Giovanni Cassini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico (Jean-Dominique) Cassini
Giovanni Domenico (Jean-Dominique) Cassini
Naixement 8 de juny de 1625
Perinaldo, prop d'Imperia, República de Gènova, avui Itàlia
Mort 14 de setembre de 1712 (als 87 anys)
París, França
Camp Astronomia
Matemàtiques
Institucions Universitat de Bolonya
Observatori de París
Alma mater Col·legi jesuïta de Gènova
Treball(s) Descobrir quatre llunes de Saturn
Establir la distància de la Terra al Sol
Divisió de Cassini
Ha influenciat Ole Rømer
Influències de Giovanni Battista Riccioli
Francesco Maria Grimaldi
Jean Picard
Premis importants Fellow de la Royal Society
Un cràter de la Lluna porta el seu nom

Giovanni Domenico Cassini (1625-1712). Famós astrònom nascut a Itàlia, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini. El 1650, amb només vint-i-cinc anys, va ser professor d'Astronomia a la Universitat de Bolonya, arribant a ser catedràtic. En aquesta ciutat, a la catedral de Sant Petroni, va fer traçar l'immens quadrant que travessa obliquament el sòl de l'església i per mitjà del qual va corregir les taules del moviment del Sol.

El 1665 va descobrir el moviment de rotació de Júpiter al voltant del seu propi eix i va mesurar la seva durada, fent el mateix el 1666 amb el de Mart. Va calcular els períodes rotacionals de Júpiter, Mart i Venus, i el 1668 va elaborar les taules dels moviments dels quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileu (Ole Rømer va utilitzar aquests resultats per a calcular la velocitat de la llum).

El 1669 va ser nomenat director de l'Observatori Astronòmic de París, convidat pel ministre francès Colbert. Aquí va descobrir, entre 1671 i 1674, quatre satèl·lits de Saturn (Jàpet, Rea, Tetis i Dione), batejats per ell com "Ludovici" en honor del "Rei Sol"; i el 1675, va observar una discontinuïtat (detectada 10 anys abans per William Balle) que ara es coneix com a divisió de Cassini.

Va observar durant diversos anys, juntament amb el seu deixeble Fatio, la llum zodiacal i per primer cop, el 1683, va posar en relleu la seva naturalesa extraterrestre i no meteorològica. Va descobrir que l'eix de rotació de la terra no estava situat perpendicularment a l'eclíptica, com s'havia cregut fins llavors, i que les seves posicions successives a l'espai no eren paral·leles entre si; va afegir al satèl·lit de Saturn descobert per Huygens quatre més, i va presentar a l'Acadèmia les seves investigacions sobre el calendari indi.

El seu èxit més important va ser establir el primer càlcul ajustat a les dades d'avui dia (només un 7% per sota del valor actual) de la distància existent entre la Terra i el Sol. Va arribar a aquests resultats mitjançant l'observació de Mart des de París (alhora que Richter feia el mateix des de la Guayana francesa a 10.000 km. de distància). Va calcular la distància de Mart a la Terra i va determinar les distàncies dels altres planetes al Sol (basant-se en la tercera llei de Kepler). Va morir cec, probablement a causa dels llargs anys dedicats a l'observació del cel, després d'haver dictat la seva autobiografia.

Com a director a París, el van succeir una dinastia de Cassinis: el seu fill Giacomo, anomenat Cassini II, després d'ell el seu nebot Cessés Francesco, Cassini III, i finalment el seu nebot-nét Giacomo Domenico, Cassini IV. Les seves obres s'han publicat amb el títol d'Opera Astronòmica.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]