Giovanni Antonio Magini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiovanni Antonio Magini

Retrat de Magini (1582) quan tenia 27 anys
Biografia
Naixement13 juny 1555 Modifica el valor a Wikidata
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1617 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBolonya
FormacióUniversitat de Bolonya
Es coneix perTreballs cartogràfics
Activitat
Camp de treballCartografia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstronomia i Matemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Bolonya
Influències
Família
FillsFabio Magini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Antonio Magini va ser un astrònom i matemàtic italià a començaments del segle xvii, conegut per la seva oposició a les teories copernicanes.

Vida[modifica]

La primera dada certa que es coneix de la seva vida és que es va graduar a la Universitat de Bolonya el 10 de juny de 1579.[1]

Probablement va ser professor privat els anys següents pel Vèneto i Bolonya. A partir de 1588 va ser professor de la Universitat de Bolonya, on explicava per cicles triennals la geometria euclidiana, la teoria dels planetes i l'Almagest.

Va estar protegit pel duc de Màntua i va ser preceptor dels seus fills, Ferran i Francesc. També per encàrrec del duc va construir nombrosos instruments geomètrics i astronòmics i, a més, li feia les prediccions astrològiques, faceta que li va portar alguns problemes amb la Inquisició.

Entre 1600 i 1610 va tenir al seu càrrec el projecte de cartografiar la península italiana, construint 60 mapes regionals que no van ser superats fins a finals de segle i que es van començar a imprimir el 1616.

Obra[modifica]

De astrologica ratione, 1607

Tot i que va ser un defensor de les teories astronòmiques geocèntriques, no va tenir problemes en utilitzar els nous sistemes de càlcul de Copernic i de les taules prutèniques de Reinhold basades en aquests càlculs. Va ser conegut en el seu temps tant com astrònom com astròleg[2] i d'aquí la seva insistència en les observacions precises i de llargs períodes.

Les seves obres principals són:[3]

  • 1582: Ephemerides coelestium motuum que cobrien des de l'any 1581 fins al 1620.
  • 1585: Tabulae secundorum mobilium coelestium, unes taules del moviment dels planetes.
  • 1589: Novae coelestium orbium theoricae, intentant enquadrar en un cosmos geocèntric les mesures i observacions de Copernic.
  • 1592: De planis triangulis liber unicus, que portava com annex una Tabula tetragonica, un tractat de trigonometria.
  • 1596: Geographiae universae tum veteris tum novae absolutissimum opus duobus voluminibus, una edició de la Geografia de Ptolemeu en la que afegeix els planells d'Amèrica i de l'Extrem Orient.
  • 1602: Theorica speculi concavi sphaerici sobre òptica dels miralls còncaus.[4]
  • 1604: Tabulae primi mobilis.
  • 1607: De astrologica ratione, ac usu dierum criticorum, seu decretoriorum; ac praeterea de cognoscendis et medendis morbis ex corporum coelestium cognitione, una síntesi d'astrologia mèdica.
  • 1609: Primum mobile duodecim libris contentum, in quibus habentur trigonometria sphaericorum amb una taula de sinus, cosinus, tangents i secants amb set decimals de precisió.
  • 1611: Breve istruttione sopra l'apparenze et mirabili effetti dello specchio concavo sferico,[4] altre cop sobre els miralls còncaus.

Referències[modifica]

  1. Baldini
  2. Hine
  3. Roegel, pàgina 3.
  4. 4,0 4,1 Baldini

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Antonio Magini
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Antonio Magini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Baldini, Ugo MAGINI, Giovanni Antonio Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 67 (2007). Consultat el 23 desembre 2013.