Giga (dansa)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ritme de la giga
Un altre ritme propi de la giga

La giga o també en francès gigue, és una dansa animada barroca procedent de la dansa britànica anomenada jig. Va ser importada a França a mitjans del segle XVII i en general apareix al final de la suite. Probablement la giga no va ser mai una dansa cortesana, però era ballada per la noblesa en algunes actes socials i diversos compositors de cort van escriure gigues.

En el teatre anglès primerenc, les obres acostumaven a acabar amb un giga, tocada i dansada.

Un giga és generalment en compàs ternari, normalment en 3/8, però també pot estar escrita en un dels seus derivats compostos, com el 6/8, 6/4 o fins i tot 12/16, encara que hi ha algunes gigues escrites en altres compàsos (per exemple, la giga de la Suite francesa número 1 de Bach, BWV 812, que està escrita en 4/4). Sovint s'accentua el tercer temps del compàs, fent de la giga un animat ball popular. Moltes gigues estan escrites amb una textura contrapuntística.

Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel són dos dels compositors destacats del barroc que han compost gigues, habitualment dins de la suite.

Cronològicament, fou l'últim ball en ser inclòs com una de les danses bàsiques de la suite barroca. Normalment s'interpreta al final, després de la sarabanda, però a vegades entre aquestes danses s'hi insereixen algunes danses opcionals com ara el minuet, la gavota, bourrée, passepied, etc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giga (dansa) Modifica l'enllaç a Wikidata