Giovanni Lajolo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giovanni Lajolo
Cardenal de l'Església Catòlica
President de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà
Giovanni Cardinal Lajolo.JPG
El cardenal Lajolo
Coat of arms of Giovanni Lajolo.svg
Deus Dominus et Illuxit Nobis
Dades personals
Ordenació sacerdotal 29 d'abril de 1960
per Ugo Poletti
Consagració episcopal 6 de gener de 1989
per Joan Pau II
Proclamació cardenalícia 24 de novembre de 2007
per Benet XVI
Cardenal Diaca de Santa Maria Liberatrice a Monte Testaccio
Altres títols Arquebisbe Titular de Caesariana (1988–2007)
Secretari de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica (1988–1995)
Nunci Apostòlic a Alemanya (1995–2003)
Secretari de les Relacions amb els Estats de la Secretaria d'Estat (2003–2006)
President de la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà (2006–2011)
Alma Mater Pontifícia Universitat Gregoriana
Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Nascut 3 de gener de 1935 (1935-01-03) (79 anys)
Itàlia Novara, Piemont

Giovanni Lajolo (nascut el 3 de gener de 1935 a Novara) és un cardenal italià de l'Església Catòlica i anterior President de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà i President de la Governació de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià al seminari de Novara, al Seminari Pontifici Romà i a la Pontifícia Universitat Gregoriana, on aconseguí una llicenciatura en filosofia al 1955 i en teologia al 1959. Va ser ordenat prevere el 29 d'abril de 1960.[1] Ingressà a la universitat de Munic, on es doctorà en dret canònic al 1965, ingressant a continuació a l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica per estudiar diplomàcia, abandonant-la al 1968.

Secretaria d'Estat[modifica | modifica el codi]

Ingressà al servei de la Secretaria d'Estat al 1970. Treballà a la nunciatura apostòlica a Alemanya, col·laborant amb Corrado Bafile entre 1970 i fins novembre de 1971. Va ser membre del comitè del Consell pels Afers Públics de l'Església des de novembre de 1974. Va ser nomenat conseller de la nunciatura l'1 de gener de 1983. Supervisà les negociacions que portaren a la signatura al 1984 de la revisió del concordat entre Itàlia i la Santa Seu.

Bisbe[modifica | modifica el codi]

El 3 d'octubre de 1988, Lajolo va ser nomenat Secretari de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica i arquebisbe titular de Cesariana[2] pel Papa Joan Pau II. Rebé la seva ordenació episcopal el 6 de gener de 1989 del mateix Joan Pau II, amb els arquebisbes Edward Idris Cassidy i José Tomás Sánchez servint com a co-consagradors a la Basílica de Sant Pere. Lajolo va ser posteriorment nomenat nunci apostòlic a Alemanya el 7 de desembre de 1995, i Secretari de les Relacions amb els Estats el 7 d'octubre de 2003. Com a Secretari, serví com a ministre d'exteriors de la Santa Seu.

Secretari de les Relacions amb els Estats[modifica | modifica el codi]

Lajolo serví com a Secretari de les Relacions amb els Estats a la Secretaria d'Estat de la Santa Seu des del 7 d'octubre de 2003 i fins al seu nomenament com a President al 2006.[1] Parla italià, alemany, anglès i francès.

Al 2004, a una conferència, l'arquebisbe Lajoli afirmà que la llibertat religiosa perfecta no existeix a cap país del món. «Fins i tot a països on el dret a la llibertat religiosa és pres molt seriosament, va dir, la perfecció es perd, sovint per una preocupació per una separació església-estat comporta a penalitzar l'activitat religiosa a l'esfera pública». Va continuar dient que les polítiques fiscals del govern poden limitar els drets dels pares a triar una educació religiosa per als seus fills o pot penalitzar l'obra de caritat de l'Església al no reconèixer la seva condició de sense ànim de lucre. Els intents de prohibir les posicions motivades religiosament dels debats de política pública també són infraccions a la llibertat religiosa, va dir. Arquebisbe Lajolo i altres oradors en la conferència també van expressar la seva preocupació per les creixents amenaces als cristians a l'Iraq i en altres països de majoria musulmana després de la invasió liderada pels Estats Units de l'Iraq.[3]

