Gilchristella aestuaria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gilchristella aestuaria

Manca una imatge

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Ordre: Clupeiformes
Família: Clupeidae
Gènere: Gilchristella
(Fowler, 1935)[2]
Espècie: G. aestuaria
Nom binomial
Gilchristella aestuaria
(Gilchrist, 1913)[3]
Sinònims
  • Gilchristella aestuarius (Gilchrist, 1913)
  • Spratelloides aestuarius (Gilchrist, 1913)
  • Stolephorus aestuarius (Gilchrist, 1913)[4]

Gilchristella aestuaria és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i l'única del gènere Gilchristella.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 10 cm de llargària màxima.
  • 12-18 radis tous a l'aleta dorsal i 16-27 a l'anal.[6][7]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc al llarg de tot l'any amb un pic a la primavera i inicis de l'estiu.[6]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja principalment zooplàncton.[8]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

A Sud-àfrica és depredat per Galeichthys feliceps, Elops machnata, Thryssa vitrirostris, Pomatomus saltatrix, Argyrosomus holepidotus, Argyrosomus hololepidotus, Lichia amia, Monodactylus falciformis, Platycephalus indicus, Ceryle rudis i Hydroprogne tschegrava.[9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; pelàgic-nerític; amfídrom i de clima subtropical (25°S-36°S, 17°E-34°E).[6][10][11]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Àfrica: Moçambic, Sud-àfrica, Swazilàndia i Tanzània.[12][13][14][14][15][16][7][17][18][19][20][21][22][23]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Pot assolir els 6 anys d'edat.[24]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es comercialitza fresc o en salaó.[25]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. Fowler H. W., 1935. South African fishes received from Mr. H. W. Bell-Marley in 1935. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 87. 361-408.
  3. Gilchrist, J. D. F., 1913. Review of the South African clupeidae (herrings) and allied families of fishes. Marine biological report: for the year ended ... and for the half year ending ...; to be presented to the Provincial Council; Union of South Africa, Province of the Cape of Good Hope. Núm. 1: 46-66, Pl. 2.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. 7,0 7,1 Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma. 145 p.
  8. Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.
  9. FishBase (anglès)
  10. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  11. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  12. FishBase (anglès)
  13. Bennett, B.A., 1989. The diets of fish in three south-western Cape estuarine systems. S. Afr. J. Zool. 24(3):163-177.
  14. 14,0 14,1 Blaber, S.J.M., 1979. The biology of filter feeding teleosts in Lake St Lucia, Zululand. J. Fish Biol. 15:37-59.
  15. Blaber, S.J.M., 1997. Fish and fisheries of tropical estuaries. Fish and Fisheries Ser. 22, Chapman and Hall, Londres. 367 p.
  16. Day, J.H. i J.R. Grindley, 1981. The estuarine ecosystem and environmental constraints. P. 345-372. A: J.H. Day (ed.). Estuarine ecology with particular reference to southern Africa. A.A. Balkema, Ciutat del Cap.
  17. Harrison, T.D., 2001. Length-weight relationships of fishes from South African estuaries. J. Appl. Ichthyol. 17(1):46-48.
  18. Bruton, M.N., P.B.N. Jackson i P.H. Skelton, 1982. Pocket guide to the freshwater fishes of southern Africa. Centaur Publishers, Ciutat del Cap. 88 p.
  19. Marais, J.F.K., 1984. Feeding ecology of major carnivorous fish from four eastern Cape estuaries. S. Afr. J. Zool. 19(3):210-223.
  20. Poll, M., G.G. Teugels i P.J.P. Whitehead, 1984. Clupeidae. P. 41-55. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, París i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
  21. Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. p. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  22. Stiassny, M.L.J. i N. Raminosoa, 1994. The fishes of the inland waters of Madagascar. p.133-148. A: G.G. Teugels, J.-F. Guégan i J.-J. Albaret (eds.) Biological diversity of African fresh- and brackish water fishes. Geographical overviews presented at the PARADI Symposium, Senegal, 15-20 de novembre de 1993. Ann. Mus. R. Afr. Centr., Sci. Zool. 275:177 p.
  23. Whitfield, A.K., 1998. Biology and ecology of fishes in southern African estuaries. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Sud-àfrica. 223 p.
  24. Skelton, P.H., 1993.
  25. Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a. edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap, Sud-àfrica. 398 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 1997. Registres de peixos de la base de dades del Museu de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Flandes, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Talbot, M.M.J.-F. i D. Baird, 1985. Oxygen consumption of the estuarine round herring Gilchristella aestuaris (Gilchrist & Thompson). S. Afr. J. Zool. 20:1-4.
  • Whitfield, A.K. i S.J.M. Blaber, 1978. Feeding ecology of piscivorous birds at Lake St. Lucia. Part 1. Diving birds. Ostrich, 49(4):185-198.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]