Gira-sol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gira-sol
Un camp de gira-sols
Un camp de gira-sols

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Asteridae
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Subfamília: Asteroideae
Tribu: Heliantheae
Gènere: Helianthus
Espècie: H. annuus
Nom binomial
Helianthus annuus
L.

El gira-sol (Helianthus annuus) és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèrides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran en capítol que gira al llarg del dia per orientar-se en direcció contrària al sol. Les flors internes del capítol no són ligulades.

Es conrea per la llavor (la pipa de gira-sol), de la qual s'obté un oli comestible.

És una planta originària de l'Amèrica boreal, especialment de Mèxic, el Perú i el sud dels Estats Units, que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI. Des d'aleshores, el seu cultiu s'ha propagat ràpidament. Segons la genètica, el seu conreu va tenir com a únic origen l'est dels Estats Units, concretament la zona d'Arkansas, i després es va estendre cap al sud[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom d'Heliantus, que és com es coneix científicament el gira-sol, deriva d'"helios", que significa "sol", i "anthos", que vol dir "flor", i el seu significat global és "flor de sol", que és prou descriptiu, tant de la seva aparença com del fet que és una planta que segueix el sol durant el seu recorregut diürn.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És una planta poc exigent respecte al sòl, encara que prefereix els terrenys sorrencs i rics en matèria orgànica. El gira-sol es cultiva de manera intensiva en grans plantacions com a planta alimentària, i, sobretot, s'ha cultivat a Europa, especialment a Rússia, per aprofitar-ne les llavors, que són olioses. El gira-sol floreix a l'estiu, i és a la tardor quan es du a terme la recol·lecció dels fruits per aprofitar-ne les llavors. A més, les fulles i les flors també s'utilitzen en medicina.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Pipes o llavors de gira-sol
Els gira-sols silvestres tenien diversos caps,com aquest de cultivat que, excepcionalment, mostra aquest caràcter regressiu

El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual, pot arribar a més de tres metres d'alçada (és més petita als llocs secs).

La seva arrel és axonomorfa, és a dir, que està formada per un eix principal i més desenvolupat i nombroses arrels secundàries. És una arrel pivotant, molt potent, que li permet resistir èpoques de sequera i absorbir substàncies minerals a força profunditat.

Té una tija important, de consistència semillenyosa, pilosa, cilíndrica i rugosa d'alçada variable, des d'uns 40 cm fins a 2 m. Les fulles són grans (de 5-30 cm de longitud), triangulars o cordiformes, discretament dentades, peciolades, amb tres nerviacions principals i aspres al tacte; les de la part superior són alternades, mentre que les de la inferior són oposades.

Presenta una inflorescència en capítol, de 10 a 40 cm de diàmetre, amb dos tipus de flors: les ligulades, que es troben a la perifèria, són estèrils i tenen un color groc viu, i les tubiflores, que són les de l'interior del capítol, tenen un color groc més pàl·lid, són hermafrodites i són les que desenvolupen els fruits. Aquesta inflorescència està protegida per unes bràctees exteriors verdes i unes d'interiors membranoses disposades en diversos rangs. La seva pol·linització és entomofílica, és a dir, que es fa a través d'agents biòtics; concretament, d'insectes.

El fruit és un aqueni angulós, de 8-15 mm de longitud, ovoide, aplanat, amb un pericarp brillant de color negre, blanc o estriat, segons les varietats, anomenat popularment "pipa". La seva superfície externa presenta una pelussa. A l'interior apareix una llavor voluminosa i comestible, formada per dos cotilèdons plano-convexos, de color blanc i de gust dolç i oleaginós.

Les parts d'aquesta planta que s'utilitzen en farmàcia són, principalment, les flors, les fulles i les llavors.

Flor de gira-sol en detall

Usos[modifica | modifica el codi]

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap ús per al gira-sol.

En usos tradicionals:

  • Restrenyiment; tractament de restrenyiment agut.
  • Hiperlipidèmia i hipercolesterolèmia.
  • Lesions cutànies, cremades cutànies, úlcera cutània i psoriasi; mitjançant una administració tòpica.
  • Artritis i artràlgia. A causa de la presència d'àcid linoleic, s'ha utilitzat com a tractament contra les manifestacions doloroses de l'artritis i l'artràlgia, ja que podria afavorir la síntesi de prostaglandines antiinflamatòries. Tot i això, no hi ha cap estudi que avali la seva eficàcia contra aquestes malalties.

L'aigua resultant de bullir les llavors s'ha utilitzat tradicionalment per combatre l'ansietat i el mal de cap. A més, les infusions de pètals de gira-sol es fan servir per tractar refredats i diverses afeccions respiratòries.

A més d'aquests usos medicinals, les llavors de gira-sol també s'utilitzen en l'alimentació per elaborar margarines baixes en colesterol i pastissos i com a substitut del cafè. També es fan servir per a la fabricació de sabons, pintures, lubrificants i locions.

L'oli de gira-sol també es pot fer servir per produir biodièsel.

La mel de gira-sol és una de les més corrents en el mercat, i, tot i no ser de les més apreciades, pot arribar a tenir una certa consideració si la proporció de pol·len és suficient mel monofloral.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Grans de pol·len MEB
  • Emol·lient dermatològic; l'oli de gira-sol exerceix un efecte oclusiu sobre la pell, de manera que augmenta la hidratació de l'epidermis.
  • Suplement orgànic (nutritiu); l'oli de gira-sol és un aliment ric en diversos nutrients, com ara lípids i proteïnes. A més, també és una excel·lent font de calories.
  • Hipolipemiant; els àcids grassos insaturats que podem trobar a l'oli de gira-sol produeixen una disminució del nivells de C-LDL i un augment de C-HDL a la sang.
  • Laxant; aquest oli té un efecte laxant lubricant, de manera que afavoreix l'evacuació intestinal de manera natural, sense provocar diarrea.
  • Antipirètic; les flors i les fulles de gira-sol tenen una discreta activitat febrífuga, és a dir, que fan disminuir la febre, especialment quan és d'origen respiratori.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No s'ha descrit cap toxicitat. L'ús d'aquest producte durant l'embaràs es considera segur. Els components d'aquest medicament són excretats en quantitats poc significatives amb la llet materna, per la qual cosa també se n'accepta l'ús durant la lactància.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.sciencedaily.com/releases/2011/08/110815162344.htm

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]