Gironella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gironella
Bandera de Gironella Escut de Gironella
(En detall) (En detall)
Localització

Gironella situat respecte Catalunya
Gironella situat respecte Catalunya

Localització de Gironella respecte del Berguedà


Municipi del Berguedà
Vila de Gironella
Vila de Gironella
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Berguedà
Gentilici Gironellenc, gironellenca
Superfície 6,78 km²
Altitud 469 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
4.940 hab.
728,61 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 407600 4654367Coord.: 42° 2′ 15″ N, 1° 52′ 59″ E / 42.03750°N,1.88306°E / 42.03750; 1.88306
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

5
David Font i Simon
Codi territorial 080924
Vista de la vila de Gironella, amb Berga i la serra de Queralt al fons.

Gironella és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, situat entre els termes municipals de Casserres, Olvan, Sagàs i Puig-reig.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria i història antiga[modifica | modifica el codi]

No s'ha pogut resseguir la situació de l'actual municipi de Gironella durant la prehistòria perquè no s'hi han pogut trobar jaciments arqueològics. Tot i això, la Rosa Serra afirma que la situació dels pobladors de la zona hauria de ser semblant a la de la resta del Baix Berguedà.[2]

A la zona s'hi ha trobat hàbitats humans des del neolític i hi ha diversos jaciments ibèrics (Puig-Reig, Santa Maria de Merlès, Montclar, l'Espunyola, Berga, Casserres, etc.). Durant la restauració de l'església vella de Santa Eulàlia de Gironella s'hi va trobar restes ceràmiques de diferents èpoques, entre elles una d'ibèrica local i una de la mateixa època procedent del taller de Roses, datades les dues com a anteriors del segle III aC. Aquesta troballa demostra el poblament al municipi des de l'època de la protohistòria.[2]

Per l'actual municipi de Gironella hi travessava un antic camí saliner que unia la Muntanya de sal de Cardona amb la part oriental de Catalunya.[2]

Època Medieval[modifica | modifica el codi]

Sembla que a l'època de l'Alta edat mitjana la població del Berguedà es va mantenir relativament estable, sobretot a les zones de muntanya i les invasions germàniques i musulmanes no hi van deixar gaires empremtes.[3]

Gironella a la Guerra de Successió[modifica | modifica el codi]

Gironella havia caigut en mans de l'exèrcit borbònic però l'11 de març de 1714 fou alliberada per les tropes del Marquès de Poal i del coronel Amill. La guarnició borbònica era formada per 30 soldats, 2 capitans i 2 tinents, entre d'altres foren agafats presos i portats a Cardona.[4]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Cal Bassacs 1.065
Cal Ramons 204
Gironella 3.552
Viladomiu Nou 167
Viladomiu Vell 95
Dades: 2011. Font: Idescat
Sortida Gironella a la C-16


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
27 16 22 331 513 763 1.244 1.379 2.953 2.931
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.977 4.505 4.377 4.410 5.638 5.703 5.552 5.289 5.102 5.167
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.037 5.001 4.867 4.899 4.884 4.786 5.016 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Gironella, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 1.285 43,72
ERC Oriol Junqueras 686 23,34
PSC Pere Navarro 247 8,4
PPC Alicia Sánchez-Camacho 182 6,19
ICV-EUiA Joan Herrera 197 6,7
CUP David Fernández 113 3,84
C's Albert Rivera 40 1,36
Altres 156 6,67
Vots en blanc 33 1,11
Total 2.970

Cultura[modifica | modifica el codi]

Folklore, costums i tradicions[modifica | modifica el codi]

Gironella de nit
  • Festa Major en honor al patró, Sant Roc
  • Fira de Sant Josep
  • Fira de la Puríssima
  • Ball de l'Almorratxa
  • Cançó de Roseta de Gironella
  • Vot de poble a Sant Marc
  • L'onze de setembre i Gironella: els dies 10 i 11 de setembre al vespre es fa una representació teatral que commemora la derrota soferta pels catalans l'11 de setembre de 1714.
  • Festes Majors dels diversos nuclis de població i festes de barris.

El pubillatge està arrelat al municipi des del 1994; i l'any 2007 l'Hereu de Gironella 2006, David Saborido, va ésser escollit Hereu de Catalunya 2007 al certamen de la proclamació de la Pubilla, l'Hereu, fadrins i dames de Catalunya celebrat a la vila empordanesa de Llançà. No obstant això, tres anys més tard, la Pubilla de Gironella 2008, Júlia Giner, va ésser escollida Pubilla de Catalunya 2009 a Sant Pol de mar, el Maresme.

Entitats[modifica | modifica el codi]

Imatge del nucli antic des del carrer del riu amb el castell de Gironella.

