Giovanni Battista Bassani
De Viquipèdia
  |
||
|---|---|---|
 L'èsglésia de San Petronio, a Bolonya on Bassini en fou mestre de capella |
||
| Estil: | Neo Barroc | |
| Naixença: | anys 1650 Pàdua |
|
| Defunció: | 1 d'octubre de 1716 Ferrara |
|
| Nacionalitat: |  Itàlia |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Violinista | |
Giovanni Battista Bassani (Pàdua, pels anys 1650 - Ferrara, 3 d'octubre de 1716) fou un compositor i violinista italià de principis del barroc.
Fou el seu mestre el pare franciscà Castrovillari i, al mateix temps, és distingí com a professor de violí contant entre llurs deixebles el cèlebre Arcangelo Corelli. Desenvolupà els càrrecs de mestre de capella de Sant Petroni de Bolonya (1685) i de la catedral de Ferrara, sent membre de les Acadèmies d’aquestes dues ciutats i de la della Morte.
Entre llurs obres, que li’n donaren gran renom, figurant 31 peces de música profana i religiosa (sonates, motets, salms, etc.), i sis òperes. Aquestes són:
- Falaride tirano d’Agrigento (Venècia, 1684)
- Ginebra, infant d'Escòcia (Ferrara, 1680)
- Amorosa preda di Paride (Bologna, 1684)
- Alaric, rei dels gots (Ferrara, 1685)
- La morte de Lusa (Ferrara, 1696)
- Il conte de Bacheville (Pistoia, 1696).
Referències [modifica]
- Volum núm, 8, pàg, 1081 de l'Enciclopèdia ESPASA (ISBN 84-239-4507-3)
