Giovanni Battista Lampugnani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaGiovanni Battista Lampugnani
Biografia
Naixement1708 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juny 1788 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, clavicembalista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClavicèmbal Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 0mKl98nJvO4QbhWUiwlC3N Musicbrainz: 0d62b622-1a2f-4df5-96bd-5e14007e9f31 Lieder.net: 32790 Discogs: 1868606 IMSLP: Category:Lampugnani,_Giovanni_Battista Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Battista Lampugnani (Milà, 1708 aprox. - Milà, 2 de juny de 1788) fou un compositor i clavecinista italià.

Biografia[modifica]

Descendent d'una família burgesa, va rebre classes de música a la seva ciutat natal. El 26 de desembre de 1732 es va estrenar la seva primera òpera al Teatro Regio Ducale de Milà, Candace. En els anys següents va viatjar a Itàlia amb la finalitat de veure representades les seves obres: va ser a Venècia, Piacenza, Pàdua, Vicenza, Roma, Crema (Llombardia), i Gènova. El 1738 se li va encomanar la tasca de redactar la música sacra per a l'Ospedale della Pietà de Venècia.

El 1743 va obtenir el lloc, en substitució de Baldassare Galuppi, de compositor del Royal Theater de Londres, on estrena el 15 de novembre d'aquell any el pasticcio Rossane, una versió arranjada de l'Alessandro de Georg Friedrich Händel. Més tard, el 1744, va representar altres obres com Alfonso e Alceste. El 1745 va haver de tornar a Itàlia i va ser substituït per Christoph Willibald Gluck.

Després de la seva tornada d'Anglaterra, des de 1745 a 1751, emprèn un segon viatge per posar en escena les seves obres per ciutats italianes. El juny de 1745 va ser de Semiramide a Pàdua, 20 de gener de 1746 a Milà Il gran Tamerlano i després a Venècia, Florència, Reggio Emilia, Torí, Gènova i Piacenza.

Durant el decenni dels 50 va tornar a l'estranger. El 1753 es trobava a Barcelona per a la posada en escena de Vologeso i de nou el 1755 viatjà a Londres per estrenar Siroe el 14 de gener.

De retorn a Itàlia, probablement es va quedar per un temps a Alemanya. El 1758 va ser nomenat clavecinista del Teatro Regio de Milà, el mateix any en què va estar representat Il re pastore i la seva primera òpera còmica, Le cantatrici, amb llibret de Carlo Goldoni. En aquest període es va trobar amb Johann Christian Bach, organista a la Catedral de Milà, i Giovanni Battista Martini. Després d'haver escrit altres drammi giocosi, sobretot per al teatre de Milà, finalitza el 1769 a Torí la seva carrera operística amb el dramma semiserio L'illustre villanella. Més tard es va dedicar gairebé exclusivament a la composició de música instrumental (tres sonates, concerts, simfonies).

El 1770 va ajudar els cantants en els assajos per la representació de Mitridate, re di Ponto del jove Wolfgang Amadeus Mozart. El 1778 fou el clavecinista en la inauguració del Teatro alla Scala.

Obres[modifica]

Òperes
Simfonies
  • 6 sinfonie:
    • simfonia núm. 1 in la per a corda
    • simfonia núm. 2 in re major per a 2 trompes i corda
    • simfonia núm. 3 in la major per a 2 oboès i corda
    • simfonia núm. 4 in re major per a 2 trompes i corda
    • simfonia núm. 5 in re major per a 2 oboès, 2 trompes i corda
    • simfonia núm. 6 in re major per a 2 trompes i corda
  • 3 sinfonie:
    • simfonia núm. 1 in re major per a 2 trompetes i corda
    • simfonia núm. 2 in re major per a 2 trompes i corda
    • simfonia núm. 3 in si major per a corda
  • Sinfonia per l'òpera Semiramide riconosciuta
Concerts
  • Dos concerts per a dues flautes travesseres:
    • concert núm. 1 en sol major per a 2 flautes, 2 trompes i corda
    • concert núm. 2 en re major per a 2 flautes i corda
  • Tres concerts per a clavicèmbal (en do major, en fa major, en si major)
  • Concerto a più strumenti con clavicembalo obbligato
Sonates
  • Sis sonates per a 2 violins i baix continu, op. 1 (en la major, en si major, en la major, en re major, en mi major, en sol major)
  • Sis sonates per a 2 violins i baix continu, op. 2 (en sol major, en la major, en si major, en la major, en re major, en la major)
  • Tres sonates per a 2 violins i baix continu (en mi major, en la major, en fa major)
  • Sonata en re major per a 2 violins i baix continu
  • Sonata a 3 en re major
  • Sonata en sol major per a 2 flautes i baix continu
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Lampugnani
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giovanni_Battista_Lampugnani&oldid=33231557»