Gil de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gil de Roma davant Felip el Bell.

Gil de Roma, Egidi de Roma, Egidi Romà o Egidio Colonna[1] (llatí: Ægidius Romanus (1243-1316) va ser un escriptor, filòsof i teòleg eremita agustí, considerat com el fundador de la primitiva escola agustiniana i especialitzat en lògica. Va ser alumne de Tomàs d'Aquino. Va ser arquebisbe de Bourges.

Va ser el primer agustí a ingressar al claustre de la Universitat de París.

Pensament polític[modifica | modifica el codi]

Gil de Roma, a més de desenvolupar una teologia, va reflexionar sobre la monarquia a partir dels textos d'Aristòtil, especialment l'obra Política. En la seva obra De regimine principum (1292) –dedicada a Felip el Bell– reflexiona en el caràcter natural de la sociabilitat humana fins a arribar a l'organització política més complexa. Més que proposar un origen de la societat, descriu les formes en què això podria realitzar-se (desenvolupament de comunitats més petites, consens dels habitants d'un determinat lloc, acció d'un tirà). Defensa a la monarquia com el millor sistema i, desviant-se del pensament aristotèlic, sosté que el rei ni tan sols està obligat a complir la llei positiva.

Més endavant, i en ple conflicte del rei de França amb el papa Bonifaci VIII, publica De ecclesiastica potestate on reflexiona no ja a partir d'una base aristotèlica sinó més aviat agustiniana canviant «civitas» per «regnum» i desenvolupant una eclesiologia nova de base monàrquica però aplicat a l'Església i sobretot al Papa, a qui tots han de sotmetre's: nulli sunt sub Christo rectore, nisi sint sub summo pontifice.

Obres[modifica | modifica el codi]

Després del comentari obligat al Liber de causis i a les sentències de Pere Llombard (treballs exigit per les universitats per a concedir els títols corresponents), escriví:

  • Theoremata de corpore Christi (abans de 1277)
  • De gradibus formarum (1277-1278)
  • Theoremata de esse et essentia (1278-1280)
  • Quaestiones disputatae de esse et essentia (1285-1286)
  • De erroribus philosophorum
  • De regimine principum (1292)
  • De ecclesiastica sive summi pontificis potestate (1301)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tot i que no s'ha pogut aclarir la seva relació amb la família Colonna; cf. Egìdio Romano a l' Enciclopèdia Italiana

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia GER, «Egidio Romano».
  • Leonardo Sileo - Fabio Zanatta, "I maestri di teologia della seconda metà del Duecento" a Storia della Teologia nel Medioevo, vol. III: La teologia delle scuole, PIEMME, Casale Monferrato 1996, p. 102-103
  • Giuseppe Santonastaso, Il pensiero politico di Egidio Romano, Firenze, La Nuova Italia 1939