Gilet

Gilet

Localització
39° 40′ 43″ N, 0° 19′ 30″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Camp de Morvedre
Capital	Gilet
Població humana
Població	3.818 (2023) (337,88 hab./km²)
Gentilici	Giletà, giletana
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	11,3 km²
Altitud	76
Limita amb	Albalat dels Tarongers Petrés Sagunt
Patrocini	Sant Miquel Arcàngel
Organització política
• Alcalde	Salvador Costa Escrivà (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46149
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46134
Codi ARGOS de municipis	46134
Lloc web	gilet.es

Gilet és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Geografia

El Xocainet i La Penya

El municipi està inclòs en la subcomarca de La Baronia. Està enclavat en el sud-est de la Serra Calderona al costat de la conca del riu Palància. Amb una altitud de 76m sobre el nivell del mar i a una distància de 30 Km de València i a 5 Km del nucli de Sagunt, el que indica la seva situació privilegiada entre muntanyes però alhora molt prop del mar.

La superfície del terreny és muntanyenca, i les altures de les muntanyes arriben fins als 400 m. en la part oest. Les més importants són:

• Xocainet (437 m.)
• Bec de l'Àguila (441 m.)
• La Redona o Penya (427 m.)
• Mont de la Creu (325 m.)

La vegetació natural es caracteritza per l'existència de pi carrasquer en gairebé totes les muntanyes així com el matoll de garriga.

El clima característic és el mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats; la temperatura mitjana anual és d'uns 18.5º. El règim de pluges és bastant irregular, però solen donar-se amb més freqüència a la tardor i primavera.

S'accedeix a aquest poble des de València prenent la V-21 i després l'A-23. Compte també amb accés per ferrocarril per mitjà de la línia de rodalia C-5 de València. També es pot accedir en autobus por mitjà de l'empresa Autocares Herca de la linea de Segorbe Valencia.

El terme municipal de Gilet limita amb les següents localitats: Albalat dels Tarongers, Petrés i Sagunt totes elles de la província de València. També cal assenyalar que part del seu terme municipal forma part del Parc Natural de la Serra Calderona.

Història

Prehistòria

A Gilet ja apareixen assentaments primitius, com ho proven les restes d'un poblat ibèric trobades en la muntanya denominada La Penya, on s'han trobat fragments ceràmics i altres que anirien des de l'Edat del Bronze fins a l'Època Medieval. En Sant Esperit es va trobar una cova en la qual es troba una pintura rupestre en color roig pàl·lid, que pareix la representació d'un 'ídolo oculado'. La dita pintura no s'ha pogut datar amb massa exactitud a causa de les condicions geològiques de la cova, concloent que es va representar al principi de l'Edat de Bronze. En la Font de la Vidriera, també es van trobar restes d'un poblat ibèric romanitzat que s'ha datat entre els segles III i II aC.

Naixement de Gilet

Del poble com tal es tenen les primeres notícies com a alqueria àrab. Després de la conquesta de Jaume I, les terres van ser donades a Joan de Saragossa i més tard es van donar a Bernat Palau. A Adan de Paterna li van ser entregades les terres en 1348, tornant més tard a la Corona fins que Pere II de València les va donar a Pere Guillem el 15 d'abril de 1375.

El senyoriu a Gilet

Es va conformar una noblesa local i comarcal que es va consolidant durant el segle XIV a base de privilegis cedits per la monarquia. El 7 de març de 1471, Joan II empenyora la jurisdicció de Gilet a Manuel Llançol. La noblesa local és considerada com a baixa, ja que les seues possessions únicament se cenyien al poble. La revolució francesa marca el trànsit de la societat feudal cap a una societat liberal, ocupant a Espanya el període del segle XIX. Per a evitar el pagament de rendes senyorials, el poble de Gilet va sol·licitar la seua incorporació al Patrimoni Real, per mediació de la Basílica de València, sent concedida en 1806, i en la que a canvi de diversos terrenys de la devesa de Sant Esperit, els agricultors van passar de pagar del 20% al 5% de les seues collites al Marqués de Llançol. Quan va morir Teresa Llançol sense hereus, els seus marmessors van començar a pressionar a la població perquè els pagaren les rendes senyorials, creant-se un greu conflicte en la població i en el qual la Basílica de València es va declarar incompetent. És per este conflicte que les rendes senyorials van continuar vigents a Gilet almenys fins a l'any 1841 últim de què es té constància.

El problema morisc i la repoblació

Gilet tenia una majoria de població morisca, amb la qual cosa l'expulsió dels moriscos va suposar un problema important a causa del descens de població que va sofrir el poble. Després d'esta expulsió, es va procedir a la repoblació de Gilet amb gents vingudes d'altres llocs, per a suplir el descens de població sofrit, la qual cosa suposava un problema a la noblesa autòctona. La carta de repoblació de Gilet especifica el lloc d'origen de cada u dels repobladors, sent; 3 de Castella, 11 de Sagunt, 7 de Puçol, 5 d'Aragó, 2 de Catalunya, 2 de França, 1 de Morella, 1 de Castelló, 1 d'Ademuz, 1 del Villar, 1 del Puig i 1 de Canet.

