Gigantopitec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gigantopitecs
Plistocè
Dent de Gigantopithecus blacki

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Subfamília: Ponginae
Tribu: Sivapithecini
Gènere: Gigantopithecus
von Koenigswald, 1935
Espècies

El gigantopitec (Gigantopithecus) fou un gènere de primats que va existir presumiblement durant el Plistocè, fa un milió d'anys i s'extingí fa mig milió d'anys (podent haver conviscut amb l'Homo erectus a l'Àsia sud-oriental), habitant els actuals països de Xina, Índia i el Vietnam. Les proves fòssils suggereixen que el gigantopitec fou el simi més gran que ha habitat el planeta. Probablement hagi estat quadrúpede i herbívor, amb una dieta similar a la del panda gegant basada en el bambú i possiblement suplementada amb fruites d'estació.

Encara que es desconeix el perquè de l'extinció del gigantopitec, se suposa que les raons principals foren els canvis climàtics i la competència pels recursos amb espècies més ben adaptades (pandes o homes primitius).

Basats en l'escassa evidència de la qual es disposa (bàsicament enormes queixals i dents d'aproximadament 2,5 cm d'ample, recollits de botigues de medecina tradicional xinesa, però clarament genuïns), el gigantopitec ha d'haver mesurat 3 metres alçària i pesat de 300 a 500 quilograms. 2 o 3 vegades la mida d'un goril·la, encara que els seus parents vius més propers serien els orangutans. Aquesta estimació es basa en el quocient cap/esquelet, dels primats coneguts actualment.

Fou el paleontòleg alemany Ralph von Koenigswald qui trobà el queixal esmentat, a Hong Kong l'any 1935. De seguida reconegué que es tractava d'una espècie de simi gegant, a l'estudi de la qual es va acostar durant els següents quatre anys. Durant la Segona Guerra Mundial Von Koenigswald fou fet presoner, amb el que es va interrompre la seva investigació.

Durant anys la medicina xinesa ha treballat amb aquests fòssils, coneguts com a "ossos de drac". El valor econòmic que tenen ha portat que els habitants d'aquestes regions els recullin produint la seva desaparició de molts llocs on es podrien haver trobat.

Alguns criptozoòlegs han postulat que els primats llegendaris coneguts a diferents zones geogràfiques com a Yeti, o Bigfoot podrien ser varietats de Gigantopithecus que haurien sobreviscut a l'extinció fins al present o, si més no, fins a temps històrics, de manera que el seu record s'hauria transmès fins a nosaltres a través de moltes generacions.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gigantopitec