Ginesta de tintorers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ginesta de tintorers
Genista tinctoria
Genista tinctoria

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Gènere: Genista
Espècie: G. tinctoria
Nom binomial
Genista tinctoria
L.
Sinònims
  • Cytisus tinctoria (L.) Vis.
  • Genista alpestris Bertol.
  • Genista anxantica Ten.
  • Genista borysthenica Kotov
  • Genista campestris Janka
  • Genista donetzica Kotov,
  • Genista elata (Moench) Wender.
  • Genista elatior Koch
  • Genista humilis Ten.
  • Genista hungarica A.Kern.
  • Genista lasiocarpa Spach
  • Genista mantica Pollini
  • Genista marginata Besser
  • Genista mayeri Janka
  • Genista oligosperma (Andrae) Simonk.
  • Genista ovata Waldst. & Kit.
  • Genista patula M.Bieb.
  • Genista perreymondii Loisel.
  • Genista ptilophylla Spach
  • Genista pubescens O.Lang
  • Genista rupestris Schur
  • Genista sibirica L.
  • Genista tanaitica P.A.Smirn.
  • Genista tenuifolia Loisel.
  • Genista virgata Willd.
  • Genistoides elata Moench
  • Genistoides tinctoria (L.) Moench[1][2]

La ginesta de tintorers o ginestola tinctòria (Genista tinctoria) és una espècie del gènere Genista pertanyent a la família de les fabàcies.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Petit arbust camèfit i nanofaneròfit de fins a 60 cm d'alçada, ramificat des de la base en tiges amb 5 costelles longitudinals. Les fulles són simples i lanceolades. Les inflorescències són raïms terminals de 3-15 flors, més o menys densos. El calze és campanulat i bilabiat, amb els dos llavis iguals. El fruit és un llegum oblong i aplanat. La seua època de floració va des d'abril fins a juliol.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Creix en llocs humits o entollats amb qualsevol vegetació: pastures mesòfiles, prats de dall, marges de rius o de basses, boscos de ribera, etc.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie és originària del centre i oest d'Àsia, i va ser cultivada com a tinctòria durant l'Edat Mitjana a tota Europa. Per aquesta raó, és difícil saber si les poblacions que es poden trobar són natives o són les restes d'antics cultius. La seua distribució eurosiberiana. Podem trobar-hi aquesta espècie als territoris dels Països Catalans a Barcelona, Girona i Lleida. També existeixen poblacions al País Valencià, encara que només a València.

Usos[modifica | modifica el codi]

Va ser a partir d'aquesta planta de la que la isoflavona genisteïna va ser aïllada per primera volta a l'any 1899, i d'ací el nom del compost químic. Les parts medicinals són les rames de floració.

Es un laxant, estimulant diürètic, vasoconstrictor. El te actua com a un purgant suau. Estimula el sistema nerviós central, la seua acció és comparable a la de la nicotina. També eleva la pressió sanguínia per constricció dels vasos sanguinis i consegüentment no deu ser utilitzat per persones amb pressió arterial alta. La tintura o l'extracte pot ser utilitzat externament contra l'herpes.[3][4]

Citologia[modifica | modifica el codi]

Nombre cromosomàtic de Genista tinctoria (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics = Genista tinctoria L.: n=24; 2n=48.[5]

Genista tinctoria var. elata L.: n=48; 2n=96.[6][2]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.ildis.org/LegumeWeb/6.00/taxa/9890.shtml
  2. 2,0 2,1 «Genista tinctoria». Real Jardín Botánico: Flora Ibérica. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  3. Walter ED. «Genistin (an isoflavone glucoside) and its aglucone, genistein, from soybeans». J Am Chem Soc, 1941, pàg. 3273–3276. DOI: 10.1021/ja01857a013.
  4. The Herb Book, John Lust pg. 176
  5. Acerca de la cariológia de algunas genisteas del centro-occidente español. Gallego Martín, F., M. A. Sánchez Anta & F. Navarro Andrés. Lazaroa 9: 55-60 (1988)
  6. Variabilidad cromosómica de las Genisteas de la flora española en relacción con su ecología. Sañudo, A. Ci. Biol. Ecol. Sist. 1(2): 43-52 (1972).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ginesta de tintorers Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.