Gerbert de Gavaldà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gilbert de Millau)
Infotaula de personaGerbert de Gavaldà

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(oc) Gilbèrt I de Milhau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1055 Modifica el valor a Wikidata
Millau Modifica el valor a Wikidata
Mort1111 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte de Millau (1096–1111)
Vescomte de Lodeva (1096–1111)
Comte de Provença (1093–1110)
Comte de Gavaldà (–1110)
Vescomte de Carlat Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa Millau Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGerberga de Provença (1090 (Gregorià)–1111) Modifica el valor a Wikidata
FillsDolça de Provença, Estefania de Provença Modifica el valor a Wikidata
ParesBerenguer II de Millau Modifica el valor a Wikidata  i Adela de Carlat Modifica el valor a Wikidata
GermansRicard de Rodés i Ramon de Milhau Modifica el valor a Wikidata

Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).

Fou el fill de Berenguer de Rodés, vescomte de Rodés i de Milhau, i d'Adela de Carlat, vescomtessa de Carlat i de Lodeva.

Biografia[modifica]

Va compartir els títols dels seus pares amb el seu germà Ricard de Rodès: Gilbert va rebre Milhau i Lodeva, mentre que el seu germà va tenir Rodès i Carlat. Posseint diferents terres al Gavaldà, ho va aprofitar per aixecar el títol de comte de Gavaldà, que havia caigut en desús des de feia menys d'un segle.

El 1073, es va casar amb Gerberga (1060 † 1115), comtessa titular de Provença, filla de Jofré I de Provença, comte de Provença. Van tenir almenys tres filles:

  • Sibil·la casada amb Guiu III de Sévérac.[1]

El 1096, en ocasió de la refundació de l'església de Toló, Gilbert va preveure la creació d'un monestir a les illes Stoechades, les tres illes que es troben al sud de Hyères. Després del seu assassinat sobrevingut el 1111, van ser la seva filla Dolça i el seu gendre Ramon Berenguer II els que el van succeir.

Notes i referències[modifica]

  1. Dom Vaissette, volum III, pàg. 56, i Annuaire de la noblesse de France et des maisons souveraines de l'Europe [després Annuaire de la noblesse de France et d'Europe]…;, (París), Morant, Georges de (Cte). Editor científic Borel d'Hauterive, André-François-Joseph (1812-1896). Reverend, Albert (1844-1911), 1860 (A17), pàg. 349 i següents.