Al municipi de Gironella hi ha hagut i hi ha entitats que abasten moltes esferes de la vida social:[5]

Associacions de veïns[modifica | modifica el codi]

  • Associació de Veïns Barri Església
  • Associació de Veïns Barriada Bassacs
  • Associació de Veïns Cal Blau
  • Associació de Veïns Cal Ramons
  • Associació de Veïns Cap del Pla
  • Associació de Veïns de Viladomiu Nou
  • Associació de Veïns "Sant Marc" Viladomiu Vell
  • Associació de Veïns Font dels Torracs

Altres entitats[modifica | modifica el codi]

  • Associació de Joves de Gironella (Fundat des de 2011 pel sr. Toni Pérez)
  • Agrupament escolta i guía Sebastià Montraveta (Fundat l'any 1973)

Cultura[modifica | modifica el codi]

El nucli antic de Gironella, el Pont Vell i el riu Llobregat
  • L'Aroma Gironellenca: És una societat coral membre de la Federació de Cors de Clavé que va ser fundada el 1882.[6] L'entitat ha canviat de nom diverses vegades: fins al 1894 l'entitat es deia "La Lira Gironellense", en una fotografia de principis del segle XX a l'estandard es llegeix: "La Nueva Gironellense" i en un programa del 1927 l'entitat es deia "La Nova Gironellense". Quan l'entitat va celebrar els 75 anys es passa a dir "L'Aroma Gironellense" i quan celebrà el centenari, ja tenia el nom en català actual.[6] El cor era un cor exclusivament masculí fins que va abandonar l'activitat. L'època de més esplendor de l'Aroma Gironellenca fou les dècades de 1950 i 1960, cosa que es pot veure en el programa d'actes per a celebrar els 75 anys de l'entitat.[6] El 1952 s'estrenà el nou estendard de l'entitat i el seu director, el mestre Josep Font i Parera va compondre la sardana Anís Garriga. Entre les activitats més destacades que feia la Societat Coral hi havia la cantada de les Caramelles i l'organització de la Trobada d'entitats corals de la Societat de Cors Clavé que es feia a la vila de Gironella durant la Fira de Sant Josep.[6] Un altre dels seus directors històrics fou Josep Codina i Serra.
Nucli antic de gironella i pont vell.
Torre de Cal Bassacs
  • Agrupació Fotogràfica de Gironella
  • Amics de l'Almorratxa
  • Associació Cultural el Vilatà
  • Banda de cornetes i tambors
  • Cola de Geganters Gironella-Viladomiu
  • Coordinadora Carnestoltes de Gironella
  • Coral Estel
  • Coral V-9
  • Grallers Viladomiu Nou
  • Grup de Teatre La Gresca

Esports[modifica | modifica el codi]

  • Club de Futbol Atlètic Gironella
  • Unió Ocellaire (1875).[6]
  • Centre Alpí Gironella: El Centre Alpí Gironella és una entitat que es dedica a organitzar periòdicament activitats esportives com ara escalada, BTT, senderisme, raquetes de neu, esquí, curses d'orientació, vies ferrades, alpinisme, etc., per a la població. El seu objectiu principal és fomentar aquests tipus d'activitats al medi natural a la població i potenciar l'esport de manera lucrativa. És una entitat que fa 10 anys que funciona, per això encara disposa de pocs socis (130) i la seva situació econòmica és més aviat baixa. Tot i així, encara que sigui a petita escala, desenvolupa les seves funcions de manera satisfactòria. A més, té una situació social bona en el conjunt dels seus simpatitzants en la zona.[7]
  • Futbol Sala Gironella: Té un equip de Futbol sala Femeni que juga a la primera Divisió Espayola de futbol sala.[8]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Busquets, Montaña, Pujol, Serra. Gironella. Notes històriques. Gironella: Centre d'Estudis de l'Associació Cultural el Vilatà, 1999, p. 23. ISBN 84-930222-2-5. 
  3. Busquets, Montaña, Pujol, Serra. Gironella. Notes històriques. Gironella: Centre d'Estudis de l'Associació Cultural el Vilatà, 1999, p. 24-28. ISBN 84-930222-2-5. 
  4. «Biografies - coronel Amill». 11 de setembre 1714.org. [Consulta: 5 juliol 2014].
  5. Entitats a la web de l'ajuntament de Gironella
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Valls, J. «L'Aroma Gironellenca, una societat coral centenària». El Vilatà, Revista Cultural del Berguedà, 91, Agost-Setembre 1991, pàg. 28-29.
  7. «Centre Alpí Gironella». Centre Alpí Gironella. [Consulta: 2 juny 2014].
  8. futbolsalagironella.com
  9. TORNAFOLCH, Xavier: "Joaquim Penina, l'anarquista gironellenc que es convertí en el primer represaliat de les dictadures argentines", a: L'Erol, 106, hivern de 2010, pp. 30-32
  10. OLIVA, Aldo, 2007: "L'Afusellament de Penina", Ed. El Viejo Topo.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gironella, notes històriques de J. Busquets, B. Montañà, J. Pujol i R. Serra. Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gironella Modifica l'enllaç a Wikidata