Gianni Schicchi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gianni Schicchi
Llengua original: Italià
Música: Giacomo Puccini
Llibret: Giovacchino Forzano
Font literària: història referida breument en la Divina Comèdia de Dant
Actes: un
Estrena: 14 de desembre de 1918
Teatre: Metropolitan Opera de Nova York
Estrena al Liceu: 21 de desembre de 1948
Personatges:
  • Personatges principals:
  • Personatges secundaris:
    • Gherardo (tenor)
    • Nella, esposa de Gherardo (soprano)
    • Betto di Signa, cunyat de Buoso (baríton)
    • Simone, cosí de Buoso (baix)
    • Marco, fill de Simone (baríton)
    • La Ciesca, esposa de Marco (soprano)
    • Doctor Spinelloccio (baix)
    • Amantio di Nicolao, un notari (baix)
  • Altres:
    • Pinellino, un sabater (baix)
    • Guccio, un bugader (baix)
    • Gherardino, fill de Nella (mezzosoprano o contralt)

Gianni Schicchi és una òpera en un acte, composta per Giacomo Puccini sobre un llibret de Giovacchino Forzano, basat en una història referida breument en la Divina Comèdia de Dant. És la tercera i més coneguda i representada de les òperes que conformen Il trittico (El tríptic). Es va estrenar junt amb les altres dues, al Metropolitan Opera House de Nova York l'any 1918.

Sinopsi argumental[modifica | modifica el codi]

L'acció transcorre en Florència, l'any 1299.

Buoso Donati ha mort al llit. Els seus parents es lamenten de manera melodramàtica, fins que arriba el rumor que ha llegat la seua herència al monestir local. Frenèticament busquen el testament. Rinuccio el troba, però refusa lliurar-lo a la seua tia Zita fins que aquesta declare respectar les seues condicions. Si el testament és favorable a ell, ella haurà de permetre que es case amb la filla de Schicchi, Lauretta. Després de consentir, ella llegeix el testament, i ell ordena buscar a Schicchi. Quan la lectura confirma els foscos rumors, tothom es posa furiós. Tots rebutgen el matrimoni de Rinuccio. Què fer?! Schicchi i Lauretta arriben i es troben amb una freda accollida. Rinuccio insisteix que Schicchi pot solucionar el problema, i tothom, amb reserves, accepta deixar que ho intenti. Schicchi despatxa la seua filla. Després d'assabentar-se que la mort de Donati encara no s'ha fet pública, li diu al doctor acabat d'arribat que Donati se sent millor i que els seus serveis no seran ja necessaris. Rinuccio s'afanya a cridar el notari. Schicchi es disfressarà de Donati i dictarà un nou testament. Els parents acorden la divisió de la propietat, amb excepció de la mula, els molins i la casa. Acorden que siga Schicchi qui decidisca a qui correspondran aquestes propietats, però, un rere l'altre intenten subornar-lo. Schicchi, amb vehemència, recorda a tothom quina és la pena per falsificació. El notari fa la seua aparició. Entre les protestes dels parents, Schicchi s'atorga a si mateix la mula, els molins i la casa. Quan el notari se'n va, Schicchi despatxa els parents que han caigut en el seu propi parany. Ara Lauretta disposa de dot i no hi ha obstacle perquè es case amb Rinuccio. Schicchi s'adreça al públic i sol·licita la seua indulgència.

Àries destacades[modifica | modifica el codi]

  • "Firenze è come un alberto fiorito" (Rinuccio)
  • "O mio babbino caro" (Lauretta)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gianni Schicchi Modifica l'enllaç a Wikidata