Giro d'Itàlia de 1961

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Giro d'Itàlia de 1961

Dades de la cursa
Núm. edició XLIV
Països Itàlia Itàlia
Data 20 de maig a l'11 de juny de 1961
Nombre d'etapes 21
Lloc de sortida Torí
Lloc d'arribada Milà
Surten 170
Arriben 92
Temps 111 h 25' 28"
Velocitat mitjana 35,964 km/h
Quilòmetres 4.004 km
Palmarès
Guanyador ITA Arnaldo Pambianco (ITA)
Segon FRA Jacques Anquetil (FRA)
Tercer Espanya Antonio Suárez (ESP)
Classificacions secundàries
Muntanya ITA Vito Taccone (ITA)
Equips Faema

El Giro d'Itàlia de 1961 fou la 44a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 20 de maig i l'11 de juny de 1961, amb un recorregut de 4.004 km distribuïts en 21 etapes, una d'elles contrarellotge individual. 170 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 92 d'ells. La sortida es feu a Torí i l'arribada a Milà.

Taula de continguts

Història [modifica]

Per primera vegada es disputà un etapa per carreteres de Sardenya, alhora que es tornava a Sicília. El francès Jacques Anquetil, vencedor de l'any anterior, es presentava com el gran favorit a la victòria fianl. El seu principal oponent havia de ser novament Charly Gaul, que prometia crear molt perill en les etapes de muntanya i posar-li les coses difícils al ciclista normand.

Després d'un començament de cursa obert, amb arribades a l'esprint o amb petites escapades, tret de la 8a etapa, en què l'espanyol Antonio Suárez aconseguí arribar destacat a meta amb quasi dos minuts d'avantatja, Anquetil segueix el guió preestablert i passa pel damunt de tots els seus rivals en l'única contrarellotge de la cursa, fent-se amb el mallot rosa l'endemà. Amb tot, en la 14a etapa, en un dia plujós i molt fred, es produeix una escapada de set corredors entre els que es troba Arnaldo Pambianco, el qual aconsegueix vestir-se de rosa en finalitzar l'etapa a Florència amb tan sols 14" sobre Anquetil.[1] Com en les darreres edicions, la gran muntanya es troba agrupada en les darreres etapes, pujant-se el Passo Pordoi en la 19ª etapa i el Passo dello Stelvio en la 20ª i penúltima etapa. Anquetil resultà no trobar-se en gaire bona forma i no pogué remuntar el temps perdut respecte Pambianco. Antonio Suárez acabà la cursa en tercera posició, sent la primera vegada que un espanyol pujava al podi.

Miquel Poblet guanyà tres etapes, les dues primeres i la darrera, alhora que liderà la cursa durant sis etapes, mentre que Suárez aconseguia una victòria d'etapa.

Equips participants [modifica]

En aquesta edició del Giro hi van prendre part 17 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 140 corredors.

Núm. Codi Equip
1-10 SRP FRA Saint-Raphael
11-20 ATA ITA Atala
21-30 BAR ITA Baratti
31-40 BIA ITA Bianchi
41-50 CAR ITA Carpano
51-60 FER Espanya franquista Ferrys
61-70 FAE BEL Faema
71-80 FID ITA Fides
81-90 GAZ ITA Gazzola
Núm. Codi Equip
91-100 GHI ITA Ghigi
101-110 IGN ITA Ignis
111-120 LEG ITA Legnano
121-130 MOL ITA Molteni
131-140 PHI ITA Philco
141-150 SNP ITA San Pellegrino
151-160 TOR ITA Torpado
161-170 VOV ITA VOV

Etapes [modifica]

