Gianandrea Gavazzeni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gianandrea Gavazzeni (Bèrgam, Llombardia, 25 de juliol de 1909 - Bèrgam, 5 de febrer de 1996) fou un director d'orquestra, compositor, musicòleg i assagista italià. Es va especialitzar en la interpretació d'òperes, distingint-se per la seva tasca de redescobriment i revalorització d'obres oblidades d'autors com Donizetti o Rossini. Va estar molt vinculat al Teatre de La Scala de Milà, on va dirigir regularment durant tota la segona meitat del segle XX.

Carrera artística[modifica | modifica el codi]

Estudià en el Conservatori de Roma i amplià estudis a Milà, on tingué com a mestre Arturo Toscanini i freqüentà els cercles musicals en què va conèixer Umberto Giordano i Pietro Mascagni. El 1948 debutà a La Scala, teatre del qual fou en nombroses ocasions assessor musical, dirigint una Aïda amb el tenor Aureliano Pertile, la soprano Maria Caniglia i el baríton Apollo Granforte.

La seva dilatada carrera, es realitzà íntegrament a Itàlia, on recorregué els nombrosos teatres, encara que, La Scala fou sempre el seu punt de referència, alternant amb altres extraordinaris directors de la seva generació, una de les més prolífiques del segle XX (Tullio Serafin, Alberto Erede, Antonino Votto, Oliverio de Fabrittis, etc.).

Dirigí tot el repertori operístic italià i wagnerià. El 1995 havia reposat en el repertori La rondine, òpera oblidada de Giacomo Puccini, però la mort el va sorprendre quan estava a punt de dirigir una Fedora de Giordano, després d'haver dirigit experimentalment L'aviador Dro, òpera avantguardista del futurista Francesco Balilla Pratella a Milà.(¹)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]