Ginebra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat de Suïssa. Vegeu-ne altres significats a «Ginebra (desambiguació)».
Ginebra
Genève
Escut de Ginebra
(En detall)
Localització
Ginebra situat respecte Suïssa
Ginebra
Municipi de Suïssa
A dalt a l'esquerra: Palau de les Nacions, Al mig a l'esquerra: Laboratori de l'CERN, A la dreta: Jet d'Eau, A sota: Vista aèria de Ginebra
A dalt a l'esquerra: Palau de les Nacions,
Al mig a l'esquerra: Laboratori de l'CERN,
A la dreta: Jet d'Eau, A sota: Vista aèria de Ginebra
Estat
• Cantó
• Districte
Suïssa
Ginebra
N/A
Llengua oficial Francès
Superfície 15,86 km²
Altitud 375 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
191,237 hab.
12.057,82 hab/km²
Coordenades 46° 12′ 0″ N, 6° 09′ 0″ E / 46.20000°N,6.15000°E / 46.20000; 6.15000Coord.: 46° 12′ 0″ N, 6° 09′ 0″ E / 46.20000°N,6.15000°E / 46.20000; 6.15000
Dirigents:
• Alcalde:

Pierre Maudet
FDP/PRD/PLR
Codi postal 1200
Número SFOS 6621
Agermanament Veure secció corresponent
Web

Ginebra (en francès Genève [ʒəˈnɛv], en francoprovençal Genèva [d͡zəˈnɛva]) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zuric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa. Situada on el Roine surt del llac Léman, és la capital de la República i el Cantó de Ginebra. Mentre que el municipi per si mateix té una població de 191.415 habitants (a desembre del 2010), el Cantó de Ginebra (incloent-hi la ciutat de Ginebra) té una població de 457.628 habitants (a desembre del 2009).[2] Té una aglomeració urbana d'1.240.000 habitants.

Ginebra és una ciutat global, un centre financer i un centre d'interès mundial pel que fa a la diplomàcia i el centre més important de cooperació internacional de l'ONU amb Nova York gràcies a la presència de nombroses organitzacions internacionals, incloent-hi la seu de diferents agències de les Nacions Unides[3] i la Creu Roja.[4] És també el lloc on van ser signades les Convencions de Ginebra, que es refereixen principalment en minimitzar els efectes de la guerra sobre civils i presoners de guerra.

Ginebra ha estat descrita com el tercer centre financer d'Europa, després de Londres i Zuric,[5] i el vuitè centre financer més important del món segons el Global Financial Centres Index, per davant de Sydney i Toronto. L'any 2009 un estudi realitzat per l'agència Mercer deixava a Ginebra com la tercera ciutat del món amb millor qualitat de vida.[6] A més, durant aquest mateix any, Ginebra va ser reconeguda com la quarta ciutat més cara del món.[7] Sovint es refereix a la ciutat com una de les metròpolis més compactes del món i la "Capital de la Pau".[8]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou fundada pel poble celta dels al·lòbroges prop del límit amb els helvecis, dels que estaven separats pel Roine; un pont sobre el riu a la ciutat de Ginebra connectava ambdós pobles. Els romans l'anomenaren Geneva o Genua', però la primera té un suport generalitzat. Altres lectures són Genoïa, Genouïa, Cenava, Cennava i Gennava. Fou teatre d'operacions militars contra els helvecis de Juli Cèsar, que va cremar el pont sobre el riu el 58 aC.[9] Els romans la van incorporar a la província de la Gàl·lia Narbonesa i al segle III a la Diòcesi de les set províncies. Al segle V fou part del Regne dels Burgundis i després del Regne Merovingi (534) i de l'Imperi Carolingi.

L'any 888 Rodolf I fou erigit a Ginebra i esdevingué capçalera del comtat de Ginebra i rei de la Borgonya Transjurana, com a hereu de part del regne de Carles III el Gras. L'any 1124 la ciutat es va constituir en ciutat lliure sota l'autoritat del bisbe.

