Gilan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
استان گیلان
(Ostān-e Gīlān)
Província de Gilan
Localització
Mapa on es mostra la ubicació de la província de Gilan
País/Regió històrica Iran Iran
Capitals
 • 
 
 • Rasht
Superfície 14.709 km²
Població (2006)
  • Densitat
2.410.523 hab.
163,88 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• Governador:

Masud Soltanifar
IR-GL
Web

Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia. Limita a l'orient amb la mar Càspia, en un total de 225 km. Les regions muntanyoses del sud del país formen una subregió anomenada Daylam. El riu Safid Rud marcava la divisió entre les dues parts del país: el Biyapish o Biya Pish (la part oriental del territori, que fou poblada antigament pels Amardis) i el Biya Pas (part occidental, que fou poblada antigament pels Gelis).

La regió, que té uns 14.000 km2 fou dividida al segle XIX en 5 districtes, posteriorment reduïts a 4. En l'època de la segona guerra mundial tenia prop de mig milió d'habitants (gilanis, perses, talish, jueus, armenis i gitanos).

La capital històrica fou Dulab (no localitzada) i després Fuman i Lahidjan. A partir del segle XVI la capital va passar a Rasht, nom que va prendre la divisió administrativa el 1938 (districte de Rasht) integrat en una regió (Canton = Ostan) amb altres districtes més al sud.

La regió històrica anava entre el riu Čalus al sud (sud-est) i seguia una línia cap al nord paral·lela al Pulu-rud, fins a la regió de Talish o Talishtan. La frontera nord es va establir al riu Astara quan el país Talish va passar a Rússia, el 1813, en virtut del tractat de Gulistan.

Història[modifica | modifica el codi]

En l'antiguitat aquesta zona de Pèrsia rebia el nom Daylam (de vegades Daylaman, Dailam o Delam).[1]

Els primers pobladors foren els geles (Gelae). Avui dia els seus habitants es diuen Gilak i parlen un dialecte particular.

El país fou independent sota caps locals durant els períodes aquemènida, selèucida, part, sassànida i a l'inici del Califat. Després del 800 els alides es van refugiar al país i van establir la dinastia de Nasirwan. El país va estar nominalment subjecte a Ziyàrides, Buwàyhides, Kakúides i Seljúcides, però per la història interna cal dirigir-se a l'única publicació exhaustiva al respecte "Les dinasties locals del Gilan i del Daylam" de Rabino di Borgomale. Gilan fou atacat pels russos de Kíev vers el 913 o 914, en un atac per mar.

Fins al segle IX i X la zona no es va convertir a l'Islam xiita. Alguns van continuar en el zoroastrisme, per exemple, Asfar Shiruyeh un senyor de la gerra i Makan, fill de Kaki. Els mercenaris deylamites actuaren a Egipte i a Al-Andalus.


El 1307 el Il-Khan Oldjeytu hi va imposar la seva sobirania, però la dinastia local es va mantenir. A la part occidental els madhhabs hanbalites i els madhhabs Shafiites i el madhhab de l'historiador Kuran al-Tabari es van imposar, mentre els zaidites es van mantenir a l'est. La dinastia Kar Kiya es va imposar a Lahidjan i va exercir l'hegemonia a la regió fins al 1592 quan fou sotmesa pels safàvides. El 1650 la dinastia fou abolida i el territori sotmès directament a l'administració central. El 1724 la regió fou cedida a Rússia però fou retornada a Pèrsia el 1734.

El 1917 els Djandjali es van revoltar a la regió i el 1918 es va proclamar la República Socialista Soviètica de Pèrsia però el 1921 fou ocupada pels perses de Reza Shah.

Província de Gilan[modifica | modifica el codi]

La província de Gilan (Persa: استان گیلان‎, Ostān-e Gīlān ), també llatinitzat com Guilan [2] és una de les 31 províncies de l'Iran. Es troba al llarg de la Mar Càspia i dins la regió 3 de l'Iran. .[3] Fa frontera al nord amb la República d'Azerbaijan. Ocupa 14.042 km2.

La capital provincial és Rasht. Altres ciutats són Astara, Astaneh-e Ashrafiyyeh, Fuman, Lahijan, Langrud, Masouleh, Manjil, Rudbar, Roudsar, Shaft, Talesh, i Soumahe Sara.

La seva divisió administrativa és la següent:

Mapa Abreujats del mapa Comtat (Shahrestan)
Divisions administratives de Gilan
A Astara
AA Astaneh-e Ashrafiyyeh
BA Bandar-e Anzali
F Fuman
H Hashtpar
Lh Lahijan
Lr Langarud
R Rasht
Rs Roudsar
Rb Rudbar
S Some'e Sara
Sh Shaft
M Masal

El principal port provincial és Bandar-e Anzali (anteriorment dit Bandar-e Pahlavi).

Boscos mixts caspians, Gilan

Demografia[modifica | modifica el codi]

A Gilan predomina l'ètnia Gilaki, amb unes minoria Azerbaijaní, de georgians, d'armenis, circassians i altres.

Any 1996 2006 2011[4]
Habitants 2,241,896 2,404,861 2,480,874


Persones notables[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Places where Men Pray Together By Paul Wheatley P166
  2. [1] University of Guilan
  3. «همشهری آنلاین-استان‌های کشور به ۵ منطقه تقسیم شدند (Provinces were divided into 5 regions)» (en persian). , 22 June 2014 (1 Tir 1393, Jalaali).
  4. «IRAN: Gilan». [Consulta: 21 May 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Two Gilani folk-songs sung by Shusha Guppy in the 1970s: The Rain, Darling Leila.
  • Āhā Bugu (Oh, say it!), a Gilaki folk-song: Logoyoutube2011favicon.svg Gilan a YouTube (4 min 54 sec).
  • Pazuki, Arman; Sohani, Mehdi. «Phenotypic evaluation of scutellum-derived calluses in ‘Indica’ rice cultivars» (PDF). Acta Agriculturae Slovenica, vol. 101, 2, 2013, pàg. 239–247. DOI: 10.2478/acas-2013-0020 [Consulta: 2 febrer 2014].
  • Hamid-Reza Hosseini, Rural Heritage, in Persian, Jadid Online, 17 November 2008, [2].
    A shortened version in English with the title Gilan's Rural Geritage Museum, Jadid Online, 22 January 2009: [3].
    A slide show of Gilan's Rural Heritage Museum with English subtitles, Jadid Online, 22 January 2009: [4] (5 min 41 sec).
  • Mohammad-Taqi Pourahmad Jacktaji, Gilan Midsummer Nowruz, in English, Jadid Online, 1 October 2009, [5] (in Persian: [6]).
    An audio slideshow with English subtitles: [7] (4 min 38 sec).


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° 16′ 39″ N, 49° 35′ 20″ E / 37.2774°N,49.589°E / 37.2774; 49.589

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilan Modifica l'enllaç a Wikidata