Giovanni Battista Bassani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Giovanni Battista Bassani
L'èsglésia de San Petronio, a Bolonya on Bassini en fou mestre de capella
L'èsglésia de San Petronio, a Bolonya on Bassini en fou mestre de capella
Estil: Barroc
Naixença: anys 1650
Pàdua
Defunció: 1 d'octubre de 1716
Ferrara
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Violinista

Giovanni Battista Bassani (Pàdua, pels anys 1650 - Ferrara, 3 d'octubre de 1716) fou un compositor i violinista italià de principis del barroc.

Fou el seu mestre el pare franciscà Castrovillari i, al mateix temps, es distingí com a professor de violí contant entre llurs deixebles el cèlebre Arcangelo Corelli. Desenvolupà els càrrecs de mestre de capella de Sant Petroni de Bolonya (1685) i de la catedral de Ferrara, sent membre de les Acadèmies d'aquestes dues ciutats i de la della Morte.

Entre llurs obres, que li’n donaren gran renom, figurant 31 peces de música profana i religiosa (sonates, motets, salms, etc.), i sis òperes. Aquestes són:

  • Falaride tirano d'Agrigento (Venècia, 1684)
  • Ginebra, infant d'Escòcia (Ferrara, 1680)
  • Amorosa preda di Paride (Bologna, 1684)
  • Alaric, rei dels gots (Ferrara, 1685)
  • La morte de Lusa (Ferrara, 1696)
  • Il conte de Bacheville (Pistoia, 1696).

Referències[modifica | modifica el codi]