Giovanni Pico della Mirandola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giovanni Pico della Mirandola. Retrat d'un artista desconegut, a la galeria dels Uffizi, a Florència.

Giovanni Pico della Mirandola va néixer a Ferrara el 24 de febrer l'any 1463 i morí el 17 de novembre de l'any 1494. Fou un humanista i pensador italià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià a la universitat de Bolonya i, amb només 14 anys, publicà "Les decretals". Viatjà pel territori italià i més tard per França, on també va assistir a la universitat. Estudià llengües: grec, àrab, hebreu i caldeu, per tal d'entendre l'Alcorà, la Càbala, els oracles caldeus i els diàlegs platònics en els seus textos originals.

En 1485, durant la seua estada a París, va llegir els treballs d'Averroes, el filòsof i teòleg asharita que introduí el pensament aristotèlic a Occident. Allí, va tenir la idea d'unificar les tradicions culturals supervivents en aquella època. L'any següent, ja de tornada a Itàlia, amb només vint-i-tres anys, raptà a Arezzo l'esposa de Giuliano Moriotto de Mèdicis, un parent dels Mèdicis florentins, per la qual cosa fou perseguit, atacat i ferit.

Després, a finals de l'any 1486 publicà a Roma les seves Conclusiones philosophicae, cabalisticae et theologicae, conegudes com les 900 tesis. Es tracta de nou-centes proposicions recollides de les més diverses fonts culturals, tant de filòsofs i teòlegs llatins com dels àrabs, els peripatètics i els platònics. No va excloure tampoc els pensadors esotèrics, com Hermes Trismegist, ni els llibres hebreus. L'obra anava precedida d'una introducció, la qual titulà Discurs sobre la dignitat de l'home, text que s'ha convertit en clàssic i on Pico, formula tres dels ideals del Renaixement: el dret inalienable a la discrepància, el respecte per les diversitats culturals i religioses i, finalment, el dret al creixement i enriquiment de la vida a partir de la diferència.

Quant a les tesis, la seua intenció era demostrar que el cristianisme era el punt de convergència de les tradicions culturals, religioses, filosòfiques i teològiques més diverses. La seua intenció era que aquestes noucentes conclusions es discutissin a Roma després de l'Epitefania de 1487 pels doctes de tot el món per entaular una pau filosòfica entre els cultivadors de totes les doctrines.

Tanmateix, tretze d'eixes tesis foren considerades "sospitoses d'heretgia". El Papa les vinculà amb la màgia cabalística i va prohibir seguir endavant amb el debat. Pico no va tenir millor idea que escriure una Apologia en la qual defensava eixes tesis qüestionades, de forma que els doctes clericals consideraren un acte de supèrbia i obstinació. Jutjat i condemnat per heretgia, Pico fou excomunicat, per la qual cosa va fugir a França, on fou detingut i conduït a la presó de Vincennes.

L'hereu al tron de França, i futur rei, Carles VIII, intercedí al seu favor i fou alliberat. Després d'això, acceptà una invitació de Llorenç el Magnífic de Mèdicis (1449-1492, banquer, polític i mecenes italià), i s'instal·là a Florència. L'any 1489 finalitzà el Heptaplus, relat místic de la creació de l'univers, el qual versa sobre la gènesi buscant desentranyar els seus significats més recòndits. Dos anys després, amb vint-i-vuit anys, renuncià als seus béns i s'entregà a un profund fervor religiós. El papa Alexandre VI el va admetre una altra vegada a l'Església catòlica. Tanmateix, Pico no renuncià a cap de les seues tesis.

Ingressà en l'orde dels Dominics, els hàbits de la qual arribà a vestir poc abans de la seua mort, succeïda als trenta-un anys, el 17 de novembre de 1494.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Pico della Mirandola