Giro d'Itàlia de 1920

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Giro d'Itàlia de 1920

Recorregut de l'edició de 1920
Dades de la cursa
Núm. edició VIII
Països Itàlia Itàlia
Suïssa Suïssa
Data 23 de maig al 6 de juny de 1920
Nombre d'etapes 8
Temps 102 h 44' 33"
Velocitat mitjana 25,639 km/h
Quilòmetres 2.632 km
Palmarès
Guanyador Itàlia Gaetano Belloni (ITA)
Segon Itàlia Angelo Gremo (ITA)
Tercer França Jean Alavoine (FRA)
Classificacions secundàries
Equips Itàlia Bianchi

El Giro d'Itàlia de 1920 fou la vuitena edició del Giro d'Itàlia, una cursa ciclista organitzada i patrocinada pel diari La Gazzetta dello Sport. La cursa començà a Milà el 23 de maig, amb una etapa de 348 km fins a Torí, i finalitzà el 6 de juny, novament a Milà, després d'una maratoniana etapa de 421 quilòmetres i haver-se recorregut un total de 2.632 quilòmetres distribuïts en 8 etapes. La cursa va ser guanyada pel ciclista italià Gaetano Belloni, de l'equip Bianchi. En segona i tercera posició finalitzaren l'italià Angelo Gremo i el francès Jean Alavoine.

Participants[modifica | modifica el codi]

Dels 49 ciclistes que començaren el Giro d'Itàlia el 23 de maig sols 10 acabaren la cursa a Milà el 6 de juny.[1] Els ciclistes podien córrer de manera individual o formant part d'un equip. Foren tres els equips que van disputar la cursa: Bianchi-Pirelli, Legnano-Pirelli i Stucchi-Pirelli.[1]

La majoria dels ciclistes que van prendre part en aquest Giro eren italians.[1] Entre els participants hi havia el tres vegades guanyador Carlo Galetti i el defensor del títol, Costante Girardengo.[1] Altres destacats ciclistes italians que iniciaren la cursa foren Angelo Gremo, Giovanni Gerbi i Giovanni Rossignoli.[1] El francès Jean Alavoine, que tenia algunes posició d'honor al Tour de França, així com el belga Marcel Buysse també prengueren la sortida.[1]

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Per primera vegada la cursa surt de territori italià per entrar a Suïssa durant el decurs de la primera etapa. En aquesta ocasió el recorregut no anà més enllà de Roma, després de les dificultats passades en la darrera edició, amb llargues etapes, la darrera d'elles de més de 400 quilòmetres.[1]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

Durant el decurs de la primera etapa el vigent vencedor del Giro, Costante Girardengo, va patir una caiguda que li va provocar una avaria a la bicicleta. Gaetano Belloni va aprofitar aquesta incidència per atacar i en l'arribada Angelo Gremo i ell van treure més d'onze minuts a Girardengo.[1] La segona etapa, amb final a Lucca va provocar l'abandonament nombrosos ciclistes, entre els quals destaca la de Girardengo, per culpa de les ferides sofertes en la caiguda de la primera etapa, i del líder Giuseppe Olivieri, a banda de l'expulsió de Giovanni Gerbi per ser remolcat per una moto.[1] Sols 26 ciclistes finalitzaren aquesta etapa.[1] Belloni va guanyar la tercera etapa, amb Gremo a la seva roda i Giovanni Brunero a uns metres.[1]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Resultat de les etapes[modifica | modifica el codi]

Resultat de les etapes[1]
Etapa Data Recoregut Km Tipus d'etapa[Notes 1] Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 23 de maig MilàTorí 348 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes Itàlia Giuseppe Olivieri (ITA) Itàlia Giuseppe Olivieri (ITA)
2a 25 de maig ToríLucca 378 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes Itàlia Gaetano Belloni (ITA) Itàlia Gaetano Belloni (ITA)
3a 27 de maig Lucca - Roma 386 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes Itàlia Gaetano Belloni (ITA) Itàlia Gaetano Belloni (ITA)
4a 29 de maig Roma - Chieti 234 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes França Jean Alavoine (FRA) Itàlia Gaetano Belloni (ITA)
5a 31 de maig Chieti - Macerata 236 Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes Itàlia Leopoldo Torricelli (ITA)[2] Itàlia Angelo Gremo (ITA)
6a 2 de juny Macerata - Bolonya 282 Etapa plana Etapa plana França Jean Alavoine (FRA) Itàlia Angelo Gremo (ITA)
7a 4 de juny Bolonya - Trieste 349 Etapa plana Etapa plana Itàlia Gaetano Belloni (ITA) Itàlia Gaetano Belloni (ITA)
8a 6 de juny Trieste - Milà 421 Etapa plana Etapa plana 9 corredors ex-aequo[3] Itàlia Gaetano Belloni (ITA)

Classificació general[modifica | modifica el codi]

Sols deu ciclistes completaren les vuit etapes. El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat.

Mallot rosa Classificació General[1]
Pos. Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Gaetano Belloni (ITA) Bianchi 102h 44' 33"
2 Itàlia Angelo Gremo (ITA) Bianchi + 32' 24"
3 França Jean Alavoine (FRA) Bianchi + 1h 01' 14"
4 Itàlia Emilio Petiva (ITA) + 3h 02' 44"
5 Itàlia Domenico Schierano (ITA) + 3h 36' 20"
6 Bèlgica Marcel Buysse (BEL) Bianchi + 3h 52' 49"
7 Itàlia Ugo Agostoni (ITA) Bianchi + 4h 17' 35"
8 Itàlia Enrico Sala (ITA) + 4h 43' 28"
9 Itàlia Giovanni Rossignoli (ITA) + 5h 54' 47"
10 Itàlia Nicola di Biase (ITA) + 6h 03' 16"
49 participants, 10 acabaren la cursa

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El 1920 no hi havia distinció entre etapa plana i de muntanya. Els símbols sols indiquen que en la primera, segona, tercera, quarta i cinquena etapes hi havia inclosos ports de muntanya destacables.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Bill and Carol McGann. «1920 Giro d'Italia». Bike Race Info. Dog Ear Publishing. [Consulta: 12 maig 2015].
  2. Jean Alavoine arribà el primer, però fou desqualificat per irregularitats en l'arribada
  3. Els afeccionats van envair la línia d'arribada, impedint l'esprint final, per la qual cosa els nou corredors (Ugo Agostoni, Jean Alavoine, Gaetano Belloni, Marcel Buysse, Nicola di Biase, Angelo Gremo, Giovanni Rossignoli, Emilio Petiva i Enrico Sala) que s'anaven a disputar la victòria foren classificats en primera posició.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]