Gin tònic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un gin tònic

El gin tònic és un còctel obtingut per la mescla de gin i tònica. Es considera un magnífic digestiu, car la perfecta conjunció d'amargs, dolços i anisats presents al combinat, accelera la digestió.

Història[modifica | modifica el codi]

En 1783, Johann Jacob Schweppe, joier d'origen alemany resident en la ciutat suïssa de Ginebra, inventa un sistema eficaç amb el qual introduir bombolles d'anhídrid carbònic en l'aigua envasada en botelles. La companyia fundada per Schweppes, a la qual va posar el seu nom, es va establir a Londres, capital europea de l'època, on primer l'aigua amb gas i després les sodes de fruites van fer furor. No fou fins a 1870 quan, a partir de l'extraordinari creixement que havia tingut la producció de xarops medicinals a la farmàcia anglosaxona, J Schweppe & Co tingué la idea d'incloure quinina en la soda carbonatada de taronja per a produir aigua tònica; una beguda que a més de refrescant era un medicament per combatre el paludisme.

Per celebrar les successives victòries de les tropes britàniques en l'Índia, un alt oficial britànic va proposar afegir-li ginebra a la tònica per fabricar un combinat alcohòlic. No queda clar si es va escollir la ginebra per ser la ciutat on residia Schweppes a l'inventar la tònica o si açò es va fer degut a les propietats medicinals que des de l'antiguitat s'han atribuït a la ginebra.

Existeix una altra versió que és aquella que assegura que el combinat de ginebra amb tònica naix precisament a causa de les propietats de la quinina per combatre la malària. Els soldats britànics desplaçats a l'Índia van començar a combinar la tònica amb la ginebra per poder millorar el sabor de la primera.

D'aquesta manera comença el gin tònic, que ràpidament es va estendre per tot el planeta.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gin tònic Modifica l'enllaç a Wikidata