La Guerra Civil

La Guerra Civil no es va deixar sentir pel poble com a escenari fins a 1939, just a punt de finalitzar-se, i durant eixe període l'església va sofrir danys quantiosos, tant en el seu arxiu parroquial amb la pèrdua de valuosos documents històrics, com en la pèrdua d'imatges de culte.

Demografia

La proximitat a València i les seves bones comunicacions amb la capital i amb la ciutat de Sagunt han propiciat un espectacular creixement demogràfic en els últims anys i un important desenvolupament urbanístic, sent el poble de La Baronia que ha registrat un augment més significatiu.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2011
1.196	1.215	1.333	1.433	1.480	1.477	1.577	2.118	2.290	2.411	2.561	3.248

Economia

La major part de la població s'ha dedicat tradicionalment a l'agricultura, predominant fins als últims anys el cultiu de secà. Actualment s'ha anat abandonant el cultiu de secà i s'ha fomentat més el de regadiu, sent ho més conreat el taronger. Quant a secà, actualment queden algunes garroferes i algunes oliveres.

Tradicionalment la indústria de Gilet ha estat desenvolupada amb els recursos naturals que posseïx, però cap destacar que fins fa uns 20 anys, era conegut per la seva gran producció de graneres artesanals, de palmell en la seva majoria, encara que actualment aquest ofici ha anat desapareixent.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 3 del Partit Popular, 3 del Partit Socialista del País Valencià, 2 d'Esquerra Unida del País Valencià, 1 de Compromís, 1 d'Agrupación Urbanizaciones Gilet i 1 de Ciutadans.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Gilet
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Sergio Andrés Garcia	477	28,6%	3 (-2)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Salvador Costa Escrivà	469	28,12%	3 (-1)
	Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà	Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png	Antonio Muñoz Oteros	304	18,23%	2 (+2)
	Compromís per Gilet	Fitxer:Bob compromis.png	José Manuel Risco Camacho	139	8,33%	1 (+1)
	Agrupación Urbanizaciones Gilet (AUG)	Fitxer:Agrupacion-Urbanizaciones-Gilet.png	Gregorio Tirado de Miguel	129	7,73%	1 ()
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Blasa García Guerrero	124	7,43%	1 ()
	Vots en blanc			26	1,56%
Total vots vàlids i regidors				1.668	100 %	11
	Vots nuls			37	2,17%
Participació (vots vàlids més nuls)				1.705	71,13%**
Abstenció				692*	28,87%**
Total cens electoral				2.397*	100 %**
Alcalde: Salvador Costa Escrivà (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 3 de PSPV, 2 d'EUPV i 1 d'AUG)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de Sagunt. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Gilet és Salvador Costa Escrivà de PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Benet Arnau	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José María Catalunya Oliver	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	José María Catalunya Oliver	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	José María Catalunya Oliver	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	José María Catalunya Oliver Vicente José Campos Oron	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	17/06/1995 03/10/1997	Dimissió/renúncia --
1999–2003	Vicente José Campos Oron	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Francisco Aicart García	PP	14/06/2003	--
2007–2011	María Concepción Borrell Gascón Salvador Costa Escrivà	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	16/06/2007 10/11/2010	Dimissió/renúncia --
2011–2015	Juan Carlos Vera Orea	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Salvador Costa Escrivà	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

• Monestir de Sant Esperit.
• Església de Sant Antoni. La parròquia va dependre de Sagunt fins a l'any 1533, en el qual es va començar a construir l'església. Consta d'una nau central i dos laterals existint tres capelles en cadascuna de les laterals. La façana de l'Església es caracteritza per la seva senzillesa i per ser llisa i decoració de boles de pedra. En el seu interior s'aprecia un decorat renaixentista, el qual s'ha anat desvirtuant amb les successives reparacions, sent els altars laterals d'estil barroc.
• Ermita de Sant Miquel. Construïda durant el segle XVIII i situada en un turó al costat del nucli del poble, pel que s'observa a gran distància a causa de la seva privilegiada situació. És de gran senzillesa, té una capella que alberga a l'Arcàngel Sant Miquel.
• Torre de Gilet

• 
  Convent de Sant Esperit
• 
  Església de Sant Antoni Abat
• 
  Ermita de Sant Miquel
• 
  Torre de Gilet

Festes i celebracions

• Festes patronals. Se celebra l'últim diumenge d'agost, en honor de la patrona del poble, la Mare de Déu de l'Estrella. Un dels actes centrals i més multitudinaris és la Baixada de Sant Miquel, la qual se celebra el divendres de l'última setmana d'agost, passades les deu de la nit, i consisteix en la baixada del sant des de l'ermita, on es troba durant l'hivern, fins a la parròquia de la localitat. El descens és il·luminat per gran quantitat de bengales i amb un castell que es dispara des de la plaça del poble, el qual dóna la benvinguda al sant en la seua entrada a la localitat. La baixada és organitzada pels jóvens de la localitat des de fa més d'un segle.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilet

• La web de l'Ajuntament de Gilet
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.