Al segle XVI, fou el centre del Calvinisme i per això considerada la "Roma dels protestants". L'antiga catedral de Sant-Pierre era la pròpia església de Joan Calví. L'1 d'octubre del 1534, amb la reforma religiosa, la ciutat va assolir la forma republicana acabant-se així el poder del bisbe; aliada amb Berna va poder conquerir Gex, Chablais i Ternier el 1536 que van quedar sota control de Berna (el Gex va passar a Ginebra el 1590 però el 17 de gener de 1601 fou cedit a França); l'11 de juliol de 1603 la independència de Ginebra fou reconeguda per Savoia; el 1648 es va confederar als cantons de la Lliga Helvètica, de la que no fou membre; el 14 d'abril de 1794 es va proclamar al República sota els principis de la revolució francesa i el 26 d'abril del 1798 fou annexionada a França, annexió efectiva el 13 de juny del mateix any; el 25 d'agost es va formar el departament de Léman que va durar fins al 30 de desembre del 1813; el darrer dia de l'any (31 de desembre de 1813) es va proclamar la República de Ginebra però el país de Gex va quedar en mans de França integrat al departament de l'Ain; el 19 de maig de 1815 va ingressar a la confederació helvètica pel Congrés de Viena[10] i França li va cedir (20 de novembre de 1815) un grapat de poblets per poder connectar amb la resta de la Confederació de la que quedava separada.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La zona de Ginebra vista des de la muntanya Salève. També es pot veure la cadena muntanyosa del Jura a l'horitzó.

La ciutat es troba situada a l'extrem sud-occidental del llac Léman, on el llac flueix cap al riu Roine. Està envoltada per dues cadenes muntanyoses, els Alps i la serralada del Jura, les dos en territori francès. Ocupa una superfície de 15,93 km², mentre que la superfície del Cantó de Ginebra és de 282 km², incloent-hi els dos petits enclavaments de Céligny a Vaud. La part del llac que s'adjunta a Ginebra té una àrea de 38 km² i a vegades es refereix a ella com Petit lac. El municipi limita al nord amb les poblacions de Grand-Saconnex i Pregny-Chambésy, a l'est amb Cologny i Chêne-Bougeries, al sud amb Veyrier, Carouge i Lancy, i a l'oest amb Vernier.

La ciutat vella, constituïda pels barris de Cité-centre i Saint-Gervais, es va formar sobre i al voltant d'un turó sobre la riba esquerra del llac i d'ambdós parts de l'illa formada pel Roine. Aquest turó va constituir des de la prehistòria un refugi natural protegit pel llac, el Roine, l'Arve, els pantans i les fosses a l'est. La ciutat creix i s'expandeix a partir del segle XIX, després de la demolició de les fortificacions (1850-1880).

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Ginebra és temperat. Els hiverns són moderadament suaus, en general amb gelades lleugeres a la nit que es desglacen durant el dia. Els estius són agradables. Les precipitacions són adequades i estan relativament ben distribuïdes al llarg de l'any, encara que a la tardor és una mica més humida que les altres estacions. Les tempestes de gel són força normals a l'hivern prop del llac Léman. Durant la temporada d'estiu, molta gent gaudeix nedant al llac i freqüentment es patrocinen com platges públiques amb el nom de Genève Plage i Bains des Pâquis. Durant els mesos més freds de l'any, Ginebra sovint rep precipitacions de neu. Les muntanyes properes estan subjectes a nevades importants i solen ser adequades per a realitzar esquí. Algunes estacions de renom mundial es troben a poc més d'una hora en cotxe des de la ciutat.


Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Ginebra Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) 3.7
(39)
5.9
(43)
9.8
(50)
13.9
(57)
18.4
(65)
22.2
(72)
25.3
(78)
24.4
(76)
20.8
(69)
14.0
(57)
8.4
(47)
4.5
(40)
14,4
(58)
Mitjana més baixes °C (°F) -1.9
(29)
-0.9
(30)
0.8
(33)
4.1
(39)
8.0
(46)
11.3
(52)
13.3
(56)
13.0
(55)
10.3
(51)
6.6
(44)
2.1
(36)
-0.5
(31)
5,5
(42)
Precipitació mm (inches) 80
(3.15)
81
(3.19)
79
(3.11)
65
(2.56)
77
(3.03)
89
(3.5)
67
(2.64)
79
(3.11)
81
(3.19)
77
(3.03)
92
(3.62)
87
(3.43)
954
(37,56)
Font: MeteoSuisse[11]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Ginebra té una població de 191.237 habitants (segons estadístiques del març de 2011).[1] La ciutat de Ginebra està situada al centre de l'àrea metropolitana de Ginebra, coneguda localment en francès com agglomération franco-valdo-genevoise. L'àrea metropolitana de Ginebra inclou el cantó de Ginebra en la seva totalitat, i també el districte de Nyon, situat al cantó de Vaud, i diferents zones dels departaments francesos veïns de l'Alta Savoia i l'Ain. L'any 2007, l'àrea metropolitana de Ginebra tenia 812.000 habitants, dos terços dels quals vivien en territori suís i un terç en territori francès.[12]

