Giro d'Itàlia de 1968

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Giro d'Itàlia de 1968

Dades de la cursa
Núm. edició LI
Països Itàlia Itàlia
San Marino San Marino
Data 21 de maig al 12 de juny de 1968
Nombre d'etapes 22
Lloc de sortida Campione d'Italia
Lloc d'arribada Nàpols
Surten 130
Arriben 98 (90 classificats)
Temps 108h 42' 27"
Velocitat mitjana 36,031 km/h
Quilòmetres 3.917 km
Palmarès
Guanyador Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
Segon Flag of Italy.svg Vittorio Adorni (ITA)
Tercer Flag of Italy.svg Felice Gimondi (ITA)
Classificacions secundàries
Muntanya Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
Punts Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
Equips Bèlgica Faema

El Giro d'Itàlia de 1968 fou la 51a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 21 de maig i el 12 de juny de 1968, amb un recorregut de 3.917 km distribuïts en 22 etapes, una d'elles contrarellotge individual i un pròleg. 130 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 98 d'ells, tot i que posterior desqualificacions van fer que fossin 90 els classificats. La sortida fou a Campione d'Italia i l'arribada a Nàpols.

Història[modifica | modifica el codi]

Entre els favorits al triomf final cal destacar els italians Adorni, Gimondi i Motta, tots ben coneixedors del que és guanyar un Giro d'Itàlia, el belga Eddy Merckx i els espanyols Díaz, Gabica i Jiménez.[1]

Aquesta edició del Giro va tenir com a novetat l'inici de la cursa amb un pròleg, una curta etapa de poc menys de sis quilòmetres que es va disputar en 13 mànigues de 10 corredors cadascuna, amb un ciclista per equip per sèrie. El pròleg no tenia valor per a la general i sols servia per decidir qui havia de vestir el mallot rosa durant la primera etapa. El vencedor va ser el francès Charly Grosskost, que també va guanyar en el pròleg del Tour de França de 1968.

El belga Eddy Merckx demostrà les ganes de guanyar la cursa rosa en guanyar la primera etapa, en arribar uns metres pel davant del gran grup, en ple esprint. Amb tot, perdria el lideratge dos dies després en favor de Dancelli. L'espanyol José Antonio Momeñe aconseguí la primera victòria espanyola d'aquesta edició en la 6ª etapa, amb final a Alessandria, però dos dies després patí una caiguda que l'obligà a abandonar en trencar-se el maluc i dues costelles.[2]

La 10ª etapa fou la primera de les quatre previstes amb arribada en alt. Fou la primera de les quatre vegades que s'ha pujat el Monte Grappa al Giro d'Itàlia, i l'única en què fou final d'etapa.[3] Amb tot, les poques diferències establertes entre els favorits va fer que tot quedés pendent de la 12ª etapa, amb final als Tre Cime di Lavaredo, Cima Coppi d'aquesta edició, i que el 1967 hagués de ser anul·lada per culpa de les empentes dels tifosi. En iniciar-se l'ascensió hi havia un grup de 12 corredors escapats amb quasi deu minuts sobre el gran grup. Sota una duríssimes condicions meteorològiques de fred, pluja i neu, el belga Merckx passà a l'atac i anà superant un rere l'altre tots els escapats fins a aconseguir la victòria en solitari. La victòria li serví per recuperar un lideratge que ja no deixaria. En la general, el seu company d'equip Adorni es trobava a més de tres minuts i mig, en segona posició. Altres favorits, com Gimondi o Jiménez es trobaven a més de nou minuts del líder, mentre Motta o Balmamion havien dit pràcticament adéu a totes les opcions de victòria, a més d'onze minuts del Caníbal.[4][5]

L'italià Gimondi s'imposà en la contrarellotge individual de la 16ª etapa, però aleshores ja no tenia a l'abast al líder ni al segon classificat, Adorni. Finalment Eddy Merckx s'adjudicà el seu primer Giro. Així mateix, es convertí en el primer ciclista a aconseguir guanyar la general, la muntanya i la classificació per punts en una mateixa edició d'una Gran Volta.[6][7]

Pocs dies després d'haver acabat el Giro va sortir a la llum el positiu de deu corredors: els espanyols Joaquín Galera i Mariano Díaz, els italians Gimondi, Balmamion, Motta, Bodrero i Di Toro, que no s'havia presentat al control de la darrera etapa, el suís Abt, el belga Van Schil i el francès Delisle.[8] Balmamion fou exculpat en demostrar-se que la substància ingerida no havia estat prohibida fins pocs dies després dels controls.[9] En el cas de Gimondi, després del contra-anàlisi es demostrà que els medicaments que al·legava haver pres produïen els mateixos resultats a l'orina que les amfetamines, per la qual cosa fou absolt.[10]

Equips participants[modifica | modifica el codi]

En aquesta edició del Giro hi van prendre part 13 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 130 corredors.

