Giovanni Argiropulo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giovanni Argiropulo

El presumpte retrat de Giovanni Argiropulo a la Capella Sixtina, per Domenico Ghirlandaio
Naixement Ιωάννης Αργυρόπουλος
Johannes Argyropulos

1415
Constantinoble
Imperi Bizantí
Mort 28 de juny de 1487 (als 72 anys)
Roma
Estats Pontificis
Residència Constantinoble, Florència, Roma, Padua
Alma mater Universitat de Padua
Ocupació Filòsof, traductor
Conegut/uda per Filosofia humanista
Traduccions d'Aristòtil
Títol Doctor
Religió Catòlica
Guardons Rector artistarum et medicorum
(Universitat de Padua)

Giovanni Argiropulo, també conegut amb el seu nomgrec: Ιωάννης Αργυρόπουλος, o llatí Johannes Argyropulos (Constantinoble 1415 o 1416 - Florència 1487) va ser un humanista grec.[1]

De la seva joventut i la seva vida a Constantinoble no se sap gairebé res, tret el que el mateix va escriure en una carta que des de molt jove va interessar-se a la filosofia. Ja va viatjar unes vegades cap a Itàlia, es sap que participà al Concili de Florència el 1438. De 1441, va tornar a Itàlia, a Padua on va estudiar a la universitat a la qual va obtenir el títol honorífic de rector artistarum et medicorum (rector dels artistes i del metges), i el 1444, el doctorat.[2] A l'edat de 38 anys, després de la caiguda de Constantinoble (1453) va emigrar definitivament cap a Itàlia on va ensenyar la llengua i la cultura grega. Entre els seus alumnes es trobaven Constantí Làscaris, Angelo Poliziano, Donato Acciaiuoli, Bartolomeo Sacchi i Johannes Reuchlin.

És conegut per a les seves traduccions al llatí d'obres d'Aristòtil com Categoriae, De Interpretatione, Analytica Posteriora, Physica, De Caelo, De Anima, Metaphysica, Ethica Nicomachea, Politica, i un assaig Expositio Ethicorum Aristotelis.[2] Va morir a Roma, el 26 de juny de 1487, en condició indigent, com que, segons Làscaris, «va haver de vendre els seus llibres per comprar el pa quotidià».[2]

Va ser retrat per Domenico Ghirlandaio amb altres personatges florentins il·lustres al fresco La vocació dels primers apòstols a la Capella Sixtina.[3]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Argiropulo Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Michele Ducas, Historia turco-bizantina 1341-1462, editada per Michele Puglia, 2008, Il Cerchio, Rimini, 192 pàgines, ISBN 88-8474-164-5
  • Giuseppe Cammelli, Giovanni Argiropulo, Volum 2 de I dotti bizantini e le origini dell'umanesimo, Neuilly, Le Monnier, 1946

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jacqueline Glomski, Patronage and Humanist Literature in the Age of the Jagiellons: Court and Career in the Writings of Rudolf Agricola Junior, Valentin Eck, and Leonard Cox University of Toronto Press, 2007, pàgina 250, ISBN 9780802093004
  2. 2,0 2,1 2,2 Emilio Bigi, «Argiropulo, Giovanni», Dizionario Biografico degli Italiani, tom 4, 1962
  3. Sleptzoff, L. M.. Men or supermen?: The Italian portrait in the fifteenth century. Magnes Press, 1978, p. 68. OCLC 4331192. «Cf. E. Steinmann, Ghirlandaio, Leipzig, 1897, pp. 18-21, who recognizes, among the members of the Florentine colony in Rome, Argyropoulos and Giovanni Tornabuoni»