Etapa Data Recoregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
20 de maig Torí - Torí Etapa plana 115 Espanya Miquel Poblet (ESP) Espanya Miquel Poblet (ESP)
21 de maig Torí - Sanremo Etapa de mitja muntanya 185 Espanya Miquel Poblet (ESP) Espanya Miquel Poblet (ESP)
22 de maig Sanremo - Gènova Etapa plana 149 BEL Willy Schroeders (BEL) Espanya Miquel Poblet (ESP)
23 de maig Càller - Càller Etapa plana 118 ITA Oreste Magni (ITA) Espanya Miquel Poblet (ESP)
24 de maig Marsala - Palerm Etapa de mitja muntanya 144 BEL Louis Proost (BEL) Espanya Miquel Poblet (ESP)
26 de maig Palerm - Milazzo Etapa plana 224 ITA Nino Defilippis (ITA) Espanya Miquel Poblet (ESP)
27 de maig Reggio Calabria - Cosenza Etapa de mitja muntanya 221 Espanya Antonio Suárez (ESP) Espanya Antonio Suárez (ESP)
28 de maig Cosenza - Taranto Etapa plana 237 NED Piet van Est (NED) BEL Guillaume van Tongerloo (BEL)
29 de maig Castellana Grotte - Bari (CRI) Etapa plana 53 FRA Jacques Anquetil (FRA) BEL Guillaume van Tongerloo (BEL)
10ª 30 de maig Bari > Potenza Etapa de mitja muntanya 140 ITA Vito Taccone (ITA) FRA Jacques Anquetil (FRA)
11ª 31 de maig Potenza - Teano Etapa plana 252 ITA Pietro Chiodini (ITA) FRA Jacques Anquetil (FRA)
12ª 1 de juny Gaeta - Roma Etapa plana 149 ITA Renato Giusti (ITA) FRA Jacques Anquetil (FRA)
13ª 2 de juny Mentana - Castelfidardo Etapa plana 279 BEL Rik van Looy (BEL) FRA Jacques Anquetil (FRA)
14ª 3 de juny Ancona - Firenze Etapa plana 250 ITA Silvano Ciampi (ITA) ITA Arnaldo Pambianco (ITA)
15ª 4 de juny Firenze - Modena Etapa de mitja muntanya 178 BEL Rik van Looy (BEL) ITA Arnaldo Pambianco (ITA)
16ª 5 de juny Modena - Vicenza Etapa plana 207 ITA Adriano Zamboni (ITA) ITA Arnaldo Pambianco (ITA)
17ª 6 de juny Vicenza - Trieste Etapa plana 204 BEL Rik van Looy (BEL) ITA Arnaldo Pambianco (ITA)
18ª 8 de juny Trieste - Vittorio Veneto Etapa plana 161 ITA Renato Giusti (ITA) ITA Arnaldo Pambianco (ITA)
19ª 9 de juny Vittorio Veneto - Trento Etapa de muntanya 249 BEL Willy Schroeders (BEL) ITA Arnaldo Pambianco (ITA)
20ª 10 de juny Trento - Bormio Etapa de muntanya 275 LUX Charly Gaul (LUX) ITA Arnaldo Pambianco (ITA)
21ª 11 de juny Bormio - Milà Etapa plana 214 Espanya Miquel Poblet (ESP) ITA Arnaldo Pambianco (ITA)

Classificacions finals [modifica]

Classificació general [modifica]

Mallot rosa Classificació General
Pos. Ciclista Equip Temps
1 ITA Arnaldo Pambianco (ITA) Fides 94h 04' 54"
2 FRA Jacques Anquetil (FRA) Saint-Raphael + 28"
3 Espanya Antonio Suárez (ESP) Ferrys + 03' 51"
4 LUX Charly Gaul (LUX) Gazzola + 04' 06"
5 ITA Guido Carlesi (ITA) Philco + 05' 53"
6 GER Hans Junkermann (GER) Gazzola + 06' 28"
7 BEL Rik van Looy (BEL) Faema + 08' 32"
8 BEL Guillaume van Tongerloo (BEL) Faema + 09' 28"
9 ITA Carlo Brugnami (ITA) Torpado + 12' 29"
10 ITA Nino Defilippis (ITA) Carpano + 13' 10"
170 participants, 92 acabaren la cursa

Classificació de la muntanya [modifica]

Ciclista Equip Punts
1 ITA Vito Taccone (ITA) Atala 270
2 Espanya Gabriel Mas (ESP) Ferrys 130
3 ITA Imerio Massignan (ITA) Legnano 120

Referències [modifica]

  1. «Quando Gabanein frantumò Anquetil - Arnaldo Pambianco vince il Giro d'Italia» (en italià). museociclismo.it. [Consulta: 3 de maig de 2012].

Enllaços externs [modifica]