Gira-sol
De Viquipèdia
 |
|---|
 Un camp de gira-sols
|
| Classificació científica |
|
|
| Helianthus annuus L. |
El gira-sol/calo/calomero/calominador (Helianthus annuus) és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèrides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran en capítol que gira al llarg del dia per a orientar-se en direcció contrària al sol. Les flors internes del capítol no són ligulades.
Es conrea per la seva llavor (la pipa de calomon), de la qual se n'obté un oli comestible.
És una planta originària de l'Amèrica boreal, especialment de Mèxic, Perú i del sud dels Estats Units que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI i des d'aleshores el seu cultiu s'ha propagat ràpidament.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El nom de Heliantus, que és com es coneix científicament el gira-sol, deriva de "helios" que significa sol i de "anthos" que vol dir flor, i el seu significat global és flor de sol, tant per la seva aparença com pel fet que és una planta que segueix el Sol durant la seva aparició diürna.
[edita] Ecologia
És un cultiu poc exigent respecte el sòl, encara que prefereix els terrenys sorrencs i rics en matèria orgànica. Aquesta planta és cultivada de forma intensiva en grans plantacions com a planta alimentària i sobretot s'ha cultivat a Europa per aprofitar les seves llavors olioses, especialment a Rússia.
El gira-sol floreix a l'estiu, i és a la tardor quan es du a terme la recol·lecció dels fruits per aprofitar les llavors. A més, les fulles i les flors també són utilitzades en medicina.
[edita] Descripció
El gira-sol és una planta herbàcia molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual pot arribar a més de tres metres d'alçada ( és més petita als llocs secs).
La seva arrel és axonomorfa, és a dir, està formada per un eix principal i més desenvolupat i nombroses arrels secundaries. És una arrel pivotant, mol potent, que li permet resistir èpoques de sequera i absorbir substàncies minerals a força profunditat del sòl.
Té una tija important, de consistència semillenyosa, pilosa, cilíndrica i rugosa d'alçada variable des d'uns 40 cm fins a 2 m d'alçada. Les fulles són grans (de 5-30 cm de longitud), triangulars o cordiformes, discretament dentades, peciolades, amb tres nerviacions principals i aspres al tacte; les fulles de la part superior són alternades mentre que les de la part inferior són oposades.
Presenta una inflorescència en capítol, de 10 a 40 cm de diàmetre, amb dos tipus de flors: les ligulades, que es troben a la perifèria, són estèrils i presenten un color groc viu, i les tubiflores, que són les de l'interior del capítol, presenten un color groc més pàlid, són hermafrodites i són les que desenvolupen els fruits. Aquesta inflorescència està protegida per unes bràctees exteriors verdes i unes interiors membranoses disposades en diversos rangs. La seva pol·linització és entomofílica, és a dir, a tarvés d'agents biòtics, concretament d'insectes.
El fruit és un aqueni angulós, de 8-15 mm de longitud, ovoide, aplanat, amb un pericarp brillant de color negre, blanc o estriat, segons les varietats, anomenat popularment "pipa". La seva superfície externa presenta una pelussa. A l'interior apareix una llavor voluminosa i comestible, formada per dues cotiledònies plano-convexes, de color blanc i de sabor dolç i oleaginós.
Les parts d'aquesta planta que s'utilitzen en farmàcia són principalment les flors, les fulles i les llavors.
[edita] Composició química
A les llavors:
- Lípids (50%). El gira-sol, en especial les seves llavors, és ric en olis essencials. Aquests olis estan constituïts principalment per triglicèrids d'àcids grassos insaturats com ara el linoleic (35-62%), o l'olèic 8 (25-42%); a més, també apareixen triglicèrids de l'àcid palmític (4-7%), esteàric o araquídic.
- Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic. A més, conté àcid clorogènic i cafeic.
- Esteroides (1%). Apareixen fitoesterols com el beta-sitosterol (60%), l'estigmasterol (7-14%), campesterol i colesterol.
- Proteïnes (25%).
- Sals minerals (4%).
- Vitamines. És ric en vitamines liposolubles; fonamentalment conté vitamina A.
A les flors :
[edita] Usos
[edita] Usos medicinals
La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap ús pel gira-sol.
En usos tradicionals :
- Restrenyiment; tractament de restrenyiment agut
- Hiperlipidèmia i hipercolesterolèmic
- Lesions cutànies, cremades cutànies, úlcera cutània i sorriacis; mitjançant una administració tòpica.
- Artritis i artralgia. Degut a la presència d'àcid linoleic, s'ha utilitzat com a tractament enfront les manifestacions doloroses de l'artritis i la artralgia, ja que podria afavorir la síntesi de prostaglandines antiinflamatòries. Tot i així, no hi ha cap estudi que avali la seva eficàcia enfront aquestes malalties.
L'ebullició de les llavors s'ha utilitzat tradicionalment per combatre l'ansietat i els mals de cap. A més, les infusions de pètals de gira-sols s'utilitzen per tractar refredats i diverses afeccions respiratòries.
[edita] D'altres usos
A més d'arquets usos medicinals, les llavors de gira-sols també s'utilitzen en l'alimentació per elaborar margarines baixes en colesterol, pastissos i com a substitut del cafè. També s'utilitzen per la fabricació de sabons, pintures, lubrificants i locions.
L'oli de gira-sol també es pot fer servir per produir biodiesel.
[edita] Accions farmacològiques
- Emolient dermatològic ; l'oli de gira-sol exerceix un efecte oclusiu sobre la pell, de manera que augmenta la hidratació de l'epidermis.
- Suplement orgànic ( Nutritiu); l'oli de gira-sol és un aliment ric en diversos nutrients com ara lípids i proteïnes. A més, també és un excel·lent font de calories.
- Hipolipemiant ; els àcids grassos insaturats que podem trobar a l'oli de gira-sol produeixen una disminució en el nivells de C-LDL i un augment de C-HDL a la sang.
- Laxant ; aquest oli, presenta un efecte laxant lubricant, de manera que afavoreix l'evacuació intestinal de manera natural, sense provocar diarrea.
- Antipirètic ; les flors i les fulles del gira-sol posseeixen una discreta activitat febrífuga, és a dir, disminueixen la febre, especialment quan és d'origen respiratori.
[edita] Toxicitat
No s'ha descrit cap toxicitat. L'ús d'aquest producte durant l'embaràs es considera segur. Els components d'aquest medicament són excretats en quantitats poc significatives amb la llet materna, per la qual cosa també s'accepta el seu ús durant la lactància.
[edita] Referències bibliogràfiques
- Diccionari integral de Plantes medicinals, Barcelona (maig 2002), RBA INTEGRAL
- Gran Enciclopèdia de les Plantes medicinals, Dr. Berdonces i Serra, Tikal Ediciones
- http://bibliotecnica.upc.es/bustia/arxius/29459.pdf
- http://bioc.org.es/grup-m2
