Giro d'Itàlia de 1919

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Giro d'Itàlia de 1919

Recorregut de l'edició de 1919
Dades de la cursa
Núm. edició VII
Països Itàlia Itàlia
Data 21 de maig al 8 de juny de 1919
Nombre d'etapes 10
Temps 112 h 51' 29"
Velocitat mitjana 26,44 km/h
Quilòmetres 2.984 km
Palmarès
Guanyador Itàlia Costante Girardengo (ITA)
Segon Itàlia Gaetano Belloni (ITA)
Tercer Bèlgica Marcel Buysse (BEL)
Classificacions secundàries
Equips Itàlia Stucchi

El Giro d'Itàlia de 1919 fou la setena edició del Giro d'Itàlia, una cursa ciclista organitzada i patrocinada pel diari La Gazzetta dello Sport. La cursa començà a Milà el 21 de maig, amb una etapa de 303 km fins a Trento, i finalitzà el 8 de juny novament a Milà, després d'haver-se recorregut 2.984 km distribuïts en 10 etapes. La cursa va ser guanyada pel ciclista italià Costante Girardengo, de l'equip Stucchi. En segona i tercera posició finalitzaren l'italià Gaetano Belloni i el belga Marcel Buysse.

Després de quatre anys sense poder disputar la cursa per culpa de la Primera Guerra Mundial 66 ciclistes van iniciar la curaa, dels quals sols 15 l'acabaren. Les dues primeres etapes arribaren fins a les ciutats "irredemptes" de Trento i Trieste, i fou totalment dominat per Girardengo, que guanyà set etapes. L'"etern segon" Gaetano Belloni guanyà la seva primera etapa al Giro.

En aquesta edició va tenir lloc la primera victòria d'etapa d'un ciclista suís, i per primera vegada un ciclista no italià acaba entre els tres primers: el belga Marcel Buysse.

El Giro de 1915 i la Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Poc després de la finalització del Giro d'Itàlia de 1914 tingué lloc l'assassinat a Sarajevo, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria que fou el detonant de la Primera Guerra Mundial. La Gazzetta dello Sport, convençuda que la guerra no afectaria a Itàlia, va seguir endavant amb la planificació d'un recorregut d'uns 3.000 quilòmetres dividits en 15 etapes i sols dos dies de descans,[1] amb etapes d'uns 200 quilòmetres de mitjana, molt diferent als 400 del 1914. Finalment, però, es va optar per seguir amb un esquema tradicional, de vuit etapes i uns 3.000 quilòmetres.[1] Quan tot estava a punt per començar i fins i tot s'havien donat els dorsals, amb l'u per a Petit-Breton, el set per a Ganna i el catorze per a Calzolari, Itàlia va entrar en guerra junt amb els aliats el 23 de maig de 1915. Això va suposar la suspensió del Giro fins al final de la guerra.[1] Molts foren els ciclistes que moriren durant aquesta guerra, entre ells Carlo Oriani, vencedor de l'edició de 1913 i Lucien Petit-Breton.[2][1]

Participants[modifica | modifica el codi]

Dels 63 ciclistes que van començar el Giro d'Itàlia el 21 de maig sols 15 creuaren la línia de meta a Milà el 8 de juny.[3] Els ciclistes podien córrer de manera individual o formant part d'un equip. Foren quatre els equips que van disputar la cursa: Bianchi Pirelli, Legnano-Pirelli, Peugeot-Tedeschi i Stucchi-Dunlop.[3]

La majoria dels ciclistes que van prendre part en aquest Giro eren italians.[3] Entre els participants hi havia dos antics vencedors del Giro d'Itàlia, el tres vegades guanyador Carlo Galetti i Eberardo Pavesi, que va ser membre de l'equip Atala guanyador el 1912.[3] Altres destacats ciclistes italians que iniciaren la cursa foren Costante Girardengo, Angelo Gremo, Ezio Corlaita i Giuseppe Santhià.[3]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

Cursa dominada de cap a fi per Costante Girardengo, que guanyà set de les deu etapes, va fer segon amb el mateix temps que el vencedor d'etapa en dues més, i sols en la maratoniana quarta etapa, entre Ferrara i Pescara, de 411 km, va cedir 8' 23" al vencedor d'etapa.[1] Els estralls de la guerra es van fer sentir en bona part del recorregut, amb carreteres amb pèssim estat i ponts derruïts que obligaren a creuar a peu algun riu.[1]

