Gibbsita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gibbsita

Agregats botrioides de gibbsita, provinent de la mina Xianghualing, Hunan, Xina
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Al(OH)3
Nickel-Strunz 4.FE.10
Dana 6.3.1.1
Heys 7.6.4
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí gairebé sempre terrós i nodular; rarament cristalls tabulars {001}, amb {100} i (110} en general ben desenvolupats
Estructura cristal·lina a = 8.65Å, b = 5.07Å, c = 9.7Å, β = 94.2°
Color blanc, gris clar, blanc verdós
Macles molt comunes
Exfoliació {001} perfecta
Fractura desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor vítrea, nacrada als plans d'exfoliació
Ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,3 a 2,4
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.568 - 1.570, nβ = 1.568 - 1.570, nγ = 1.586 - 1.587
Birefringència δ = 0,018
Impureses comunes Fe, Ga
Referències [1]

La gibbsita és un mineral de la classe dels hidròxids. Va ser anomenada així l'any 1822 en honor del coronel George Gibbs (1777-1834). És un mineral polimorf de la bayerita, la doyleita i la nordstrandita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La gibbsita és una de les formes minerals de l'hidròxid d'alumini. Habitualment és descrita com γ-Al(OH)3. És un mineral de color blanc o grisenc que té una duresa de 2,5 a 3 en l'escala de Mohs, comparable a la de la calcita. Desprèn una forta olor a argila quan es respira a sobre. És soluble en àcids calents i en hidròxid potàssic. Quan s'escalfa no fon però es calcina, alliberant aigua; es torna blanca i s'endureix.

Estructura cristal·lina de la gibbsita

L'estructura cristal·lina de la gibbsita és anàloga a l'estructura bàsica de les miques. Aquesta es troba formada per capes o làmines d'octàedres d'hidròxid d'alumini apilades. Els octàedres estan formats per ions d'alumini (Al3+) coordinats octaèdricament amb sis ions hidroxil (OH-). Cadascun d'aquests hidroxils es troba unit només a dos ions d'alumini, perquè en un de cada tres octàedres està absent el catió central. El resultat és una làmina elèctricament neutra. La manca de càrrega elèctrica en les làmines de gibbsita fa que no sigui necessària l'existència d'ions entre elles actuant com a nexe d'unió entre les mateixes. En conseqüència, les capes només es mantenen unides per càrregues residuals.

L'estructura de la gibbsita està estretament relacionada amb la de la brucita, no obstant això, la menor càrrega positiva del Mg2+ enfront del Al3+ implica que no cal que un de cada tres octàedres estigui vacant. La diferent simetria de la gibbsita i la brucita és el resultat de la diferent manera en què les làmines s'apilen. L'estructura bàsica del corindó (Al2O3) és idèntica a la de la gibbsita, amb l'excepció que els hidroxils estan substituïts per oxigen (O2-). La major càrrega del O2- fa que les làmines no siguin neutres, motivant que s'uneixin amb altres cations d'alumini addicionals, situats damunt i davall, el que dóna com a resultat l'estructura tridimensional del corindó. Així mateix, la gibbsita és interessant perquè sovint forma part de l'estructura d'altres minerals. Capes neutres d'hidròxid d'alumini apareixen intercalades entre làmines d'importants silicats del grup de l'argila; així succeeix en la il·lita, la caolinita, i en els fil·losilicats del grup de la esmectita.[2]

Formació[modifica | modifica el codi]

La gibbsita és un producte típic de la meteorització de minerals alumínics, habituals en laterites, terres de climes tropicals càlids i humits, i bauxites. També pot formar-se a temperatura ambient en entorns hidrotermals i metamòrfics, substituint a d'altres minerals d'alumini.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Gibbsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
  2. «The mineral Gibbsite» (en anglès). Mineral Gallery. [Consulta: 29 juliol 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gibbsita