Giovanni Battista Riccioli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giovanni Battista Riccioli
Giovanni Battista Riccioli.jpg
Naixement 17 d'abril de 1598
Ferrara, Estats Pontificis, avui Itàlia
Mort 25 de juny de 1671 (als 73 anys)
Bolonya, Estats Pontificis, avui Itàlia
Camp Matemàtiques i Astronomia
Institucions Col·legis jesuïtes de Parma, Màntua i Bolonya
Alma mater Col·legi jesuïta de Parma
Ha influenciat Francesco Maria Grimaldi
Giovanni Domenico Cassini
Influències de Giuseppe Biancani

Giovanni Battista Riccioli va ser un matemàtic i astrònom jesuïta italià del segle XVII.

Vida[modifica | modifica el codi]

Riccioli va ingressar a la Companyia de Jesús el 1614, amb només setze anys. Després de dos anys de noviciat, va efectuar els seus estudis académics a Ferrara, Piacenza i Parma successivament. En aquesta darrera ciutat va rebre les classes de Giuseppe Biancani que va tenir una forta influència sobre ell en iniciar-lo en l'astronomia matemàtica.

Ordenat sacerdot l'hivern de 1627-28, volia anar de missioner a la Xina, però els seus superiors van preferir que restés a Itàlia donant classes al col·legis jesuïtes: Parma (1629-1632 i 1635), Màntua (1633-1634) i Bolonya (1636 fins a la seva mort).

Durant el seu primer període a Parma, va dirigir experiments, amb Niccolo Cabeo sobre la caiguda lliure dels cossos i sobre el moviment pendular. Al retornar a Parma el 1635, va retornar al estudi de l'astronomia en que l'havia iniciat Biancani, dedicant-se sobretot a l'observació de la Lluna. Aquí va tenir com a deixeble a Francesco Maria Grimaldi que el seguiria a Bolonya i es convertirà en el seu ajudant. Ambdos fan fer múltiples experiments des de la torre Asineli i van preparar un observatori astronòmic al col·legi de Santa Llúcia.

Obra[modifica | modifica el codi]

La obra més notable de Riccioli és el seu Almagestum Novum (Bolonya, 1651), un monumental tractat d'astronomia (més de 1500 pàgines) en el que fa un repàs de totes les obres anteriors i una síntesi de coneixements més enllà de l'astronomia estricta (geometria, òptica, cronologia, geografia, ...).[1] Un dels capítols més remarcables és el que confronta 126 arguments a favor (49) i en contra (77) de la teoria copernicana amb els seus arguments i contrarguments. Un dels arguments de més pes per a Riccioli és el del avui conegut com a efecte de Coriolis. Per això, finalment, s'inclina per un model geo-heliocèntric com el proposat per Tycho Brahe, presentant-lo, simplement, com el menys absurd entre els models discutits.[2]

Entre les aportacions que va fer cal esmentar la nomenclatura dels accidents geogràfics de la Lluna que encara es conserva en la seva major part, el descobriment de la primera estrella binària, la millora del càlcul de les coordenades geogràfiques i el perfeccionament del pèndul com a instrument de mesura del temps.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dinis, pàgina 198.
  2. Graney, pàgines 215-218.
  3. MacDonnel, pàgina 969.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Riccioli Modifica l'enllaç a Wikidata