Girardengo començà guanyant les dues primeres etapes, la primera a l'esprint i la segona en solitari. La tercera etapa va veure la primera victòria d'etapa suïssa, a càrrec d'Oscar Egg, mentre Ezio Corlaita guanyava la quarta i Gaetano Belloni la cinquena. En aquest punt Girardengo liderava la general amb més de 23' sobre Belloni, però aleshores començà el seu domini aclaparador, tot guanyant les cinc etapes que restaven fins a Milà i ampliant les diferències fins a més de 50' sobre Belloni. El belga Marcel Buysse ocupà la tercera plaça final, sent el primer ciclista no italià que ho aconseguia.[1]

Sols tres altres ciclistes al llarg de la història del Giro han liderat la cursa de cap a fi, Alfredo Binda (1927), Eddy Merckx (1973) i Gianni Bugno (1990).[1]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Resultat de les etapes[modifica | modifica el codi]

Resultat de les etapes<[3][4]
Etapa Data Recoregut Km Tipus d'etapa[Notes 1] Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 21 de maig MilàTrento 302 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes Itàlia Costante Girardengo (ITA) Itàlia Costante Girardengo (ITA)
2a 23 de maig TrentoTrieste 334 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes Itàlia Costante Girardengo (ITA) Itàlia Costante Girardengo (ITA)
3a 25 de maig Trieste - Ferrara 282 Etapa plana Etapa plana Suïssa Oscar Egg (SUI) Itàlia Costante Girardengo (ITA)
4a 27 de maig Ferrara - Pescara 411 Etapa plana Etapa plana Itàlia Ezio Corlaita (ITA) Itàlia Costante Girardengo (ITA)
5a 29 de maig Pescara - Nàpols 312 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes Itàlia Gaetano Belloni (ITA) Itàlia Costante Girardengo (ITA)
6a 31 de maig Nàpols - Roma 203 Etapa plana Etapa plana Itàlia Costante Girardengo (ITA) Itàlia Costante Girardengo (ITA)
7a 2 de juny Roma - Florència 350 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes Itàlia Costante Girardengo (ITA) Itàlia Costante Girardengo (ITA)
8a 4 de juny Florència - Gènova 261 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes Itàlia Costante Girardengo (ITA) Itàlia Costante Girardengo (ITA)
9a 6 de juny Gènova - Torí 277 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes Itàlia Costante Girardengo (ITA) Itàlia Costante Girardengo (ITA)
10a 8 de juny Torí - Milà 277 Etapa plana Etapa plana Itàlia Costante Girardengo (ITA) Itàlia Costante Girardengo (ITA)

Classificació general[modifica | modifica el codi]

Costante Girardengo guanyà la cursa després de liderar-la de cap a fi.

Sols quinze ciclistes completaren les vuit etapes. El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat.

Mallot rosa Classificació General[3][5]
Pos. Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Costante Girardengo (ITA) Stucchi-Dunlop 112h 51' 29"
2 Itàlia Gaetano Belloni (ITA) Bianchi + 51' 56"
3 Bèlgica Marcel Buysse (BEL) Bianchi + 1h 05' 31"
4 Itàlia Clemente Canepari (ITA) Stucchi-Dunlop + 1h 34' 35"
5 Itàlia Ugo Agostoni (ITA) Bianchi + 1h 39' 39"
6 Itàlia Angelo Gremo (ITA) Stucchi-Dunlop + 2h 20' 01"
7 Itàlia Ezio Corlaita (ITA) Stucchi-Dunlop + 4h 12' 07"
8 Itàlia Lauro Bordin (ITA) Maino + 4h 16' 32"
9 Itàlia Giosuè Lombardi (ITA) + 4h 28' 33"
10 Itàlia Ugo Ruggeri (ITA) + 6h 03' 51"

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El 1919 no hi havia distinció entre etapa plana i de muntanya. Els símbols sols indiquen que en la primera, segona, tercera, cinquena, setena, vuitena i novena etapes hi havia inclosos ports de muntanya destacables.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Bill and Carol McGann. «1914 Giro d'Italia». Bike Race Info. Dog Ear Publishing. [Consulta: 1 maig 2015].
  2. Wheatcroft, Geoffrey. Le Tour: a history of the Tour de France, 1903-2003, pàg. 59. Londres: Pocket Books, 2003.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Bill and Carol McGann. «1919 Giro d'Italia». Bike Race Info. Dog Ear Publishing. [Consulta: 7 maig 2012].
  4. Barry Boyce. «Girardengo Untouchable». CyclingRevealed. CyclingRevealed. [Consulta: 7 maig 2015].
  5. 5,0 5,1 «Giro d'Italia 1919». Cycling Archives. [Consulta: 16 abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]