voll. («Tesori musicali emiliani», 2-3), vol. I, pp. V-XVIII, et vol. II, pp. V-XVIII.

• (italià)/(anglès)Francesco Lora Introduzione / Introducció a Giacomo Antonio Perti, Integrale della musica va consagrar per Ferdinando de' Medici, principi di Toscana (Firenze 1704-1709), edició per Francesco Lora, Bologne, Ut Orpheus, 2010-2011, 2 voll. («Tesori musicali emiliani», 2-3), volum I, pàg. V-Xviii, i robatori. Ii, pàg. V-Xviii.
• (italià) Francesco Lora, I mottetti di Giacomo Antonio Perti per Ferdinando de' Medici principe di Toscana. Ricognizione, cronologia e critica delle fonti, tesi di laurea, Università di Bologne, a.a. 2005/06.

• (italià) Francesco Lora, I mottetti di Giacomo Antonio Perti per Ferdinando de' Medici principi di Toscana. Ricognizione, cronologia e critica delle fonti, tesi di laurea, Università di Bologne, a.a. 2005/06.
• (italià) Francesco Lora, Mottetti grossi di Perti per le chiese di Bologne: una struttura con replica conclusiva del primo coro, senza «Alleluia», «Rassegna storica crevalcorese», n. 4, décembre 2006, pp. 26-57.

• (italià) Francesco Lora, Mottetti engreixat di Perti per el chiese di Bologne: una struttura idiota replica conclusiva del primo coro, senza «Alleluia», «Rassegna storica crevalcorese», no. 4, desembre de 2006, pàg. 26-57.
• (italià) Ausilia Magaudda - Danilo Costantini, Aurora Sanseverino (1669-1726) e la sua attività di committente musicale nel Regno di Napoli. Con notizie inedite sulla napoletana congregazione dei Sette Dolori, in Giacomo Francesco Milan e il ruolo dell'aristocrazia nel patrocinio delle attività musicali nel secolo XVIII. Atti del Convegno Internazionale di Studi (Polistena - San Giorgio Morgeto, 12-14 octobre 1999), a cura di Gaetano Pitarresi, Reggio Calabria, Laruffa, 2001, pp. 297-415.

• (italià) Ausilia Magaudda - Danilo Costantini, Aurora Sanseverino (1669-1726) e la va suar attività di committente musical nel Regno di Napoli. Idiota notizie inedite sulla napoletana congregazione dei Sette Dolori, in Giacomo Francesco Milan e ell ruolo dell'aristocrazia nel patrocinio delle attività musicali nel secolo Xviii. Atti del Convegno Internazionale di Studi (Polistena - San Giorgio Morgeto, 12-14 octubre de 1999), té va netejar di Gaetano Pitarresi, Reggio Calabria, Laruffa, 2001, pàg. 297-415.
• (italià) Juliane Riepe, Gli oratorii di Giacomo Antonio Perti: cronologia e ricognizione delle fonti, «Studi musicali», XXII, 1993, pp. 115-232.

• (italià) Juliane Riepe, Gli oratorii di Giacomo Antonio Perti: cronologia e ricognizione delle fonti, «Studi musicali», Xxii, 1993, pàg. 115-232.
• (anglès) Anne Schnoebelen, Performance Practices at San Petronio in the Baroque, «Acta Musicologica», XLI, 1969, pp. 37-53.

• (anglès) Anne Schnoebelen, Prestació Practices at San Petronio in the Barroc, «Va aixecar acta Musicologica», Xli 1969, pàg. 37-53.
• (italià) Giuseppe Vecchi, Giacomo Antonio Perti (1661-1756), Bologne, Accademia Filarmonica, 1961.

• (italià) Giuseppe Vecchi, Giacomo Antonio Perti (1661-1756), Bologne, Accademia Filarmonica 1961.
• (italià) Carlo Vitali, Preghiera, arte e business nei mottetti di Perti, «MI», a. XII, n. 4, octobre-novembre 2002, pp. 29-30.

• (italià) Carlo Vitali, Preghiera, arte e negoci nei mottetti di Perti, «Mi», té. Xii, no. 4, octubre-novembre 2002, pàg. 29-30.