Ginestar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ginestar (Ribera d'Ebre))
Per a altres significats, vegeu «Ginestar (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaGinestar
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Casa de la vila
Localització
Map
 41° 02′ 32″ N, 0° 37′ 57″ E / 41.04216°N,0.6326°E / 41.04216; 0.6326
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialTerres de l'Ebre
ComarcaRibera d'Ebre Modifica el valor a Wikidata
CapitalGinestar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població794 (2023) Modifica el valor a Wikidata (50,25 hab./km²)
Llars78 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGinestarol, ginestarola
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície15,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perEbre Modifica el valor a Wikidata
Altitud26 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataConcepció Pujol Sarroca Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43748 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43067 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430672 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webginestar.cat Modifica el valor a Wikidata

Ginestar és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.[1] La vila de Ginestar és emplaçada a la riba oriental de l'Ebre a uns 26 metres d'alçada en el banc de sorra dipositat pel riu que es coneix com l'illa. Des de 2015 la seva alcaldessa és la Concepció Pujol Sarroca.[2]

La festa major de Ginestar és consagrada a Sant Martí i se celebra el segon diumenge de novembre. Una altra festa destacable és la de Sant Isidre, celebrada el 15 de maig a l'ermita d'aquest sant amb un dinar de germanor.[3] El topònim Ginestar prové de ginesta (arbust de branquillons verds, fulles petites i flors grogues), planta molt abundant al terme.[4]

Història[modifica]

La vila de Ginestar prové d'una alqueria àrab on, segons la tradició, hi havia una gran ginesta, per la qual era coneguda amb el nom de Mas de la Ginesta, masia formada per unes quantes cases agrupades. L'origen de la població és posterior a la restauració cristiana, encara que dins el terme s'han descobert làpides del període visigòtic.[5]

Conquerit a mitjan segle xii per Ramon Berenguer IV, fou cedit per aquest als dominis dels templers i a la comanda de Miravet que atorgaren, al que aleshores s'anomenava mas de Ginestar, una carta de poblament l'any 1206. Una vegada desaparegut els templers Ginestar passà a mans dels hospitalers.[5]

S'ha de citar, l'any 1408, el pas per la vila del rei Martí l'Humà, que es trobava a Tortosa. També cal destacar l'estada al municipi, l'any 1585, de Felip II, quan feia el seu segon viatge a Catalunya.[5]

Segons uns documents localitzats per Juan Siuraneta a l'arxiu de la ciutat de Barcelona, l'any 1569 a Ginestar s'emmagatzemaren els blats de l'Aragó i des d'allí es traslladaven a Cambrils per embarcar-los vers Barcelona. La pesta flagel·lava la contrada de Valls i el Camp de Tarragona, motiu que obligà als monjos de Miravet a prohibir el transport per por de la pesta, però, donat que Cambrils «estava sa i net» es continuà el transport. Més tard Tortosa dictà rigoroses lleis «que llevassen lo carreig, sinó que los llevarien la practica de la ciutat així com dels molins de l'assut», davant d'aquestes amenaces no enviarien més blat a Cambrils, doncs «no podien viure si els llevaven no poder moldre». Ginestar ha estat un dels pobles més afectats per les riuades donada la seva situació planera arran de les terres d'al·luvió. L'any 1787 s'enderrocaren 123 cases.[5]

Durant la guerra civil de 1936, els republicans, la nit del 24 de juliol de 1938, en el precís moment de començar la batalla de l'Ebre, construïren amb barques i taulons una passarel·la entre les poblacions de Ginestar i Benissanet, que els permeteren de travessar el riu d'una manera sorprenent i que ja és història.[5]

Geografia[modifica]

  • Llista de topònims de Ginestar (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
42 61 78 210 - 1.295 1.480 1.576 1.715 1.626

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.618 1.531 1.426 1.408 1.253 1.098 949 898 875 875

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
835 829 837 847 929 965 1.098
 1.022
 937
 819

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
778
 762
 764
 790 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Llocs d'interès[modifica]

Article principal: Llista de monuments del Ginestar
Església de Sant Martí

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ginestar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
  3. ↑ «Nucli històric de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].
  4. ↑ «Nucli històric de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Nucli històric de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ginestar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ginestar&oldid=33299871»