Gilles Binchois

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gilles Binchois pintat per Jan van Eyck (1432). Va ser un encàrrec de Felip III el Bo per a regalar-li a William de la Pole para qui treballava Binchois.[1]
Dufay (a l'esquerra) i Gilles Binchois (1451)

Gilles Binchois (c. 1400-1460), també era conegut com a Gilles de Binche o Gilles de Bins. Amb Guillaume Dufay, Binchois ha estat considerat pels seus contemporanis com a un dels majors compositors de l'escola franco-flamenca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Mons cap al 1400. S'ignora la formació musical que va rebre aquest sacerdot d'origen burgès. El 1419, era organista de la Col·legiata de Sainte-Waudru, a Mons. Cap al 1423, va anar a Lilla per posar-se al servei del duc de Suffolk. El 1426, va entrar al servei de Felip III de Borgonya. En aquella època la cort de la Borgonya tenia fama a tota Europa pel seu nivell musical.

El 1452, es va fer prebost de la Col·legiata de Saint-Vincent, a Soignies, prop de Mons. Aquí va morir el 20 de setembre de 1460.

La seva obra[modifica | modifica el codi]

L'obra més antiga que ens ha arribat és el Te Deum. Encara que és conegut sobretot com un autor de música religiosa, se'l coneix sobretot per les seves obres profanes, un cant a l'amor cortesà. Les cinquanta cançons conegudes, rondós i algunes balades, sovint malenconioses, s'han inspirat en poemes d'autors més o menys cèlebres, com Alain Chartier o Carles I d'Orleans.

Binchois va compondre el seu motet Renova cantum el 1431 per al bateig d'Antoine, el príncep de Borgonya. La seva celebra cançó Je ne vis oncques la pareille pot haver estat co-escrita amb Dufay, o potser pertany a Dufay.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pajares Alonso, Roberto L. Historia de la música en 6 bloques. Bloque 1. Músicos y contexto. Contiene CD (en castellà). Editorial Visión Libros, p. 64. ISBN 9788499839097 [Consulta: 8 Desembre 2010]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • David Fallows: "Gilles Binchois" a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
  • Gustave Reese: Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4
  • Andrew Kirkman; Dennis Slavin (eds): Binchois Studies. Oxford, Oxford University Press: 1995.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilles Binchois Modifica l'enllaç a Wikidata