Giovanni Zenatello

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giovanni Zenatello

Zenatello assajant amb la seva esposa, la soprano catalana Maria Gay
Naixement 22 de febrer de 1876
Itàlia, Verona
Defunció 11 de febrer de 1949
Estats Units Estats Units, New York
Nacionalitat Itàlia Itàliana
Ocupació Tenor.

Giovanni Zenatello (Verona, Itàlia 22 de febrer de 1876 - Nova York, Estats Units, 11 de febrer de 1949) va ser un famós tenor d'òpera. Va cantar Otello més de 300 vegades.[1]

Començà els estudis musicals en la seva ciutat natal com a baríton tenint com a professors en Zannoni i Moretti, Debutà a Belluno amb el rol de Silvio de Pagliacci el 1898. Un any després cantà en el Teatro del Fondo a Nàpols el rol de Canio, també de Pagliacci.

Es dedicà cantar en els teatres italians durant alguns anys fins a fer el debut a La Scala de Milà amb La Damnation de Faust i Un ballo in maschera en la temporada 1902-1903 a 1910. En aquest teatre, hi cantà fins fins al 1907 els principals papers de tenor.

Va mantenir una bona relació amb el Teatre Colón de Buenos Aires, on hi cantà regularment de 1903 a 1910. El 1905, debutà en el Covent Garden amb el paper de Riccardo d'Un ballo in maschera. De 1907 a 1916 realitzà una important carrera als Estats Units, sobretot a Nova York, Boston i Chicago. Es retirà als Estats Units el 1928, i a Nova York fundà amb la seva esposa una escola de cant, en la que tingué alumnes destacats com Ramon Vinay, i encara cantà el 1930 un Otello al Covent Garden.

Els seus rols més destacats foren el de Canio, Radamés, Otello, Des Grieux i Don José. Dedicà els anys finals de la seva vida a la docència i a l'organització del Festival de l'Arena de Verona.

L'any 1913 es casà amb la soprano Maria Pichot Gironés, de nom artístic Maria Gay.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ha mort el tenor Zenatello». La Vanguardia, 13 de febrer de 1949.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Zenatello
  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 548 d'Enciclopèdies Planeta (ISBN 84-08-02160-5)