Giovanni Cagliero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giovanni Cagliero
Cardenal de l'Església Catòlica
Bisbe de Frascati
Juan Cagliero.JPG
Coat of arms of Giovanni Cagliero.svg
Dades personals
Ordenació sacerdotal 14 de juny de 1862
Consagració episcopal 7 de desembre de 1884
per Gaetano Alimonda
Proclamació cardenalícia 6 de desembre de 1915
per Benet XV
Cardenal prevere de Església de San Bernardo alle Terme
Nascut 11 de gener de 1838
Itàlia Castelnuovo d'Asti, Piemont
Mort 28 de febrer de 1926 (als 88 anys)
Roma

Giovanni Cagliero (Castelnuovo d'Asti, província de Torí, 11 de gener, 1838 - Roma, 28 de febrer, 1926) fou un cardenal, compositor i missioner salesià.

El 1851 ingressà en l'Oratori de Sant Francesc de Sales, a Torí. Als vint anys prengué el títol de mestre de Música del Conservatori de Torí i poc temps després començà a compondre, cultivant la Música fins l'edat de seixanta anys, en les breus hores que li deixaven lliures les seves ocupacions i els treballs de les Missions. En la joventut de Cagliero la música estava desastrosament profanada i ell es proposà donar-li nova vida, emmotllant les harmonies a l'estricte sentit litúrgic. Però per fer-se llegir i agradar tingué d'acomodar-se força al geni i esperit de l'època, i així la seva música és música de transició, un pas decisiu vers la música harmònica i greu que Pius X consagrà en la seva cèlebre Motu proprio de 1904.

Entre les seves composicions, les més anomenades són la Missa de Maria Auxiliadora, composta expressament per a la consagració del cèlebre santuari de Maria Auxiliadora de Torí, i la de Rèquiem, que va compondre a la mort de la seva mare el 1885. Algunes de les seves obres assoliren fins a 16 edicions. Quan el Motu proprio, Cagliero prohibí executar en l'església la seva música religiosa i la recollí tota, i per assajar-se en el nou gènere va compondre un Saepe dum Christi, o Himne de Maria Auxiliadora, estrictament litúrgic.

A més de les composicions religioses, té infinitat de romances, himnes i cants, alguns dels quals, com L'arfanello, Lo Spazzaccamino i Il Pacciatore, assoliren gran notorietat. El 1864 s'ordenà de sacerdot. El mateix any es presentà el còlera a Castenuovo d'Asti, i Cagliero aconseguí permís per anar assistir als apestats, com també o havia fet a Torí al costat de Dom Bosco en el mateix cas. Tals serveis prestà que el Municipi jutgà un deure condecorar-lo amb una creu de beneficència creada expressament. El 1870, en la Universitat de Torí aconseguí l'orla de doctor i començà una sèrie de predicacions que el feren cèlebre arreu del Piemont. El 1875 era professor de Teologia, mestre de Cant i Música, director espiritual de diversos instituts i, en unió amb Dom Rúa, el braç fort de la jove Societat de Sant Francesc de Sales.

Patagònia[modifica | modifica el codi]

En aquest any el fundador dels Salesians determinà enviar la primera expedició de missioners a l'Amèrica del Sud, en la que i anà Cagliero. Allà fundà els casals de Buenos Aires i intentà entrar en les tribus salvatges de la Patagònia i Terra del Foc, llocs inhospitalaris on havien mort quants missioners s'hi havia aventurat. Després de la temptativa, cridat per Dom Bosco, tornà a Europa, fundà l'obra salesiana a Espanya amb el Col·legi d'Utrera i les Escoles de Sarrià (Barcelona); s'encarregà de la direcció espiritual de tota la Congregació Salesiana, càrrec al que renuncià per anar a posar-se al front de les Missions amb el títol de Bisbe de Mágida i vicari apostòlic de la Patagonia i Terra del Foc.

El 1884 ajudat eficaçment pels Governs argentins i xilè, entrà definitivament amb els seus missioners en el vast territori que es dilata des del 35º al 55º de longitud sud, i des de l'oceà Atlàntic al Pacífic. Durant vint anys va recórrer en totes direccions aquesta extensió enorme de 1.500.000 km², explorant-la i catequitzant tribus i pobles. Els indis de La Pampa, els tehuelches, els alcalufs, els ones i els habitants de les illes Malvines foren evangelitzats i civilitzats per Cagliero i els seus súbdits.

En les residencies es formaren centres i ciutats, s'aixecaren esglésies, hospitals, secretariats del poble per a emigrats europeus o argentins, escoles i col·legis, observatoris meteorològics, arts i oficis, bandes de música, impremtes, granges agrícoles, etc. I com si això no fos prou, Cagliero fundà les Missions del Chaco paraguaià i del Chaco argentí, civilitzà els indis tobas i fou visitador de les Missions salesianes del Brasil. El 1904 el Papa l'elevà a la cadira arquebisbal de Sebaste i el nomenà visitador apostòlic de diverses diòcesis d'Itàlia. Per última vegada visità la seva Missió, en la qual el Govern argentí havia creat la Governació de les Pampas, i els territoris de Neaquén, Chubut, Santa Cruz, Terra del Foc i illes Malvines; en totes elles se li tributaren amplíssims honors.

El governador de Viedma, Rómulo Samiento, en nom de la República, li'n digué que

« Argentina li viuria eternament agraïda perquè ell era el civilitzador de mitja Rapública. »

I l'arquebisbe li respongué.

« No he fet sinó complir amb un deure de religiós. »

El 1908 Cagliero fou nomenat delegat apostòlic de les sis Repúbliques centre-americanes, fins que fou creat i publicat cardenal del títol de Sant Bernat alle Terme, pel papa Benet XV en el Consistori del 6 de desembre de 1915. El 1917 formà part de les Congregacions de Religiosos, de Propagande Fide, de Propaganda pels assumptes del ritus oriental i Ritus.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Cagliero Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Bernardino Caldajoli
BishopCoA PioM.svg
Bisbe titular de Magido

30 d'octubre de 1884 – 24 de març de 1904
Succeït per:
Ľudovít Szmrecsányi
Precedit per:
Emidio Taliani
Archbishop CoA PioM.svg
Arquebisbe titular de Sebastea

24 de març de 1904 - 6 de desembre de 1915
Succeït per:
Enrico Gasparri
Precedit per:
Pietro Gasparri
Coat of arms of Giovanni Cagliero.svg
Cardenal prevere de Església de San Bernardo alle Terme

9 de desembre de 1915 – 16 de desembre de 1920
Succeït per:
Achille Locatelli
Precedit per:
Giulio Boschi
Coat of arms of Giovanni Cagliero.svg
Cardenal bisbe de Frascati

16 de desembre de 1920 – 28 de febrer de 1926
Succeït per:
Michele Lega