Gilles de Rais

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gilles de Rais 1835

Gilles de Montmorency-Laval, baró de Rais, anomenat Gilles de Rais o Gilles de Retz, (10 de setembre de 1404 - 26 d'octubre de 1440) va ser un noble i assassí en sèrie francès del segle XV que va lluitar a la Guerra dels Cent Anys al costat de Joana d'Arc, a la qual va seguir i en la qual va creure sempre.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va aconseguir convertir-se en mariscal després de la seva participació a la Guerra dels Cent Anys i va amassar una gran fortuna. Però, la seva bona fama entre els francesos es va veure truncada quan es va descobrir les atrocitats que havia comès amb centenars de nens i nenes en una cort formada per bruixots, alquimistes, vidents i adoradors del diable. Es diu que podria haver tingut esquizofrènia.[2]

Juntament amb Erzsébet Báthory, l'aristòcrata hongaresa coneguda com la «Comtessa Sagnant», és considerat com un d'aquells aristòcrates que va utilitzar la seva gran fortuna per donar curs a les seves bogeries. Aquest home impulsiu, els crims del qual contradeien la seva exacerbada fe i creença cristiana, i que va tenir un anhelat desig del perdó de Déu, va inspirar a Charles Perrault a l'hora d'explicar la història de Barbablava.

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Va ser el primer fill d'un dels grans llinatges de França, Guy II de Laval i Marie de Craon, i va néixer a la torre negra del castell de Champtocé, banyat pel riu Loira a la regió de la Bretanya. Durant la seva infància va estar molt unit al seu germà petit, René de Susset (1407 - ?), amb qui va ser encomanat a diversos tutors eclesiàstics i nodrisses, els quals van abandonar el seu lloc a causa de la ment sàdica i cruel de Gilles.

Un fet que va marcar a Gilles va ser la mort del seu pare durant una batuda de caça. Guy II de Laval, després de ferir a un verro, va ser envestit per aquest i li va incrustar les banyes a l'estómac. Gilles, que tenia 9 anys, va presenciar l'escena i va veure agonitzar al seu pare i com les seves vísceres s'escampaven pel seu llit. Més endavant, Gilles va reconstruir aquesta escena amb les seves víctimes i es quedava abstret amb l'espectacle de sang i entranyes que tenia davant seu.

La vídua, Marie de Craon, va morir poc després i Gilles i el seu germà van quedar sota la tutela del seu avi matern: Jean de Craon, un home que va ensenyar als seus néts el narcisisme, la supèrbia, el poder, i l'orgull amb què Gilles va anar desenvolupant la seva personalitat. Gilles, que veia com el seu avi estava més pel seu germà petit, es va refugiar a la biblioteca. Allà va trobar un llibre molt especial per a ell: Les vides dels dotze Cèsars de Suetoni. En aquest llibre va llegir com els cèsars, homes molt poderosos, feien el que volien sense donar explicacions posteriors a ningú. Els seus emperadors favorits van ser els desequilibrats Neró, Tiberi i Cal·lígula, i segons va dir en els seus judicis, De Rais, mentre va viure amb el seu avi, va fer sempre el que va voler movent-se per impulsos violents la majoria de vegades.

Amb 14 anys el seu avi li va regalar una armadura milanesa i va ser proclamat cavaller. Aviat es va avorrir de practicar i aprendre a lluitar amb l'espasa amb ninots construïts per entrenar-se i va començar a aflorar la seva agressivitat amb tot ésser vivent que hi hagués a prop d'ell. Primer van ser animals, però després van ser persones.

El seu primer assassinat va esdevenir quan amb només 15 anys va matar a un amic seu clavant-li un matxet al coll en un duel. En comptes d'ajudar-lo, Gilles va observar com el seu amic es dessagnava. Gràcies a la seva condició de noble i als contactes del seu avi, De Rais va quedar sense condemna i la família del seu amic va acceptar la indemnització que se'ls va oferir.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilles de Rais Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. MATA, Jordi. «El mariscal Barbablava». Sàpiens [Barcelona], núm. 136 (octubre 2013), p. 62-65. ISSN 1695-2014
  2. Cabeen, David Clark; Alden, Douglas William; Brooks, Richard A. A Critical Bibliography of French Literature (en anglès). Syracuse University Press, 1980, p.1903. ISBN 0815622074.