Núm. Codi Equip
1-10 SAL ITA Salvarani
11-20 BIC FRA Bic
21-30 FAE BEL Faema
31-40 FAG Espanya franquista Fagor
41-50 FIL ITA Filotex
51-60 BGC ITA G.B.C.
61-70 GER ITA Germanvox
Núm. Codi Equip
71-80 KEL ITA Kelvinator
81-90 MAX ITA Max Meyer
91-100 MOL ITA Molteni
101-110 PEP ITA Pepsi Cola
111-120 PEU FRA Peugeot
121-130 SMI BEL Smith's

Etapes[modifica | modifica el codi]

Etapa Data Recoregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
prol 20 de maig Campione d'Italia - Campione d'Italia contrarellotge individual 5,7 Flag of France.svg Charly Grosskost (FRA) Flag of France.svg Charly Grosskost (FRA)
21 de maig Campione d'Italia - Novara Etapa plana 128 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
22 de maig Novara - Saint-Vincent Etapa de mitja muntanya 189 Flag of Italy.svg Gianni Motta (ITA)[11]
Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
23 de maig Saint-Vincent - Alba Etapa plana 168 Flag of Belgium.svg Guido Reybrouck (BEL) Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA)
24 de maig Alba - Sanremo Etapa plana 162 Flag of Belgium.svg Edward Sels (BEL) Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA)
25 de maig Sanremo - Sanremo Etapa plana 149 Flag of Italy.svg Italo Zilioli (ITA) Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA)
26 de maig Sanremo - Alessandria Etapa de muntanya 223 Espanya franquista José Antonio Momeñe (ESP) Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA)
27 de maig Alessandria - Piacenza Etapa plana 174 Flag of Italy.svg Guerrino Tosello (ITA) Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA)
28 de maig San Giorgio Piacentino - Brèscia Etapa de mitja muntanya 225 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL) Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA)
29 de maig Brèscia - Lido di Caldonazzo Etapa de muntanya 210 Espanya franquista Julio Jiménez (ESP) Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA)
10ª 30 de maig Trento - Monte Grappa Etapa de muntanya 136 Flag of Italy.svg Emilio Casalini (ITA) Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA)
11ª 31 de maig Bassano del Grappa - Trieste Etapa plana 197 Flag of Belgium.svg Guido Reybrouck (BEL) Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA)
12ª 1 de juny Gorizia - Tre Cime dil Lavaredo Etapa de muntanya 213 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
13ª 2 de juny Cortina d'Ampezzo - Vittorio Veneto Etapa de mitja muntanya 163 Flag of Italy.svg Lino Farisato (ITA) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
14ª 3 de juny Vittorio Veneto - Marina Romea Etapa plana 199 Flag of Italy.svg Luigi Sgarbozza (ITA) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
15ª 4 de juny Ravenna - Imola Etapa plana 141 Flag of Italy.svg Marino Basso (ITA) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
5 de juny jornada de descans
16ª 6 de juny Cesenatico - San Marino (SMR) contrarellotge individual 49,3 Flag of Italy.svg Felice Gimondi (ITA) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
17ª 7 de juny San Marino (SMR) - Foligno Etapa plana 196 Flag of Italy.svg Franco Bitossi (ITA) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
18ª 8 de juny Foligno - Abbadia San Salvatore Etapa de mitja muntanya 166 Espanya franquista Julio Jiménez (ESP) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
19ª 9 de juny Abbadia San Salvatore - Roma Etapa plana 181 Flag of Italy.svg Luciano Dalla Bona (ITA) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
20ª 10 de juny Roma - Rocca di Cambio Etapa de muntanya 215 Espanya franquista Luis Pedro Santamarina (ESP) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
21ª 11 de juny Rocca di Cambio - Blockhaus Etapa de muntanya 198 Flag of Italy.svg Franco Bodrero (ITA)[11]
Flag of Italy.svg Franco Bitossi (ITA)
Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)
22ª 12 de juny Chieti - Nàpols Etapa plana 235 Flag of Belgium.svg Guido Reybrouck (BEL) Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL)