La llengua oficial de Ginebra és el francès, la llengua oficial del cantó i també la llengua suïssa més parlada a la Romandie. Com a resultat dels fluxos d'immigració entre la dècada del 1960 i els anys 80, l'italià, el portuguès i l'espanyol són utilitzats per una proporció considerable de la població. La majoria de la població (segons estadístiques del 2000) parla francès (128.622 persones o un 72,3 %), l'anglès és la segona llengua més comú (7.853 persones o un 4,4%) i l'espanyol la tercera (7.462 o un 4,2%). Hi ha 7.320 persones que parlen italià, 7.050 que parlen alemany i 113 persones que parlen romanx.[13]


Població històrica[14]
Any Total Llengua Religió Nacionalitat
Alemany Francès Italià Altres Catòlics Protestants Altres Jueus Musulmans Cap religió Suïssos Estrangers
1850 37.724 11.123 26.446 155 29.203 8.521
1870 60.004 27.092 35.064 1.363 39.012 24.507
1888 75.709 10.806 61.429 2.144 1.330 32.168 41.605 1.936 654 47.482 28.227
1900 97.359 11.703 77.611 6.127 1.918 44.958 49.875 2.526 1.055 58.376 38.983
1910 115.243 14.566 86.697 9.713 4.267 53.248 55.474 6.521 2.170 67.430 47.813
1930 124.121 18.717 93.058 7.762 4.584 49.531 66.016 8.574 2.224 92.693 31.428
1950 145.473 20.603 111.314 7.392 6.164 58.556 74.837 12.080 2.642 118.863 26.610
1970 173.618 19.657 111.553 19.817 22.591 90.555 65.393 17.670 3.128 959 6.164 115.107 58.511
1990 171.042 9.610 112.419 9.786 39.227 79.575 34.492 56.975 2.444 4.753 29.747 98.812 72.230
2000 177.964 7.050 128.622 7.320 34.972 66.491 26.020 85.453 2.601 8.698 41.289 99.935 78.029

Transport[modifica | modifica el codi]

L'Aeroport Internacional de Ginebra, situat a la localitat de Cointrin, es troba a aproximadament 10 km del centre de la ciutat i s'hi pot accedir amb autobús o bé amb tren. Grans companyies com EasyJet, British Airways, Air France, Lufthansa, Swiss, Continental Airlines, United Airlines, Etihad Airways i Qatar Airways ofereixen rutes per tot Europa i a la resta del món. L'aeroport està situat prop de la frontera entre França i Suïssa, el que va permetre la construcció d'una carretera duanera la qual connecta directament la terminal de l'aeroport en territori francès, evitant així haver de passar per la duana suïssa.

La ciutat és servida pel principal operador ferroviari suís (SBB-CFF-FFS) i francès (SNCF). El tren d'alta velocitat TGV ofereix enllaços directes amb les ciutats franceses de París, Lió, Montpeller i Marsella. L'Estació de Ginebra-Cornavin és el punt de partida de diferents trens directes a la regió de Roine-Alps i de diferents trens regionals a diferents localitats suïsses dels voltants. Als limits de la ciutat han estat creades noves estacions com és el cas de la de Genève-Sécheron i Lancy-Pont-Rouge.

Transports Publics Genevois (TPG) s'encarrega de gestionar els diferents mitjans de transport públic de la ciutat com és el cas d'autobusos, troleibusos i tramvies. A més de cobrir gran part del centre de la ciutat, la xarxa cobreix la major part dels municipis del cantó i d'altres situats en territori francès. El transport públic en vaixell és proporcionat per Mouettes Genevoises Navigation, la qual connecta les dues ribes del llac dintre la ciutat, i Compagnie Générale de Navigation sur le lac Léman (CGN) la qual serveix altres destinacions més llunyanes com Nyon, Yvoire, Thonon, Évian, Lausana i Montreux.

Educació[modifica | modifica el codi]

Organitzacions internacionals[modifica | modifica el codi]

Ginebra és la seu de la delegació a Europa de les Nacions Unides. Està localitzada en el Palau de les Nacions el qual també havia sigut la seu de l'antiga Societat de Nacions. Diverses agències tenen la seva seu a la ciutat, entre les quals hi ha l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, l'Organització Mundial de la Salut, l'Organització Internacional del Treball i l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual.

A part de les agències de les Nacions Unides, Ginebra també és la seu de nombroses organitzacions intergovernamentals com l'Organització Mundial del Comerç, el Fòrum Econòmic Mundial, la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, l'Organització Internacional per les Immigracions i el Comitè Internacional de la Creu Roja. També hi són presents altres organitzacions a nivell europeu incloses la Unió Europea de Radiodifusió i l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN).

Ciutadans il·lustres[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ginebra Modifica l'enllaç a Wikidata