Gilchristella aestuaria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gilchristella aestuaria
Manca una imatge
Manca una imatge
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Ordre: Clupeiformes
Família: Clupeidae
Gènere: Gilchristella
(Fowler, 1935)[2]
Espècie: G. aestuaria
Nom binomial
Gilchristella aestuaria
(Gilchrist, 1913)[3]
Sinònims
  • Gilchristella aestuarius (Gilchrist, 1913)
  • Spratelloides aestuarius (Gilchrist, 1913)
  • Stolephorus aestuarius (Gilchrist, 1913)[4]

Gilchristella aestuaria és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i l'única del gènere Gilchristella.[5]

Taula de continguts

Descripció [modifica]

  • Pot arribar a fer 10 cm de llargària màxima.
  • 12-18 radis tous a l'aleta dorsal i 16-27 a l'anal.[6][7]

Reproducció [modifica]

Té lloc al llarg de tot l'any amb un pic a la primavera i inicis de l'estiu.[6]

Alimentació [modifica]

Menja principalment zooplàncton.[8]

Depredadors [modifica]

A Sud-àfrica és depredat per Galeichthys feliceps, Elops machnata, Thryssa vitrirostris, Pomatomus saltatrix, Argyrosomus holepidotus, Argyrosomus hololepidotus, Lichia amia, Monodactylus falciformis, Platycephalus indicus, Ceryle rudis i Hydroprogne tschegrava.[9]

Hàbitat [modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; pelàgic-nerític; amfídrom i de clima subtropical (25°S-36°S, 17°E-34°E).[6][10][11]

Distribució geogràfica [modifica]

Es troba a Àfrica: Moçambic, Sud-àfrica, Swazilàndia i Tanzània.[12][13][14][14][15][16][7][17][18][19][20][21][22][23]

Longevitat [modifica]

Pot assolir els 6 anys d'edat.[24]

Ús comercial [modifica]

Es comercialitza fresc o en salaó.[25]

Observacions [modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències [modifica]

  1. ↑ IUCN (anglès)
  2. ↑ Fowler H. W., 1935. South African fishes received from Mr. H. W. Bell-Marley in 1935. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 87. 361-408.
  3. ↑ Gilchrist, J. D. F., 1913. Review of the South African clupeidae (herrings) and allied families of fishes. Marine biological report: for the year ended ... and for the half year ending ...; to be presented to the Provincial Council; Union of South Africa, Province of the Cape of Good Hope. Núm. 1: 46-66, Pl. 2.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma. 145 p.
  8. ↑ Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.
  9. ↑ FishBase (anglès)
  10. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  11. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  12. ↑ FishBase (anglès)
  13. ↑ Bennett, B.A., 1989. The diets of fish in three south-western Cape estuarine systems. S. Afr. J. Zool. 24(3):163-177.
  14. ↑ 14,0 14,1 Blaber, S.J.M., 1979. The biology of filter feeding teleosts in Lake St Lucia, Zululand. J. Fish Biol. 15:37-59.
  15. ↑ Blaber, S.J.M., 1997. Fish and fisheries of tropical estuaries. Fish and Fisheries Ser. 22, Chapman and Hall, Londres. 367 p.
  16. ↑ Day, J.H. i J.R. Grindley, 1981. The estuarine ecosystem and environmental constraints. P. 345-372. A: J.H. Day (ed.). Estuarine ecology with particular reference to southern Africa. A.A. Balkema, Ciutat del Cap.
  17. ↑ Harrison, T.D., 2001. Length-weight relationships of fishes from South African estuaries. J. Appl. Ichthyol. 17(1):46-48.
  18. ↑ Bruton, M.N., P.B.N. Jackson i P.H. Skelton, 1982. Pocket guide to the freshwater fishes of southern Africa. Centaur Publishers, Ciutat del Cap. 88 p.
  19. ↑ Marais, J.F.K., 1984. Feeding ecology of major carnivorous fish from four eastern Cape estuaries. S. Afr. J. Zool. 19(3):210-223.
  20. ↑ Poll, M., G.G. Teugels i P.J.P. Whitehead, 1984. Clupeidae. P. 41-55. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, París i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
  21. ↑ Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. p. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  22. ↑ Stiassny, M.L.J. i N. Raminosoa, 1994. The fishes of the inland waters of Madagascar. p.133-148. A: G.G. Teugels, J.-F. Guégan i J.-J. Albaret (eds.) Biological diversity of African fresh- and brackish water fishes. Geographical overviews presented at the PARADI Symposium, Senegal, 15-20 de novembre de 1993. Ann. Mus. R. Afr. Centr., Sci. Zool. 275:177 p.
  23. ↑ Whitfield, A.K., 1998. Biology and ecology of fishes in southern African estuaries. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Sud-àfrica. 223 p.
  24. ↑ Skelton, P.H., 1993.
  25. ↑ Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a. edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap, Sud-àfrica. 398 p.

Bibliografia [modifica]

  • Anònim, 1997. Registres de peixos de la base de dades del Museu de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Flandes, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Talbot, M.M.J.-F. i D. Baird, 1985. Oxygen consumption of the estuarine round herring Gilchristella aestuaris (Gilchrist & Thompson). S. Afr. J. Zool. 20:1-4.
  • Whitfield, A.K. i S.J.M. Blaber, 1978. Feeding ecology of piscivorous birds at Lake St. Lucia. Part 1. Diving birds. Ostrich, 49(4):185-198.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gilchristella_aestuaria&oldid=11484063»