Classificacions finals[modifica | modifica el codi]

Classificació general[modifica | modifica el codi]

Mallot rosa Classificació General
Pos. Ciclista Equip Temps
1 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL) Mallot rosa Mallot vermell Faema 108h 42' 27"
2 Flag of Italy.svg Vittorio Adorni (ITA) Faema + 5' 01"
3 Flag of Italy.svg Felice Gimondi (ITA) Salvarani + 9' 05"
4 Flag of Italy.svg Italo Zilioli (ITA) Filotex + 9' 17"
5 Flag of Belgium.svg Willy van Neste (BEL) Bic + 10' 43"
DQ Flag of Italy.svg Gianni Motta (ITA)[11] Molteni + 12' 23"
6 Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA) Pepsi Cola + 12' 33"
7 Flag of Italy.svg Franco Balmamion (ITA) Molteni + 15' 43"
8 Espanya franquista Francisco Gabica (ESP) Fagor + 16' 59"
9 Flag of Italy.svg Franco Bitossi (ITA) Filotex + 19' 02"
10 Espanya franquista Julio Jiménez (ESP) Bic + 19' 51"

Classificació de la muntanya[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Punts
1 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL) Mallot rosa Mallot vermell Faema 340
DQ Espanya franquista Mariano Díaz[11] (ESP) Fagor 210
2 Espanya franquista Julio Jiménez (ESP) Bic 180
3 Flag of Italy.svg Giancarlo Polidori (ITA) Pepsi Cola 140
DQ Espanya franquista Joaquín Galera[11] (ESP) Fagor 140
4 Flag of Italy.svg Franco Bitossi (ITA) Filotex 90

Classificació per punts[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Punts
1 Flag of Belgium.svg Eddy Merckx (BEL) Mallot rosaMallot vermell Faema 198
2 Flag of Italy.svg Franco Bitossi (ITA) Filotex 138
3 Flag of Italy.svg Michele Dancelli (ITA) Pepsi Cola 134
DQ Flag of Italy.svg Gianni Motta (ITA)[11] Molteni 122
4 Flag of Italy.svg Marino Basso (ITA) Molteni 122
5 Flag of Belgium.svg Guido Reybrouck (BEL) Faema 115

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aviraneta, Xavier de. «El Giro 1968 se presenta como un auténtico duelo italo-español». La Vanguardia, 21 de maig de 1968. [Consulta: 28 d'abril de 2013].
  2. Aviraneta, Xavier de. «El español José Antonio Momeñe, segunda víctima española en el Giro». La Vanguardia, 29 de maig de 1968. [Consulta: 28 d'abril de 2013].
  3. «Climbing Monte Grappa» (en anglès). [Consulta: 31-10-2008].
  4. «Ciclismo épico». [Consulta: 31 d'octubre de 2008].
  5. «Eddy Merckx, la roue de la fortune» (en francès), 25 de maig de 2003. [Consulta: 31 d'octubre de 2008].
  6. Aviraneta, Xavier de. «Finalizó en Nápoles la Vuelta ciclista a Italia 1968». La Vanguardia, 13 de juny de 1968. [Consulta: 28 d'abril de 2013].
  7. «Eddy Merckx, primer belga ganador del Giro». La Vanguardia.
  8. «Escándalo en el Giro de Italia, Nueve corredores acusados de ingerir drogas, entre ellos los españoles Mariano Díaz y Joaquín Galera». La Vanguardia, 18 de juny de 1968. [Consulta: 28 d'abril de 2013].
  9. «Hasta el jueves no se conocerán los resultados anti-dóping del Giro». La Vanguardia, 25 de juny de 1968. [Consulta: 28 d'abril de 2013].
  10. «Hecatombe au Giro 68» (en francès), 5 de juliol de 2008. [Consulta: 28 d'abril de 2013].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Posteriorment desqualificat per dopatge.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bergonzi, Pier; Trifari, Elio. Un secolo di passioni - Giro d'Italia 1909-2009, Il libro ufficiale del centenario. Milà: Rizzoli, 2009. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]