Al 2005 va rebre la Gran Creu de l'orde al Mèrit de la República Italiana

Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà[modifica | modifica el codi]

El 22 de juny de 2006, Lajolo va ser nomenat President de la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà i President de la Governació de la Ciutat del Vaticà pel Papa Benet XVI. En virtut d'aquests dos càrrecs, té l'autoritat executiva i legislativa sobre la Ciutat del Vaticà delegada pel Papa. Va ser nomenat cardenal diaca de Santa Maria Liberatrice a Monte Testaccio al consistori del 24 de novembre de 2007.[4]

Tal com requereix el dret canònic, presentà la seva dimissió al Papa Benet en acomplir els 75 anys el gener de 2010. La seva dimissió va ser acceptada el 3 de setembre del 2011, sent rellevat per l'arquebisbe Giuseppe Bertello l'1 d'octubre de 2011.

Tasca curial[modifica | modifica el codi]

El 12 d'octubre de 2008 va ser nomenat membre de la Congregació per als Bisbes, del Consell pontifici per a la Cultura i de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica (on havia servit com a secretari).[5] El 25 de gener de 2010 va ser nomenat membre de la Signatura Apostòlica, el màxim tribunal eclesiàstic.[6] Seguirà sent membre d'aquests cossos fins al seu 80 aniversari, al 2015.

Honors[modifica | modifica el codi]

Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Gran Creu de l'orde al Mèrit de la República Italiana – 13 de juny de 2005[7]
Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Gran Oficial de l'orde al Mèrit de la República Italiana – 4 d'octubre de 1985[8]
MaltaBali.png Balí cavaller de Gran Creu d'Honor i Devoció del Sobirà Orde Militar de Malta
OPMM-gcr.svg Gran Creu pro piis meritis melitensi
Gran Creu amb Estrella i Banda de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Gran Creu amb Estrella i Banda de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
HUN Order of Merit of the Hungarian Rep (civil) 2class BAR.svg Comendador amb Placa de l'orde al Mèrit de la República Hongaresa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Biographical notes». Holy See, 13 juny 2008. [Consulta: 2009-01-09].
  2. Caesariana (Titular See)- Catholic Hierarchy
  3. [1]
  4. Uffici di Presidenza S.C.V.. «President of the Governorate of Vatican City State». Governorate of Vatican City State. [Consulta: 2009-01-09].
  5. «Nomina Di Cardinali Membri Dei Dicasteri Della Curia Romana» (en italian). Rinunce e Nomine. Holy See Press Office, 12 juny 2008. [Consulta: 2009-01-09].
  6. [2]
  7. Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.
  8. Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Lajolo Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Angelo Felici
Arquebisbe
Arquebisbe titular de Cesariana
(títol personal d'arquebisbe)

3 d'octubre de 1988 – 24 de novembre de 2007
Succeït per:
Josaphat Oleh Hovera
Precedit per:
Lorenzo Antonetti
Santa Seu
Secretari de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica

3 d'octubre de 1988 – 7 de desembre de 1995
Succeït per:
Claudio Maria Celli
Precedit per:
Lajos Kada
Ciutat del Vaticà
Nunci Apostòlic a Alemanya

7 de desembre de 1995 - 7 d'octubre de 2003
Succeït per:
Erwin Josef Ender
Precedit per:
Jean-Louis Tauran
Santa Seu
Secretari de les Relacions amb els Estats de la Secretaria d'Estat

6 d'octubre de 2003 - 15 de setembre de 2006
Succeït per:
Dominique Mamberti
Precedit per:
Edmund Casimir Szoka
Santa Seu
President de la Governació de la Ciutat del Vaticà

15 de setembre de 2006 – 1 d'octubre de 2011
Succeït per:
Giuseppe Bertello
Precedit per:
Edmund Casimir Szoka
Santa Seu
President de la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà

15 de setembre de 2006 – 1 d'octubre de 2011
Succeït per:
Giuseppe Bertello
Precedit per:
Antonio María Javierre Ortas
Escut del cardenal Giovanni Lajolo
Cardenal diaca de Santa Maria Liberatrice a Monte Testaccio

des del 24 de novembre de 2007
Succeït per:
al càrrec